Marc Márquez: “Aquest any demostra que som humans i que el que hem guanyat no ens ho han regalat”

MontmelóDesprés de dos anys consecutius sent la referència del Mundial de MotoGP, aquest 2015 a Marc Márquez (Cervera, 17 de febrer del 1993) li està tocant anar darrere de les Yamaha de Valentino Rossi i Jorge Lorenzo. Després de la caiguda a Montmeló, el català veu com s’escapa el tercer Mundial. Ell, tossut, assegura que no s’aturarà fins que trobi la manera de tornar a pilotar còmode sobre la nova Honda.

Deunidó com s’ha posat la temporada. ¿El test de dilluns a Montmeló et va donar alguna idea per millorar en les pròximes curses?

Vam poder provar poqueta cosa. Era un dia important, en tenia ganes perquè tenia moltes coses per provar, però la pluja va aparèixer molt d’hora. Vam poder provar el xassís de l’any passat, amb un paquet nou: el basculant era d’aquest any, coses internes de l’any passat amb algunes d’aquest... Crèiem que era bo provar-ho perquè crèiem que era la direcció correcta. Hi va haver més punts positius que negatius. La tendència ha sigut bona, però treure’n una conclusió exacta és difícil perquè amb cinc voltes és complicat.

¿Et quedes amb alguna cosa de cara a la cursa d’Assen?

Ara ho hem de valorar tot, a veure què fem, si continuem amb el xassís d’aquest any o canviem al que hem provat a Montmeló. Hem de mirar bé la telemetria, que és el que mana en aquests aspectes, i a veure què diuen els tècnics.

Després de la caiguda a Montmeló et vam veure una mica resignat per com es posava el Mundial.

Jo sempre sóc molt positiu i queda clar que lluitaré, jo ho lluito tot fins al final. Però hem de ser realistes. El Mundial s’ha posat molt complicat i l’objectiu principal ara és tornar com més aviat millor al nostre nivell, al nivell que creiem que hem d’estar. Crec que tard o d’hora arribarà, espero que més d’hora que tard, però sí que el Mundial es posa molt complicat.

69 punts amb Rossi... són molts!

Sí, més a MotoGP i més quan no només és un pilot, sinó que són dos! Si estigués a 69 punts d’un pilot, ell pot fallar, però quan són dos... que fallin tots dos és més difícil. L’objectiu, més que lluitar pel Mundial, és lluitar cursa darrere cursa i veure fins on podem arribar.

¿Tres caigudes en set curses és una mitjana elevada, no?

Sí, sobretot aquestes dues últimes, les de Mugello i Montmeló. Les caigudes vénen perquè vas al límit. Quan vas al límit i no pilotes còmode tens més opcions de caure, ja que és quan els errors són més fàcils de cometre. Una mica és això el que ens està passant. Estic convençut que tard o d’hora estarem més a prop de les Yamaha. A Montmeló ja he vist que la situació començava a canviar. Però també és veritat que sóc un pilot a qui li costa sortir amb la mentalitat d’acabar quart. Surto amb la mentalitat de guanyar i això em fa arriscar més.

L’any passat deies que per guanyar calia passar-s’ho bé sobre la moto. Ara disfrutes?

Aquesta temporada he començat a disfrutar una mica a Montmeló...

A la cursa? Van ser tres voltes!

Als entrenaments ja vaig notar la diferència! [Riu.] Vaig començar a passar-m’ho bé sobre la moto, a entendre-la, a anar una mica més còmode. I dilluns, durant el test, ja estava començant a passar-m’ho bé, a pilotar com jo vull. Aquestes primeres curses han sigut dures en aquest aspecte, ja que no podia pilotar com jo volia i això feia que estigués rígid, que patís més i no em divertís tant.

Llavors, explica-m’ho: ¿què ha canviat de l’Honda del 2014 a la del 2015 perquè ara no disfrutis?

Moltes coses, moltes! [Riu.] Pràcticament, del 2014 al 2015, ha canviat gairebé tot: motor, xassís, basculant... Van canviar tantes coses de cop que era difícil saber quina era la que no anava bé. La pretemporada la vam fer només en un circuit, a Malàisia, i allà tot anava bé, la meva moto era la moto perfecta per córrer a Sepang. Però Malàisia és un traçat molt peculiar: molta humitat, molta temperatura, l’asfalt és diferent. Quan va començar el Mundial, les primeres curses les vam anar salvant, però quan vam arribar a Europa, amb circuits més estrets, ens va costar més. Trobar el problema, amb tantes coses noves, era difícil, però de mica en mica ho estem posant tot a lloc.

L’altre dia deies que fins i tot et feien mal els braços pel fet de pilotar rígid.

Automàticament, quan pilotes rígid et canses més i se’t fa més llarga la cursa. També és més difícil mantenir la concentració. Però ara cada vegada m’estic trobant més còmode i puc jugar més amb la moto. Fins ara la moto em portava on volia ella, ara estem intentant capgirar-ho i tornar a les sensacions del 2014.

Deies que heu provat peces del 2014. ¿Has pensat algun cop a tornar a aquella moto?

