De Manhattan a París passant per Begur
Paula Badosa és una de les tenistes més prometedores
BarcelonaAmb 17 anys, el futur de molts joves resulta una gran incertesa. Alguns d’ells, però, tenen decidit des de petits què volen ser de grans. Les passarel·les de moda o la fotografia bé podrien haver sigut els destins professionals de Paula Badosa Gibert (Nova York, 1997) si hagués seguit el camí dels seus pares, el Josep i la Mireia, dedicats tots dos al món de la moda. París, Nova York i Londres són algunes de les ciutats predestinades a esdevenir importants en la seva carrera, però ho seran per motius ben diferents dels dels seus progenitors, ja que l’elecció de la Paula va ser una raqueta de tenis.
“De petita em va passar pel cap ser model, però quan vaig començar a jugar a tenis em vaig centrar en aquest esport. Tampoc no era gaire bona en d’altres”, explica Badosa a l’ARA poques setmanes després d’haver guanyat el Roland Garros júnior i el també francès torneig de Denain, el seu segon títol professional després de l’aconseguit el 2013 a Sant Jordi (Castelló). La seva trajectòria ha viscut l’últim any un esclat que l’ha situada entre les tenistes més prometedores del moment: al gener es va convertir en la vuitena millor júnior del món, i al juny ho va ratificar amb el seu triomf a París. “Guanyar el Roland Garros júnior ha sigut un èxit molt important per a mi, no m’ho esperava gens, i m’ha donat molta confiança”, afirma Badosa, actualment la número 221 del rànquing femení.
Amb sis anys Badosa encara vivia a Manhattan (Nova York), i gràcies a la feina dels seus pares va arribar a veure de prop famosos com Armani, Britney Spears, Messi i, fins i tot, les germanes Williams. Llavors, però, encara no s’havia iniciat en el tenis, una afició que li va arribar als vuit anys, ja a Begur, on es va traslladar la família. “Allà sempre em reben amb afecte”, comenta Badosa, que malgrat la seva joventut i inexperiència comença a conèixer els efectes de la fama. “Encara no em veig com una estrella, sempre he tingut els peus a terra i encara em queda molt per fer. La meva família m’aconsella que treballi dia a dia i m’entreni molt”, explica, conscient que encara té molt camí per recórrer. “Sóc bastant impacient, i això de vegades em juga en contra. He de ser més regular”, confessa Badosa, que es defineix com una jugadora “amb molta personalitat, valenta i agressiva a la pista”, unes característiques que difereixen de com és fora del rectangle de joc, més calmada i tranquil·la.
Malgrat que no descarta estudiar màrqueting, dedicar-se a la fotografia o a la moda, el tenis és i seguirà sent, de moment, la seva gran obsessió. La seva aparença física (1,83 metres, rossa i figura esvelta) recorden Maria Xaràpova, la seva referent tenística juntament amb Rafa Nadal. “M’agrada molt l’estil de Xaràpova, competeix molt bé. És una jugadora que admiro molt. De Nadal m’agrada la mentalitat que té, la seva lluita fins al final”, confessa, i reconeix que “seria un somni increïble” poder jugar contra la russa o Serena Williams.
Com el Barça de Guardiola
En els partits intenta portar la iniciativa, de manera similar a com ho fa el Barça, una de les seves principals aficions. “El meu joc s’assembla més al del Barça de Guardiola que al de Luis Enrique”, bromeja Badosa, a qui segueix de prop la Federació de Tenis dels Estats Units (USTA) perquè s’uneixi a la selecció americana, ja que té la doble nacionalitat. “Estem a l’espera. Quan tingui temps lliure, a final d’any, ho pensaré i ho decidirem”, comenta sense donar pistes.
Si bé és cert que s’ha criat entre Begur, València i Sant Cugat (s’entrena al CAR), Nova York -la ciutat on ha nascut-és un dels seus indrets preferits i un dels que guarda més bon record. També ho és el torneig de la ciutat, l’Open dels Estats Units, un somni que podria convertir-se en realitat ben aviat, ja que el triomf a Denain li permetrà accedir a la fase prèvia sense requerir invitació. “És un torneig molt especial per a mi, una pista ràpida que m’agrada molt. A més, és a Nova York, on he viscut, i l’ambient és increïble”, destaca la tenista, que té en Wimbledon una meta a llarg termini.
Un cas similar a ella -i amb qui s’identifica-és Garbiñe Muguruza, una altra promesa nascuda a Amèrica però criada a Catalunya i que ha marcat els passos d’una nova generació. Badosa, amb els peus a terra, té clar el seu camí a curt termini: “Esforçar-me molt i fer un bon paper a l’Open dels EUA”.