Marc Roca, l’última brúixola fabricada a Sant Adrià

BarcelonaÉs dissabte, 3 de setembre. El Pere i l’Èric Roca juguen al mig del camp de l’Atlètic Vilafranca, que s’estrena a la Segona Catalana. A la grada, entre un centenar d’espectadors, el Marc observa amb atenció els moviments dels seus dos germans grans. Una setmana abans, amb només 19 anys, havia debutat a Primera. Amb total normalitat, l’última gran irrupció del futbol base espanyolista aprofita l’aturada de seleccions per tornar al camp que el va veure créixer fins que, als 10 anys, va canviar la Granada del Penedès, un petit poble de més de 2.000 habitants, per la residència de l’Espanyol. Va arribar a l’infantil B, i des d’aleshores no ha deixat de cremar etapes a una velocitat vertiginosa. Quique Sánchez Flores li ha obert les portes del primer equip “de bat a bat”, els companys l’elogien i el club, prudent, ja treballa per fer-li un contracte professional adequat que li augmentarà la clàusula de poc més d’un milió d’euros que l’ha fet atractiu a ulls del futbol anglès i també nacional.

“Ha fet els passos que tocava, però se l’ha descobert ara”, explica a l’ARA Lluís Planagumà, tècnic que el va dirigir els seus últims dos anys al filial. “Llavors -exposa l’actual entrenador del Granada B- ja jugava amb jerarquia, intensitat i encert”. Planagumà no s’ha sorprès de veure la seva progressió, i celebra la seva bona integració en una categoria en què no sempre els joves s’adapten. Sent juvenil, Roca va arribar a jugar un bon grapat de partits amb el filial a Segona B, alguns fins i tot com a lateral esquerre. “És molt equilibrat, ataca bé, interpreta els espais i defensa amb intensitat. A més, és una persona excel·lent amb el cap ben moblat, bons costums i personalitat: li és igual parlar amb un jove de 18 que amb un veterà de 30”, afegeix Planagumà. “M’encanta quan ve un jugador jove de baix i té les ganes de jugar que demostra”, ha reiterat diversos cops Quique.

“M’ha costat una mica dormir, és un somni fet realitat”, reconeixia el Marc instants després de debutar a la màxima categoria contra el Màlaga. Una gran pretemporada i tres partits de Lliga després, és un fix a l’onze de Quique, que no dubta a posar-li galons: “Madura i es cansa perquè treballa molt. Està amb una tensió i atenció increïbles. M’encanta la gent que em transmet i que té els ulls ben oberts”, va assegurar el tècnic en acabar el partit contra el Madrid. Tot i la seva notable envergadura (1,84 metres), destaca pel bon toc que té amb l’esquerra, així com per una visió de joc i maduresa impròpies en la seva edat. “Llegeix molt bé el partit, desplaça bé la pilota. Ho té quasi tot i ens farà gaudir”, insistia Quique. De jove es fixava en Xabi Alonso, però els seus girs protegint la pilota amb el cos i la precisió en les passades -amb un 86%, té el segon millor percentatge de l’equip- l’assimilen més a un altre Xavi, l’Hernández. “M’agrada més distribuir que córrer, però m’adapto a tot”, puntualitza Roca, que no només participa en la creació, sinó que també s’implica en les tasques defensives.

“Té molta personalitat -diu David López-. Li agrada escoltar i aprendre per millorar”. “Està agafant confiança i no ens sorprèn que ho estigui fent tan bé. Ha d’agafar experiència, però sembla que arribarà lluny. A més, és humil i treballador”, afegeix Diop, el seu escuder contra el Madrid. “Veient-lo entrenar-se, no em sorprèn la seva maduresa”, s’hi suma Javi López, que celebra l’aparició d’un nou talent del planter, a qui l’èxit no desenganxa els peus de terra. Mentre s’integra al primer equip, compagina com pot el futbol amb els estudis d’Economia a la Universitat de Barcelona. “Ho tiraré endavant”, s’autoexigeix.

Per Planagumà, el seu marge de creixement és “total”, ja que tot just acaba d’aterrar a Primera. “Millorarà jugant, veient què cal fer en aquesta categoria. No podem pretendre que jugui com els que ja hi han jugat 200 partits”, assegura. A més, anticipa que amb el temps s’anirà deixant anar i prendrà més riscos: “Té capacitat per fer l’última passada. A Primera, això costa molts milions, però ho anirà donant quan tingui experiència”. El mateix Marc, també ho té clar: “Vaig entrant poc a poc, aprofitant al màxim els minuts que em donen, escoltant i aprenent”. El dotzè fitxatge espanyolista prové de la fàbrica de Sant Adrià.