El Manchester City jugarà la seva primera final de la Champions

La Lliga de Campions, un trofeu que Pep Guardiola va guanyar com a jugador i com a entrenador del Barça en dues ocasions, però que se li havia resistit en la seva etapa al capdavant del Bayern Munic. Ara, per primer cop en la història del Manchester City, el podria tornar a aixecar en la seva cinquena temporada a Anglaterra. Si el seu equip s'imposa a la final d'Istanbul del 29 de maig, el llorejat tècnic català tindrà l'oportunitat de contestar de forma definitiva a tots els que li resten mèrits des que va deixar Barcelona. En canvi, Neymar seguirà sense olorar la Champions des que va canviar la capital catalana per París. En la tornada de les semifinals, el City va superar el PSG amb rotunditat (2-0; 4-1 de global).

Amb la gespa afectada pel temporal d'aquests dies a Manchester, la moqueta no era la millor per als especialistes en la fantasia amb pilota –llegeixi's Neymar, Di María, Mahrez, Foden o De Bruyne–, però la qualitat en les files dels dos equips i el botí de jugar una final endolcia un relat en què el City va haver de començar posant-se un vestit poc habitual. Pochettino havia avisat abans del partit que buscaria prendre la pilota al seu rival, el tresor més preuat dels equips de Guardiola, i l'entrada d'un migcampista com Ander Herrera al lloc de Mbappé –amb molèsties al bessó– va confirmar les intencions de l'argentí. Posada en escena d'alt nivell del PSG, amb una pressió altíssima i amb Neymar i Di María com a principals arguments ofensius, mentre que el triangle del mig del camp parisenc –Paredes, Verrati i Herrera– comandava la possessió de la pilota.

L'inici volcànic del PSG va obligar el City a treballar de valent en tasques defensives i, malgrat que els parisencs estaven millors i rondaven el perill, el conjunt anglès es va saber adaptar al seu rol mossegant al contraatac. Així va arribar el primer gol del partit. Amb la línia defensiva del PSG avançada fins al mig del camp, el porter Ederson va enviar una passada plena d'intenció cap a la cursa de Zinchenko, que, intel·ligent, va trobar De Bruyne a la frontal. El belga no s'ho va pensar dos cops a l'hora de rematar i Mahrez, l'altre gran protagonista de l'anada juntament amb De Bruyne, va aprofitar el rebuig de la defensa per creuar la pilota al fons de la xarxa (1-0, 11').

El gol va ser una injecció de confiança per al City i una gerra d'aigua freda, molt freda, gairebé tant com la calamarsa que hi havia damunt la gespa de l'Etihad, per al PSG. El guió, en realitat, no canviava per als de Pochettino, obligats igualment a fer un gol, però sí que va dotar de tranquil·litat als de Guardiola, després d'un inici fulgurant del conjunt francès i que va fregar la reacció immediata amb una rematada de cap de Marquinhos que va topar amb el travesser. Superat aquest ensurt, el City va començar a trenar algunes possessions llargues i controlar millor el PSG. A les portes del descans, els citizens haurien pogut ampliar l'avantatge després d'una gran jugada de Mahrez que va acabar amb un xut desviat de Bernado Silva.

Di María o com perdre els papers

La segona part obria un escenari en què el PSG havia de prendre encara més riscos i els jugadors de Guardiola, segurament alimentats per les consignes del tècnic català al descans, van entendre a la perfecció el que el partit requeria, dominant-lo i sentenciant-lo. Tret d'alguna jugada puntual d'un Neymar ben defensat pels jugadors del conjunt anglès, l'equip de Pochettino s'anava quedant sense idees en la mateixa proporció que Fernandinho –titular al lloc de Rodri– es convertia en un gegant al mig del camp, fent-se un fart de recuperar pilotes.

L'espai que el PSG deixava a l'esquena dels seus defensors convidava a la diversió de Mahrez i Foden, animats per les pilotes que buscava servir-los en safata De Bruyne. En una d'aquestes accions, una paret entre Foden i el belga va acabar amb la perla anglesa assistint al segon pal a Mahrez per rematar l'eliminatòria (2-0, 63') mentre Neymar mirava a terra i renegava.

El gol va fer molt mal al PSG, frustrat i que es va quedar sense Di María en una acció en què va perdre els papers. En una pilota que Fernandinho havia rebutjat a la banda i que havia impedit servir de pressa a l'argentí, aquest va trepitjar el brasiler agredint-lo. La seva expulsió va ser un trist epíleg per a un PSG desesperat, que hauria pogut encaixar un gol més, però Foden va topar amb el pal.