El magnat que vol que Suïssa tingui mar

BarcelonaFa uns mesos, molts empresaris de Barcelona involucrats en l'organització de la Copa Amèrica de vela van sopar uns quants cops amb Ernesto Bertarelli, el propietari de l'equip Alinghi Red Bull Racing. A les converses, en restaurants a primera línia de mar, s'intentava convèncer Bertarelli perquè designés Barcelona com a seu del torneig en cas que l'Alinghi guanyi el trofeu d'enguany. La raó? Qui guanya la Copa Amèrica decideix on l'organitza, i normalment, es tria fer-la a casa. Però l'Alinghi forma part de la Societat Nàutica de Ginebra. Suïssa no té mar i, per tant, si l'Alinghi guanya haurà de buscar un port, ja que la competició no es pot disputar al llac Léman. A Barcelona, molts confiaven que Bertarelli escollis la Ciutat Comtal, tal com ja havia fet en el passat amb València. Ell va ser l'home clau que va dur la Copa Amèrica a València, fa uns anys.

Ernesto Bertarelli (Roma, 1965) ha passat molts mesos a Barcelona, darrerament. Un cop es va saber que la Copa Amèrica del 2024 es disputaria a la Ciutat Comtal, l'equip suïs va ser el primer en crear una base al Port Vell. L'Alinghi no s'havia apuntat a moltes de les darreres edicions, ja que Bertarelli renegava de l'evolució de la competició. "Ara la Copa Amèrica és un joc d'arquitectes i enginyers, amb els regatistes en segon pla i amb el risc d'invertir una gran suma de diners en un vaixell mal fet. Cada cop menys equips volen apuntar-s'hi, està desapareixent una prova que era divertida, amb una gran atmosfera de competició", va dir el 2017. Un cop va saber que el torneig tornaria al Mediterrani, però, va decidir tornar. I que fos a Barcelona va ser, en part, clau per a la decisió.

L'Alinghi porta dos anys treballant en aigües catalanes i Bertarelli es deixa veure molt a dalt del seu iot privat, el luxós Vava II, de 98 metres d'eslora. Els suïssos han fet més intents que la major part dels altres equips per guanyar suport entre la població local, per fer-se estimar. Fan servir el català, juntament amb el castellà i l'anglès, en les seves comunicacions, han obert la base a moltes visites i quan van mostrar per primer cop el seu vaixell van fer-ho amb una exhibició de castellers. Com que el magnat se sent com a casa a Barcelona, es dona per fet que en cas de triomf de l'Alinghi, la pròxima Copa Amèrica també es disputarà a la capital catalana. Però a mesura que avança la competició, sembla complicat que l'equip suís pugui guanyar la Copa Amèrica per tercer cop. L'Alinghi és la gran decepció de les primeres jornades i corre el risc de ser el primer equip eliminat aquest cap de setmana. Ara mateix sembla destinat a lluitar contra l'Orient Express francès, un rival amb menys experiència, per intentar evitar ser el cuer. Aquest dijous, l'Alinghi ha aconseguit un balsàmic triomf contra l'American Magic, però segueix en risc. La cara de Bertarelli és un poema, aquests dies. Tot i treballar amb la marca austríaca Red Bull, fet que els permet teixir aliances amb l'equip de Fórmula 1, l'Alinghi no acaba de rutllar i ha trencat dos cops el pal.

De Roma al llac Léman

Nascut a Roma, Bertarelli és un personatge enamorat de la vela que no sol concedir entrevistes. Li agrada navegar i fer diners, però no necessita ser protagonista als diaris i les xarxes socials, com altres empresaris. Seria ell l'home que decidiria perseguir el que semblava una utopia: que un vaixell amb bandera de Suïssa, un estat sense mar, fos capaç de guanyar la competició de vela al mar més prestigiosa de totes. Una competició que llavors només havien guanyat vaixells dels Estats Units, Austràlia i Nova Zelanda. I l'Alinghi ho va aconseguir dos cops i va revolucionar la vela gràcies a la iniciativa d'aquest italià amb passaport suís. De fet, Itàlia porta anys intentant guanyar la Copa Amèrica amb el Luna Rossa, sense sort. Però els suïssos ho han aconseguit, precisament, gràcies a un romà. Però com va arribar a Ginebra, Bertarelli?

