Marc Coma: “Hem dissenyat un Dakar que no té res a envejar a qualsevol altre”

BarcelonaLa vida de Marc Coma (Avià, 1976) va canviar quan va rebre una trucada de l’ASO, l’organitzador del Dakar, que li proposava baixar de la moto i participar en el disseny del recorregut del ral·li. Després de debutar al Dakar el 2002 i de 5 triomfs, el d’Avià decidia fer un pas al costat per afrontar un repte que en l’any del seu debut s’ha complicat per les retirades del Perú i de Xile.

¿Com va ser el salt de competir a passar als despatxos?

Estic descobrint una part de la cursa que desconeixia. M’he adonat de la dimensió que té el Dakar! Aquesta cursa que hem dissenyat és un Dakar que no té res a envejar a qualsevol altre i probablement serà més dur que algunes edicions anteriors a l’Amèrica del Sud.

¿Va ser difícil prendre la decisió de retirar-se?

Aquesta opció de futur no me l’havia plantejat mai. Però la proposta va anar agafant forma i, al final, tal com m’ho van vendre, era gairebé impossible dir que no: m’oferien una posició important en l’organització i amb projecció.

És un salt definitiu? ¿O deixa la porta oberta a tornar i competir en cotxes?

No podem tancar cap porta, però ara estic dirigint els meus esforços a aprendre i a aportar moltes coses. Les motos són una etapa que he tancat, he de ser-ne conscient, però no em puc tancar portes.

S’ha quedat a un títol d’igualar els sis de Peterhansel. Sembla que l’ASO no volia que igualés el rècord del francès!

[Riu] És una lectura que més d’una persona ha fet, però jo no. Les coses a vegades vénen sense buscar-les i a l’ASO necessitaven fer un relleu a la part esportiva i van pensar en mi.

Substitueix David Castera, que és francès. ¿Va bé que a l’ASO hi hagi altres nacionalitats?

En un principi hi havia la sensació que el Dakar era una cursa francesa. Però això ha canviat. Una mostra més és que hagin pensat en mi per ocupar aquest càrrec.

Li tocarà imposar sancions?

No, no, i no voldria fer aquesta feina, eh? Jo hi sóc com a director esportiu i em tocarà coordinar la part de logística i de seguretat, que el recorregut estigui en condicions...

Va arribar al juliol i ha hagut de treballar de valent per dissenyar el recorregut! Han caigut el Perú i Xile.

No ha sigut un any fàcil! Però jo estic molt il·lusionat, estic segur que serà un recorregut atractiu. M’agradaria que el Perú i Xile tornessin en un futur, però el Dakar és una cursa en constant evolució i queden molts llocs per descobrir.

Què destacaria del Dakar 2016?

Serà una cursa en què la dificultat anirà creixent. La primera part, amb una etapa marató amb parc tancat, que no n’hi havia des del 98; també hi ha l’etapa més llarga a Uyuni, amb més de 540 km d’especial... I em pensava que havíem inventat un nou sistema de sortida [a Fiambalá, la sortida barrejarà cotxes, motos i camions] i resulta que en el primer Dakar ja s’havia fet això! Cal tornar al passat, és la meva filosofia.

Com es dissenya una etapa del Dakar?

Som un equip de 30 persones que fem una feina prèvia a l’ordinador. Després es viatja i es mira si el que s’ha dissenyat és viable i després toca dissenyar el roadbook. Cal tenir moltes coses en compte: que sigui viable logísticament, que els helicòpters puguin volar, que es pugui repostar, que el temps de l’etapa sigui el correcte per a les televisions... no és tan fàcil com sembla! I aquest any, amb el fenomen delNiño, esperem unes condicions complicades.

Es notarà la seva empremta?

Es podrà començar a intuir alguna cosa. Quan hi vaig arribar part de la feina estava feta. Amb les novetats esportives es pot percebre la meva filosofia.

Deia que no tindrà res a envejar a altres Dakars. Ja sap que els pilots acostumen a queixar-se si és massa dur...

Ho sé, ho sé [riu]. Des del moment que hem dissenyat la cursa hem tingut presents tots els aspectes i hem buscat un punt de duresa que sigui factible. Però si plourà o no, això no ho podem controlar.

¿Que la caravana no passi pel Salar de Uyuni és el primer canvi?

És un canvi que ja estava previst. A la vida es tracta d’aprendre i tothom va entendre que amb aigua, passar per allà era inviable. I a Bolívia, al gener, sempre hi plou!

Aquest any cau Copiapó i cau el Salar de Uyuni. Quin serà el taló d’Aquil·les?

No hi haurà el Salar, però Uyuni continuarà sent l’etapa més llarga. Fiambalá és una etapa mítica que es manté. I també hi ha l’etapa de Belén, on sempre passen coses. Tenim tots els ingredients, no ens hem de preocupar.