Maica García: “En més de deu anys competint, mai havia pogut parar tres mesos”

SabadellL’any 2005 va convertir-se en la boia titular del CN Sabadell. Per les seves característiques físiques, havia de ser la seva posició. Va superar totes les expectatives. L’any 2007 va jugar el seu primer Mundial amb la selecció. Des de llavors, Maica García (1990, Sabadell) ha anat omplint la seva calaixera de títols: dos ors -al Mundial de Barcelona (2013) i a l’Europeu de Budapest (2014)-, una plata olímpica (Londres, 2012) i quatre Copes d’Europa i onze lligues amb el Sabadell. Ara, després de més de deu anys a l’elit, necessitava desconnectar.

¿Ha sigut dur renunciar a anar al Mundial de natació de Budapest?

Moltíssim, però el meu cap m’ho demanava. Durant la temporada amb el Sabadell no havia pensat en aquesta decisió, però el final del curs va ser dur. Vaig notar que, mentalment, no estava com havia d’estar. Ni per a les altres jugadores ni per a mi seria oportú participar en el Mundial. Físicament estic bé, però no em veia prou motivada per donar-ho tot. Vaig decidir que o parava o potser no aguantaria tot el que vull del cicle olímpic [a l’horitzó hi ha Tòquio 2020].

Com va ser comunicar-li la decisió al seleccionador, Miki Oca?

Al principi el va sorprendre perquè comptava amb mi, però li vaig explicar com em sentia i com podia tornar a ser jo. Ens coneixem molt i em va entendre. Ha sigut jugador, coneix el desgast mental. Molts esportistes passen per un moment com el meu. Vam buscar una solució i, després de jugar els Jocs Olímpics del Brasil l’estiu passat, vam decidir que ara era un bon moment per descansar.

Canviaria la seva decisió?

No. És cert que ara fa més d’un mes i mig que no competeixo i ja en torno a tenir ganes però, vist en perspectiva, l’he encertat. Mai abans havia pogut descansar durant tres mesos. A més, també és una oportunitat per a les més joves.

Com la Paula Leitón, que amb 17 anys ocuparà la teva posició de boia.

Segur que li anirà bé. Acumularà minuts, experiència, pes en l’equip… Em recorda a mi quan tenia la seva edat. Som companyes al Sabadell i intento ajudar-la perquè és molt jove i ha d’afrontar una exigència que et fa madurar molt ràpid. Pel que fa a l’equip, la meva baixa també pot ajudar a descobrir altres maneres de fer. Estaven molt acostumades a jugar amb mi. Són molts anys juntes [des de finals del 2006].

Com és jugar en la posició de boia?

Necessites molta força i explosivitat. Estàs defensada durant tot el partit. És el lloc que més desgasta. És dur, però hi estic acostumada. Des del 2005 que hi jugo amb el primer equip del Sabadell.

És un equip molt jove el que anirà al Mundial de natació de Budapest.

Pot ser positiu. Tant de bo estiguin com més amunt millor, però, si no és així, les més joves guanyaran trajectòria i aprenentatge. L’or seria una sorpresa perquè hi ha grans potències, però també és un any de canvis en moltes seleccions. No s’ha de descartar res. A més, les joves pugen amb moltes ganes i ambició. Treballen molt per fer-se un lloc a l’equip.

D’altra banda, 17 de les 18 convocades són catalanes. Com s’explica això?

No és només una cosa del waterpolo femení. En molts esports d’aigua, com en natació i en sincronitzada, la potència ara mateix és Catalunya. Menys en la disciplina de salts, diria. No sabria explicar-ho, potser perquè tenim molts clubs que aposten pels esports d’aigua.

¿Ja està preparada per veure el Mundial des de fora de la piscina?

No ho he pensat. Passaré molts nervis. N’estaré molt pendent i parlant amb elles, però espero no patir [riu].

Fa molts anys que viu l’exigència esportiva del waterpolo d’elit.

És molt dur. Són set mesos de competició amb el Sabadell i, als estius, amb la selecció. A més, estic en un club que lluita per totes les competicions fins al final. L’exigència és molt alta. He jugat molts minuts en partits importants i això acaba pesant.

S’ha plantejat quan deixarà de jugar?

Soc sincera amb mi mateixa i amb qui m’envolta, per tant, quan vegi que ja no estic per seguir, ho deixaré. Tinc les meves coses més enllà del waterpolo [és llicenciada en publicitat i relacions públiques, està cursant un màster online en direcció de comunicació i és propietària d’una perruqueria]. També s’ha de tenir en compte el fet de poder ser mare algun dia i com afecta això una dona esportista, però ja es veurà.