La maniobra d’escapisme es diu Ronald Koeman

BarcelonaDia clau. El futur més immediat del Barça depèn de la reunió de la junta que Josep Maria Bartomeu presidirà aquest dilluns d’agost al Camp Nou. Poc importa que alguns membres de la directiva estiguin de vacances fora de Barcelona: faran servir aplicacions de videoconferència per debatre i aprovar les decisions que el màxim mandatari blaugrana va prometre anunciar després de l’humiliant 2-8 de divendres contra el Bayern Munic als quarts de final de la Lliga de Campions. Entre la pila de temes a tractar en destaquen sobretot dos: la data de les properes eleccions i el nom de l’entrenador que substituirà Quique Setién. Tot en un context d’una debilitat institucional històrica, amb la popularitat del president sota mínims en el seu últim any de mandat, i d’insòlita incertesa econòmica per culpa de la pandèmia del covid-19, que causarà pèrdues en l’exercici econòmic 2019/2020 i afectarà, inevitablement, l’execució del projecte Espai Barça, que preveu la remodelació integral d’un estadi que no genera ingressos des del dia 7 de març. La magnitud informativa de la jornada promet emocions fortes.

Pel que fa a la planificació esportiva, la mesura més important que s’anunciarà avui és la identitat del tècnic que s’asseurà a la banqueta del Barça per intentar encendre el foc nou que necessita l’equip. Pràcticament descartada l’opció de Mauricio Pochettino, que agradava a Bartomeu però no gens a diversos dels seus companys de junta -no compraven el seu passat espanyolista-, ha agafat força en les últimes hores el nom d’un clàssic, d’un mite del barcelonisme: Ronald Koeman. L’holandès, de 57 anys, ja va rebre la trucada del Barça després que Xavi Hernández rebutgés el càrrec quan Ernesto Valverde va ser destituït. Va optar, igual que l’egarenc, per no fer el salt, argumentant el compromís que tenia amb la selecció absoluta del seu país fins a la disputa d’una Eurocopa que -ell no ho sabia- s’ha hagut de posposar un any a causa del coronavirus. Ara, en gran part per aquest motiu, la situació és diferent. La pandèmia ha obligat la UEFA a prioritzar les competicions de clubs per damunt de les de seleccions i això porta Koeman a replantejar-se el seu futur professional. D’altra banda, és conscient que el tren del Barça no passarà gaires vegades més i que probablement no tindrà l’oportunitat d’arribar al vestidor del Camp Nou amb tant de marge per prendre unes decisions que, en una altra situació, potser no prendria.

Però el sí de Koeman ha de passar per dues fases posteriors abans d’una hipotètica oficialitat. Una és el pagament de la rescissió del contracte que el neerlandès té amb la federació del seu país. I l’altra és el vistiplau d’una junta, que no és unànime sobre la conveniència d’engegar, en aquesta situació, un altre projecte esportiu amb un entrenador nou. En aquest sentit, hi ha dirigents que són partidaris de nomenar Francesc Xavier Garcia Pimienta, un home de la casa i que no es cremaria, com a nou tècnic fins al canvi de mans als despatxos. Per cert, a aquestes altures l’opinió d’Éric Abidal no tindrà cap mena de pes en el debat. De fet, en la reunió d’avui també es parlarà de la continuïtat del secretari tècnic i del seu adjunt, Ramon Planes, encarregats de la planificació esportiva des del cessament de Robert Fernández fa dos anys.

Tertúlia preelectoral sense Laporta

Si la via Koeman tira endavant significarà que prospera una nova maniobra d’escapisme de Bartomeu, que proposa aguantar el mandat, no dimitir i convocar les eleccions quan tocaria per estatuts: a partir del 15 de març, amb la temporada futbolística encarant la recta final. El president és partidari de no abandonar el vaixell ara, en una situació tan inestable. Vol seguir treballant amb carpetes obertes com les renovacions de Ter Stegen i d’un Messi molt emprenyat, la remodelació de la plantilla en un context de crisi, el Barçagate -encara viu a la justícia ordinària- o la complexa fotografia econòmica del club, que en el pitjor dels casos podria arribar a comprometre el seu patrimoni. Alhora, però, sap que l’oposició està més mobilitzada que mai per fer-lo dimitir ja.

Aquest sentiment es va imposar al programa especial que TV3 va emetre ahir amb la presència de tres potencials candidats a les eleccions: Víctor Font, Emili Rousaud i Toni Freixa. Joan Laporta va decidir no participar-hi. “Creiem en l’estabilitat institucional. Hem tocat fons. Hem arribat a un punt que l’estabilitat passa per fer foc nou”, va argumentar Font, partidari de la dimissió immediata de Bartomeu. En canvi, Freixa creu que és important que la junta actual celebri l’assemblea per aprovar els comptes abans d’anar a l’escena electoral. “Si hi ha una dimissió ja, la nova junta entraria just quan s’acaba el mercat de fitxatges”, va afegir l’exsecretari de la junta de Sandro Rosell i candidat a les eleccions del 2015. Per la seva banda, Rousaud, que fins fa pocs mesos formava part de la directiva, va vaticinar un final “ordenat” de l’era Bartomeu. “Si alguna cosa caracteritza el president és que té una gran capacitat de resistència. Ha arribat el moment de prendre una decisió contundent. Ara cal un gest de generositat. No es tracta de canviar el secretari tècnic o l’entrenador”, va assegurar l’exvicepresident culer.