Mala nit per als que no bescanviarien Dembélé per Neymar: els apunts en calent del Madrid-Barça

Barcelona¿La mort del 3-5-2? Quan arriba la primavera el Madrid ensuma la sang. Tant hi fa si Ramos i Varane, els seus marcadors titulars, estan lesionats. O que jugui sense públic en un camp de Segona B. Els blancs ja van avisar dimarts contra el Liverpool i van repetir el seu pla simple però efectiu per avançar el Barça a la classificació. És cert que els blaugranes van tenir ocasions per acabar empatant, però els tres punts van quedar-se a Valdebebas en part pel plantejament de Koeman, que va insistir amb els tres centrals contra un equip tancat al seu camp. Zidane va guanyar la batalla tàctica i continua somrient als clàssics.

Dembélé va sortir creu al clàssic. Va arrencar el partit d'ariet, però no va aprofitar cap espai perquè es va entestar en incrustar-se entre els centrals. Tot i això, va tenir una ocasió clara a passada de Messi en què va demostrar les seves dificultats en el joc aeri. Després de moure's per on no tocava i perdre més pilotes del compte, Koeman es va equivocar a l'emparellar-lo a la segona part amb Mendy, sens dubte el defensa més fiable del Madrid, quan al costat contrari l'esperava Odriozola, molt més tou que el francès. Mala nit per a Dembélé. I també per als que no voldrien bescanviar-lo a pèl per Neymar.

Els millors, els joves. Neymar vol tornar al Barça per tornar a jugar clàssics amb Messi, que encara ha de dir si seguirà o no de blaugrana. El 10 acumula ja set partits contra el Madrid sense veure porteria. En la seva estrena al Di Stéfano, va fer un matx tirant a discret en què el més destacable va ser un intent de gol olímpic que el travesser va escopir. Messi no va poder decidir i Jordi Alba va fer aigües en defensa. I és que els millors blaugranes a Madrid van ser Pedri, que mentre va estar a la gespa va oferir sempre una alternativa assenyada al joc, i Mingueza, debutant amb gol en un clàssic. Quina troballa, el defensa de Santa Perpètua.

Sense sorpreses. El Barça no va perdre el clàssic per l'àrbitre, sinó perquè va ser pitjor que el Madrid. Dit això, l'actuació de Gil Manzano no va dissipar gaire les sospites derivades de la seva estrambòtica designació. L'extremeny, substitut d'última hora del lesionat Mateu Lahoz (que, al seu torn, va ser escollit després que caiguessin les opcions de De Burgos Bengoetxea i Munuera Montero), va carregar amb grogues Pedri i Araujo abans que Casemiro o Militão. No va assenyalar tres possibles penals sobre Lenglet, Dembélé i Braithwaite que la realització televisiva, misteriosament, gairebé no va repetir. I per acabar-ho d'adobar, va afegir quatre minuts després de deu canvis i una estona de joc aturat per problemes tècnics.