La fi de la maledicció més gran del futbol europeu, la del Bayer Leverkusen

BarcelonaAl Bayer Leverkusen, per burxar-los, els solen dir "Neverkusen". Jugant amb la paraula anglesa never (mai), la brometa feia referència al fet que pocs clubs tenien la capacitat d'aquest equip alemany per perdre títols que semblaven guanyats. En la seva història, només havien guanyat la Copa de la UEFA del 1988 contra l'Espanyol i la copa del 1993 en una final estranya, ja que van derrotar per la mínima el filial del Hertha de Berlín, sorprenent finalista que llavors jugava a Tercera. Fins avui, en què finalment, per fi, han guanyat la Bundesliga després de golejar el Werder Bremen (5-0) en una nova exhibició. No ho havien fet mai.

Les últimes dècades, l'equip fundat pels treballadors del gegant farmacèutic Bayer el 1904 havia perdut de manera traumàtica títols que semblava que tinguessin al sarró. Havia perdut tres finals de copa, havia acabat cinc cops segon a la lliga i havia perdut una final de la Champions contra el Madrid. La maledicció va començar el 20 de maig del 2000, quan el Leverkusen només necessitava un punt a l'última jornada per ser campió de Lliga per primer cop. Però l'equip dirigit per Christoph Daum va perdre per 2 a 0 contra el modest Unterhaching, un club d'un barri de Múnic, amb un gol de Michael Ballack en pròpia porta. Una derrota que va fer mal, com el desenllaç de la temporada 2001-2002, quan amb Klaus Toppmöller a la banqueta el Bayer Leverkusen va perdre tres títols en tot just onze dies. A la lliga lideraven la classificació amb cinc punts de coixí quan faltaven tres jornades, però van caure de manera consecutiva contra el Werder Bremen (1-2) i el Nuremberg (1-0), i van arribar segons a l'última jornada. Abans d'aquella última jornada, el Bayer va sorprendre eliminant el Manchester United a les semifinals de la Champions, però res va sortir bé. Primer van perdre la lliga, tot i derrotar el Hertha de Berlín en l'última jornada. El Borussia Dortmund no va fallar, i el títol se'l van quedar ells. Després van perdre la final de copa davant del Schalke 04 per 4 a 2, tot i marcar primer. I, finalment, van agenollar-se davant del Madrid a la final de la Champions de Glasgow, en què van perdre per 2 a 1.

Des de llavors, tres finals de copa perdudes i més subcampionats de lliga. I un munt de bromes dels rivals, és clar. Fins que va arribar Xabi Alonso. L'octubre del 2022, qui fou jugador de la Reial Societat, el Reial Madrid i el Liverpool va arribar a la banqueta d'un club que era a la zona de descens de Segona. Acostumat a jugar sempre a Europa, aquell any el Bayer queia a trossos després de caure a la copa alemanya amb l'Elversberg, de Tercera Divisió. A la lliga, portaven un sol triomf en vuit partits. "L'energia i la confiança de l'equip era molt baixa quan vaig arribar, així que vaig intentar que els jugadors tornessin a creure en si mateixos. Vaig convidar futbolistes que no havien jugat tant abans que demostressin la seva vàlua", va explicar un Xabi Alonso uns mesos després, quan l'equip ja s'havia acostumat a guanyar. De fet, aquella temporada va aconseguir portar el Bayer fins a les semifinals de l'Europa League. Un avís que l'equip sabia competir.

Aquesta temporada 2023-2024, Xabi Alonso va començar a preparar la seva primera temporada sencera en el càrrec amb un objectiu clar: classificar-se per la Lliga de Campions. Aquesta era la idea del consell administratiu de Bayer, l'empresa propietària del club. A Alemanya, els clubs pertanyen als socis, però amb algunes excepcions com aquest club, ja que va ser fundat pels treballadors de la Bayer fa més de 100 anys. I, coses de la vida, el CEO del club, escollit per Bayer, és un home nascut a Barcelona, Fernando Carro, un apassionat del futbol, ja que la seva mare va ser la professora de castellà de l'austríac Hansi Krankl quan aquest va jugar al Barça. Carro, que va estudiar al col·legi alemany de Barcelona i tenia una dilatada experiència empresarial, va acabar manant als despatxos del club i va oferir a Xabi Alonso unes condicions de feina que el basc ha agraït tant que de moment afirma que vol seguir vivint a Leverkusen com a mínim una temporada més, tot i que hi havien rumors que deien que tenia ofertes del Bayern de Múnic i el Liverpool.