És tot un conjunt de coses, de peces d’un any i de l’altre. Sí que és cert que a vegades provar moltes coses de cop et fa anar per una línia que no és bona.

¿Com expliquem els problemes que estàs tenint a algú que no hi entengui de motos?

Uf! És complicat. La sensació és com si entressis amb la moto en un revolt i la roda del darrere flotés, patina molt. Aquesta és la sensació, en el que ara estem treballant. La teoria és clara: quan entres malament al revolt, sortiràs malament. L’entrada ho marca tot, si hi entres bé, la sortida la faràs millor.

¿Aquest problema t’ha fet perdre la son?

Tinc sort que per la son no he de patir! [Riu.] M’ha fet pensar molt durant el dia, això sí, però a la nit... dormo, i molt bé!

¿Arriscar és sempre millor que acabar segon o tercer?

És la pregunta, no? Jo em quedo amb la idea que aquest mètode d’arriscar m’ha fet guanyar un Mundial de 125 cc, un Mundial de Moto2 i dos de MotoGP. Potser si hagués sigut més conservador, el Mundial del 2013 no el tindria, ja que el vaig guanyar per tan sols quatre punts. Arriscar a Jerez em va donar aquell Mundial, per exemple. Però la gent em diu a vegades que no he d’arriscar tant. Esclar, quan no surten bé les coses tothom diu: “És que arrisca massa”. Però quan surten bé, són els mateixos que diuen que aquest estil és el millor i que continuï així.

L’any passat deies que a vegades no calia arriscar tant i que calia pensar en el Mundial. ¿A Montmeló no calia pensar en el Mundial?

A Montmeló calia arriscar. Si no hagués fet l’error a Mugello, segurament no hauria calgut arriscar a la cursa de casa, però després de cometre aquella errada, sí que tocava. Ara, la veritat és que tampoc vaig arriscar gaire, a Montmeló. Al final, quan tens un problema, a vegades et confies i quan estàs en cursa, quan t’estàs intentant concentrar, oblides el problema. Sobre la moto sempre estàs pensant en el problema que tens i adaptes el teu pilotatge en funció d’això. Però en cursa, quan vols anar a més, t’oblides del problema i, quan et passa, si comets una errada, no hi ha marge de reacció.

Abans de Montmeló et queixaves i deies que portaves tres curses dolentes i semblava que s’estava acabant el món. Tens l’afició mal acostumada...

[Riu.] Assumeixo aquesta pressió perquè després del que vaig fer l’any passat i l’anterior és normal que la gent esperi més de mi. Això és bo, ja que la gent espera més de tu perquè has fet les coses ben fetes. Però aquesta temporada està demostrant que som humans i que també ens costen les coses, que el que vam aconseguir els anys 2013 i 2014 no ens ho van regalar, que ens ho vam treballar molt.

Què diuen a Honda? ¿També hi ha aquesta pressió?

Amb Honda estic molt content. Lògicament, la gent deu pensar que com puc estar content amb ells si tinc problemes! Però estic molt content perquè estan treballant molt. Veig com tota una fàbrica m’escolta, està pendent de mi i cada vegada la reacció està sent més bona. Estaria frustrat si no avancéssim, però estem avançant i això em fa estar animat i amb ganes de seguir endavant.

Sobta el que t’està passant aquest any, perquè els tècnics sempre han elogiat la teva capacitat de dir què li passa a la moto i com corregir els problemes.

Normalment, quan provo alguna cosa a la moto, sempre tinc les coses molt clares i sé què els he de dir. Però vam començar a provar moltes coses noves, més d’una de cop, i això ens va portar a aquesta situació. Com et deia abans, a Malàisia, a la pretemporada, després de sis dies, la moto anava perfecta. Vaig fer fins i tot un simulacre de cursa i no vaig tenir cap problema. Però quan vam arribar a Qatar [el primer GP de l’any] van començar a sorgir els dubtes. El més important és que ara estem reaccionant... Potser és tard, perquè 69 punts de diferència al Mundial són molts, però el més important és saber reaccionar i preparar bé el tram final de temporada.

La pregunta del milió: ¿què té la Yamaha que no tingui l’Honda? A l’última cursa us van deixar a 20 segons...

És tot. Jo estic convençut que l’Honda és la millor moto per a mi i és amb la que em sento a gust. La gent veu que guanya una moto i pensa que aquella moto és la millor. Al final és tot: quan la moto va bé, el pilot es troba bé, creix, agafa confiança i va més ràpid. És una roda. Crec que a Yamaha han fet un treball molt ben fet, ja que des de principi de temporada els dos pilots han sigut molt competitius, han sigut la referència de la categoria. L’any passat era al revés, ho érem nosaltres, i ara nosaltres estem aprenent d’ells per veure on podem millorar per poder-nos-hi acostar.

Si el 2015 és un any de canvis per a tu, també ho està sent per a Catalunya. ¿Com estàs vivint el que està passant?

És un tema delicat, està clar! Jo ja tinc molts problemes aquí, als circuits, i m’abstinc d’opinar. No vull dir res d’això perquè digui el que digui segurament no anirà bé.