Marc Muniesa: “Tot anirà bé si mantenim la fam I no ens confiem”

GironaEl Girona de Marc Muniesa (Lloret de Mar, 1992) estrena el campionat de Lliga contra el Valladolid aquest divendres (20.15 h, BeIN LaLiga). A Montilivi ningú ha oblidat la màgica temporada del debut, un curs engrescador que serveix d’estímul. Il·lusionat amb el fet de poder repetir uns registres de somni, el defensa català espera guanyar-se un lloc en els plans d’Eusebio Sacristán.

¿Com més s’acosta l’hora, més gran es fa el desig de tornar a començar?

Estem expectants per sortir a jugar, tothom està endollat i amb ganes de refermar tota la feina que estem fent durant l’estiu. Volem començar bé i donar la primera alegria als nostres aficionats.

¿Fins a quin punt és clau mantenir la il·lusió que es va viure l’any passat?

Això ho és tot. Si la plantilla o l’afició es deixa anar pensant que serà fàcil, ens equivocarem. Serà un any difícil i ja hem vist que guanyar costa. Haurem de competir de la millor manera, tal com vam fer durant bona part de la temporada passada. Tot anirà bé si mantenim la fam i no ens confiem.

També deu existir aquell punt d’orgull i de voler protegir els èxits assolits.

Hem d’assegurar que el Girona continuï consolidant-se a Primera. El club està treballant en aquesta línia i nosaltres no podem fer menys que treballar molt per correspondre a l’aposta.

Signa ser dissetè?

Ara potser sí, però seria poc ambiciós. Com a mínim hem d’intentar continuar al mateix nivell i crec que tenim prou recursos per fer-ho. Però anem pas a pas, primer mirem de guanyar avui i tenir bones sensacions.

La plantilla és pràcticament idèntica...

El bloc és el mateix a excepció de Maffeo, un jugador molt important a qui Pedro Porro està substituint amb garanties. Tots hem demostrat que podem competir i hem d’interpretar-ho d’aquesta manera, sent positius.

¿Faria mal que marxessin peces decisives com Portu, Juanpe o Stuani?

Està clar que afectaria, sobretot pel poc temps de reacció que quedaria. Parlem de futbolistes importants i entenc que el club estigui pendent del fet que si marxa algú, no sigui el dia 29 o el dia 30. No volem que això passi i esperem que si succeeix hi hagi un pla B.

El relleu a la banqueta no està sent gens traumàtic.

Eusebio està molt implicat en l’equip i nosaltres tenim ganes d’aplicar els conceptes que ens transmet. Vol canviar certs aspectes del que fèiem però tot necessita el seu temps. Hi ha persones que fa anys que treballen el mateix i tenien els mecanismes automatitzats. No hem de perdre el segell que ens deixa Machín, aquella intensitat que ens permetia guanyar les segones jugades. Té molta importància perquè ens servirà per mantenir el que teníem i afegir-hi el que estem aprenent.

Vostè ja coneixia Eusebio, oi?

Vam coincidir mig any al Barça, l’any 2013. I em va acceptar des del primer moment. Em vaig trencar el creuat amb el primer equip i vaig demanar-li baixar al filial. Respecte a aquella època, ha fet un pas endavant.

Més enllà dels matisos tàctics (del 3-5-2 s’ha passat al 4-3-3), ha deixat clar que vol tenir la pilota. I no és només el fet de voler-la, sinó de com la vol.

Ens inculca sortir tocant des del darrere però amb la consciència que no sempre es podrà i no passa res. La intenció és jugar de cara, atacar de pressa i generar perill a l’esquena del contrari. En alguns casos pressionarem l’home, però tot va en funció de qui tinguem al davant. És vital saber per què fem les coses, tenir respostes. Hi ha tantes variants sobre el terreny de joc que com més en dominem més rics serem.

Defensivament, ¿això implica un sobreesforç encara que numèricament hi hagi una peça més?

Si ho mirem així, és cert que treus un defensor per situar un company més al centre del camp i intentar controlar aquella zona. Podria ser que a darrere estiguem més exposats, però tenir-ne un més al mig també ens diu que servirà per reforçar i tapar les bandes. Al final, es tracta de trobar l’equilibri.

¿És una manera de sortir de la zona de confort?

D’això ja en parlàvem quan es rumorejava que Machín marxaria i arribaria un tècnic que apostaria pel futbol de toc. Tots coincidíem a dir que ens vindria bé, perquè aprendre coses noves significa ser millors. Estem en aquest procés, confiats que ho podem aconseguir. Evidentment, els resultats hauran d’acompanyar perquè, en cas contrari, ningú valorarà el nostre atreviment.

Aquest estiu ha passat a ser propietat del Girona. Com s’hi troba?

Estic molt compromès amb el club, els companys i l’afició. Així entenc que ha de ser, un futbolista s’ha d’implicar i retornar el que li donen. M’agrada assumir responsabilitats, en els bons i en els mals moments. Tothom em va acollir molt bé l’any passat, i vaig sentir una confiança que feia anys que no sentia. Visc un moment personal molt feliç i puc dir que la situació és immillorable: he tornat a ser pare, tinc la família i els amics a prop i vull créixer amb el Girona i que el Girona creixi amb mi.