Alonso ha encaixat a la perfecció i ha superat totes les expectatives. De fet, el Bayer pot guanyar un triplet aquest any, ja que a l'Europa League va imposar-se a l'anada dels quarts de final al West Ham anglès per 2 a 0. I jugarà la final de copa contra el Kaiserslautern, de Segona Divisió, d'aquí a poques setmanes. A més, aquest diumenge, després d'anys d'espera, ha guanyat la lliga i s'ha convertit en un dels equips capaços de guanyar amb més temps de marge, amb una superioritat sorprenent sobre el Bayern, a qui van golejar fa poc. Una jornada històrica per a una ciutat molt jove que viu i respira pel seu equip. Leverkusen de fet, no existia fa 150 anys. Carl Leverkus va comprar el 1860 uns terrenys per fer-hi una fàbrica que l'empresa Bayer compraria el 1891. Així va néixer la ciutat de Leverkusen, al voltant de la fàbrica. I, dins de la fàbrica, els treballadors van crear el club que ara mana per primer cop a Alemanya.

El Bayer ha pogut aixecar l'enciamera, com és coneguda popularment la copa de campions de lliga, ja que és un plat gegant. I ho ha fet sense haver perdut encara cap partit oficial, una fita històrica. De fet, han superat el rècord de 32 partits invictes del Bayern de Hansi Flick del 2020. Alonso, però, ja ha decidit que més enllà de la festa a la gespa ara toca fer bondat. "Ja ho celebrarem a finals de temporada", ha defensat, per tal d'aspirar a guanyar dos o tres títols. En poques setmanes, en pot guanyar tants o més que en tota la història prèvia del club. Per explicar els secrets del seu èxit, Alonso diu que "tenia una idea clara, no volia anar gaire de pressa". "Després es tracta d'una mica d'intuïció, de ser al lloc adequat en el moment adequat. Tenim una idea força clara del futbol que volem jugar", explicava a una trobada amb la premsa fa unes setmanes. El seu equip és ple de talent, però no té jugadors mediàtics. L'exjugador del Barça Alejandro Grimaldo mana en una banda, el nigerià Victor Boniface marca els gols, Borja Iglesias va arribar cedit del Betis al gener, Florian Wirtz hi posa qualitat i Granit Xhaka, equilibri. Però la gran estrella és l'entrenador, un Xabi Alonso de qui ja es venien bufandes en què es deia que era campió de lliga fa unes setmanes, quan després de golejar el Bayern per 3-0, va fer-se evident que aquest any la maledicció es trencaria.

El fill de Periko, l'exjugador de la Reial Societat, el Barça i el Sabadell, va seure per primer cop en una banqueta fent companyia al seu pare quan aquest va dirigir el filial de la Reial Societat. I, de mica en mica, ha perfilat la seva idea de futbol, després de treballar amb tècnics ben oposats, com Guardiola o Mourinho. "El tiqui-taca és una mica de possessió de la pilota en fase defensiva. Ho podem practicar, però tenim altres coses", diu, tot afirmant que, malgrat tenir influències de molts llocs, per sobre de tot ell és un tècnic "basc de l'escola basca", en què es tracta de tenir equips físics, amb cames, que puguin canviar de ritme i córrer molt quan toca. I després, afegir-hi jugadors amb qualitat. "Al terreny de joc a mi se'm va animar a prendre les meves pròpies decisions. És una cosa que realment vull desenvolupar i que recordo als jugadors. No són robots. Tenen el coneixement del que pot passar, amb les qualitats per decidir. I, si prenen una mala elecció, intentarem fer-ho millor", diu Alonso, que cita Carlo Ancelotti com a model de gestió de persones, i Guardiola com a entrenador que el feia pensar. Tot el que ha après ho ha fet servir per trencar la maledicció del Bayer.