Marc Gual: “Em prenc cada competició amb la il·lusió de la primera”

BarcelonaMarc Gual (Sant Sadurní d’Anoia, 1980) és fill d’una ciutat on les criatures neixen amb un xumet remullat en cava i un estic sota el braç. La temporada passada, com a integrant del Barça Lassa d’hoquei patins, va poder gaudir del cava en diferents celebracions, però un estic que va fer impactar contra un rival va evitar que pogués jugar la final four de Porto. Aquest dissabte a Lisboa contra el Porto (13 hores, Esport 3 i Barça TV) podrà tornar a gaudir d’una final four de la Lliga Europea sobre la pista.

Com arriba l’equip a la final four?

Amb molta confiança i ganes de jugar la semifinal contra el Porto. L’equip està molt confiat amb els resultats i el joc que hem fet des del gener. Han estat uns mesos molt durs, amb competicions en què els rivals han estat complicadíssims, i l’equip s’ha sabut sobreposar a totes les adversitats, així que estem en plena forma per jugar la final four.

L’any passat us vau enfrontar en tres finals amb el Porto i amb guions de partit diferents. Heu previst algun guió nou?

És difícil sorprendre, ja que tots els diferents escenaris que hem tingut són possibles. Tant pot ser que ens sigui molt favorable i ens posem per davant com que ho facin ells i haguem de remuntar. Els escenaris són els que han sigut i aquest també serà un partit molt igualat i intens. Esperem que com en els anteriors es decanti al nostre favor.

És el primer cop que els quatre finalistes són clubs de futbol. Creus que això és positiu per a l’hoquei?

Crec que pot ser molt positiu per a aquesta final four. El fet que hi hagi els 3 millors equips portuguesos i que formin part d’un club de futbol farà que hi hagi un molt bon espectacle i un bon ambient al pavelló. No sé si serà la tònica dels pròxims anys, ja que hi ha molts clubs que estan apostant per fer bons equips i arribar lluny en aquesta competició. També hi ha clubs que no tenen futbol i ho estan fent molt bé però que per petits detalls no han pogut arribar a la final four.

Quin és el secret per mantenir la forma després de tants anys per les pistes?

El secret és molt fàcil. Treballar dia a dia per poder ser millor, que és el repte que em marco jo i que també intento transmetre als més joves. Aquest treball és l’aspecte principal per poder estar en forma i que cada jugador pugui demostrar la seva vàlua. En el meu cas intento ajudar l’equip fent assistències i portant-lo on jo vull o l’equip vol jugar. En definitiva, el secret és treball, sacrifici, esforç i dedicació per poder estar sempre al 100%.

¿Tens unes ganes especials de jugar aquesta final four després de perdre’t la de l’any passat per sanció?

Les ganes sempre hi són, ja que jugar una final four sempre és il·lusionant, i aquest any serà molt bonic poder tornar a jugar-la. L’any passat vaig intentar ajudar al màxim el meu equip encara que no fos a la pista i vaig aportar el meu granet de sorra en detalls que jo creia que serien importants, així que també vaig col·laborar en la victòria dels meus companys.

Aquest any és Sergi Panadero qui no podrà jugar per lesió. Com s’ho està prenent i quin paper està tenint?

Té moltes ganes de tornar a jugar, però s’està recuperant d’una lesió important i els metges no el deixen. Ell tenia la il·lusió d’ajudar-nos dins la pista, però també ho està fent tots aquests dies previs estant al nostre costat. I segur que també ho farà durant el viatge per tornar a aconseguir el títol.

Enguany acabes contracte i la temporada vinent arriba un jugador de la teva posició, Hélder Nunes. T’has sentit incòmode sabent que vindrà?

No, des de fa unes temporades que vaig renovant any a any i sabent que venen jugadors que són tan o més bons que jo. En aquest sentit no em preocupa gens, estic centrat en la meva feina i en intentar fer-ho el millor possible fins a final de temporada. El fet d’anar renovant any a any fa que em prengui cada competició amb la il·lusió de la primera, però pensant que potser és l’última. Fa tres anys que penso així i espero que no canviï.