El malefici de la Santboiana s'allarga al Pepe Rojo (19-8)
El Quesos Entrepinares aconsegueix la quarta lliga consecutiva, aprofitant l'avantatge de camp i els errors en atac i de precipitació dels de Sant Boi
BarcelonaLa moneda ha tornat a caure del costat del Quesos Entrepinares, que aquest diumenge ha guanyat la Divisió d'Honor de rugbi per quarta temporada consecutiva. L'equip de Valladolid ha derrotat la Santboiana (19-8) en un partit molt més igualat del que indica el marcador.
La Santboiana es queda amb la mel als llavis, el mateix que va passar ara fa dos anys, quan el degà també va disputar la final al camp del Quesos. En aquella ocasió, va dominar durant tot el partit però la final se li va escapar al darrer minut. Aquesta vegada, els val·lisoletans han anat sempre per davant i han aprofitat els errors de en atac i de precipitació del seu rival per alçar-se amb el triomf.
De ben poc li ha servit a la Santboiana el bon inici de Lliga, en què es va situar com a líder indiscutible a les primeres jornades. La lesió de Tapu Apikotoa va condicionar el joc santboià, i la recuperació del Quesos, que al seu torn no havia estat gaire fi en l'inici de la temporada, va permetre que els de Valladolid tanquessin la fase regular en primer lloc, fet que els donava dret a disputar la final a casa seva.
Guanyen els amfitrions
El Pepe Rojo ha dictat sentència, tot i que en aquesta ocasió el camp no ha estat tan determinant com en anteriors vegades, sobretot perquè les ratxes de vent no han estat tan fortes. El problema no ha estat climàtic, més aviat ambiental. La pressió dels aficionats locals ha empès el seu equip a la victòria, i també ha condicionat algunes decisions d'Alhambra Nievas, que ha fet un arbitratge més aviat casolà davant l'agressivitat dels jugadors locals.
La Santboiana, però, no ha perdut per l'àrbitra. Els homes de Lewis Williams sempre han anat a remolc del marcador i no han fet els dures quan tocava. A la primera meitat han jugat gairebé sempre a camp contrari, però no han rematat la feina i han marxat al descans sense puntuar. El marcador l'havia inaugurat el Quesos amb una marca als primers minuts, mentre que Ki Anufe no ha encertat en un xut a pals, poc després. En canvi, sí que ha tingut més punteria el xutador local, que ha transformat tots els xuts que ha intentat, dos d'ells a la primera part.
Als catalans els ha faltat un plus de força per ser més agressius en atac, i s'han vist molt perjudicats per les exclusions de Nil Baró i Afa Tauli, al primer i segon temps. Inferioritats que els han impedit mantenir l'estabilitat necessària per remuntar.
Sense reacció
Amb 13-0 al marcador, la segona part començava amb un Quesos més incisiu, amb més força. Els primers minuts han estat de tempteig, i semblava que es podria capgirar la dinàmica gràcies a un cop de la Santboiana. Però el Quesos ha tallat d'arrel les esperances amb dos cops més i aprofitant l'exclusió de Tauli per dominar el partit i sentenciar la final (19-3).
Quan la Santboiana ha tornat a tenir l'oval, a falta de vint minuts, ja no hi havia ni temps ni forces ni, sobretot, moral per capgirar l'electrònic. I els de Sant Boi només han pogut atacar per fer la marca de l'honor, que l'han aconseguit al darrer minut i amb superioritat numèrica.
La Santboiana torna a casa amb el títol de subcampió i la sensació agredolça de no haver pogut rematar la feina al darrer partit, després d'una temporada bona però amb alguns alts i baixos. Als de Sant Boi només els queda l'esperança de mantenir la base de l'equip, molt jove, i mirar d'aconseguir la temporada vinent un títol que no acumulen a les seves vitrines des del 2006.