Un Mundial al més pur estil Marc Márquez

Enviat especial a Xest"L'estratègia fàcil era limitar-me a acabar la cursa", reconeixia Marc Márquez. Però això no és suficient. Si ho fes, potser seria campió però no seria el campió. Ell, inconformista de mena, no en tenia prou guanyant el títol de MotoGP, ho volia fer com els campions, creuant primer la línia de meta. Al final, i després de salvar una caiguda 'in extremis', va acabar tercer, un resultat més que suficient per guanyar el seu sisè Mundial, el quart en la categoria reina. Un títol, però, que hauria acabat guanyat igualment, ja que el seu rival, l'italià Andrea Dovizioso, va caure quan faltaven cinc voltes per al final. El Gran Premi de la Comunitat Valenciana se'l va adjudicar Dani Pedrosa, vencedor d'un cos a cos amb Johann Zarco.

Eufòric, Marc Márquez va fer el que havia dit que faria si guanyava, celebrar-ho amb els seus aficionats, per als quals sempre diu que corre. Va agafar un dau gegant i el va llançar, i miraculosament va sortir el número sis, el dels campionats que acumula, i que s'acabaria convertint en el logotip del triomf. "M'han dit: 'Tu tira'l, que sortirà el sis'. I jo he respost: 'Si no surt us mato!' No sabia que estava manipulat", deia tot rient.

L'alegria a l'equip Repsol Honda contrastava amb la resignació a Ducati, on van ovacionar Dovizioso quan va entrar al box just després d'abandonar. El pilot italià marxava de Xest amb un zero. "Em sap greu que no hagi acabat amb un podi. S'ho mereixia després d'aquesta temporada tan extraordinària", li deia Márquez. Un comentari que l'italià recollia amb esportivitat. "El Marc es mereix el títol, ha treballat molt per aconseguir-lo. Aquest any també ha marcat la diferència".

L'inconformisme del campió

Márquez en tenia prou sent onzè però ja havia avisat que no trauria la calculadora. Res d'especular. Per això va voler superar Johann Zarco a falta de vuit voltes per acabar. "Em notava còmode i m'ha semblat que era el moment d'escapar-me. Però m'he passat a la frenada i l'últim que volia era tocar Zarco i que caiguéssim tots dos", va explicar. La moto va sortir de la traçada per la inèrcia i fins i tot va arribar a tocar el terra per la part lateral. "No volia deixar anar la moto! I llavors he notat que no havia perdut adherència a la roda del darrere". I amb un gest tècnic "que quedarà per al record" va ajudar-se del genoll i del colze per recuperar l'equilibri. "He posat les quatre rodes!" S'incorporava, sortia "sense pressa" de la grava i tornava a la pista quart, just per darrere d'un Dovizioso que hauria d'abandonar poc després.

Sortint des de la 'pole', Márquez va mantenir la primera posició fins a la volta quatre, quan Zarco el va avançar. El francès marcava el ritme en una cursa no gaire ràpida. Márquez era segon i Dovizioso cinquè, una mica lluny però encara amb opcions –tot i que minses– d'atrapar el líder.

Lorenzo no obeeix les ordres d'equip

Passaven les voltes i no es movia res. A Ducati, que només els servia la victòria, van canviar d'estratègia i van demanar explícitament a Lorenzo que es deixés avançar, una ordre d'equip que el mallorquí no va acceptar, per a desesperació dels enginyers de la factoria italiana. Finalment acabaria caient, només una volta abans que Dovizioso també anés per terra. El subcampió del món, però, va exculpar el seu company. "L'hauria pogut avançar malgrat que no era més ràpid que ell en tots els punts del circuit. Anar darrere el Jorge m'ha ajudat a fer una conducció més neta", deia Dovi.

A falta de cinc voltes el títol ja estava decidit a favor d'un Márquez que, fidel al seu estil, no en tenia prou. "Em direu que estic boig però he pensat que potser estava a temps d'atrapar els del davant". Evidentment, no hi va ser a temps, però ho va intentar fins al final. Com fan els campions de debò. I Marc Márquez n'és un.