La nissaga Bertarelli comença amb en Pietro, l'avi de l'Ernesto, que va anar fent carrera dins de l'Institut Farmacològic Serono, on va entrar de comptable i va acabar de director. Aquesta empresa, Serono, seria famosa pels seus productes contra la infertilitat en què feien servir la gonadotropina, una substància natural detectada a l'orina de dones amb menopausa. De fet, Serono hauria aconseguit gràcies a un acord amb el Vaticà milers de litres d'orina de convents italians amb els quals va fer productes que omplirien les butxaques dels propietaris. Després d'anys en què la família Serono i el Vaticà van controlar l'empresa, el 1968 passarien a ser els Bertarelli els màxims accionistes. La bona feina d'en Pietro l'havia posicionat bé a la direcció i el seu fill Fabio agafaria el seu relleu. Amb en Fabio, l'empresa evolucionaria cap a un laboratori farmacèutic modern especialitzat en investigació hormonal. Però l'èxit econòmic de Serono coincidia en el temps amb una Itàlia trencada políticament, els anys de plom, com es coneixen, amb grups terroristes d'extrema esquerra i extrema dreta assassinant persones. De fet, les Brigades Vermelles, grup comunista que segrestaria i assassinaria generals, empresaris i posteriorment el primer ministre Aldo Moro, es va fixar en els Bertarelli. Quan la policia els va informar que existia el risc de patir un segrest, Bertarelli va decidir enviar els seus quatre fills a escoles privades de Ginebra. Posteriorment, s'hi traslladaria ell mateix i també la seu de l'empresa.

Ernesto Bertarelli arribaria a Ginebra amb 8 anys, on s'apuntaria al club de vela local, per continuar la passió familiar pel mar. Els Bertarelli sempre anaven de vacances a la zona del Monte Argentario, al sud de la Toscana, on l'Ernesto i una germana seva havien batejat una petita barca amb un nom inventat: Alinghi. Anys més tard, aquest nom es faria famós a la Copa Amèrica. Ernesto Bertarelli va estudiar després a Boston, tot i que amb 31 anys va posar-se al capdavant de l'empresa quan el seu pare va posar-se malalt. La seva gestió, apostant per entrar a la borsa, el convertiria en l'home més ric de Suïssa, per davant de gegants del sector farmacèutic com Novartis o Roche. El 2006, Bertarelli va vendre la seva empresa al grup farmacèutic alemany Merck per 16.000 milions de francs. I va poder dedicar més temps a la seva gran passió, la vela. Gràcies a ell, els suïssos van guanyar les edicions del 2003 i el 2007, en part gràcies a una política de seduir amb bons sous mariners australians o de Nova Zelanda. De fet, quan va guanyar per primer cop el 2003 va ser a Nova Zelanda contra el vaixell local... i amb un capità de Nova Zelanda al capdavant de l'Alinghi, Russell Coutts.

Va ser llavors quan buscant un port per defensar la copa, escolliria València després de reunions amb el govern espanyol. La primera de les dues edicions valencianes tenia un cànon de 120 milions d'euros i la segona, de 110. Edicions, especialment la segona, que van deixar pèrdues a la ciutat valenciana i beneficis per a Bertarelli, que encara avui reivindica que les edicions valencianes, especialment la primera, van ser un èxit. Ara es dedica a administrar el seu patrimoni barrejant esport, negocis i la defensa del mar. De fet, després de la mort del seu pare va crear la Fundació Bertarelli, que cuida, per exemple, la reserva marina més gran del món a les illes Chagos, a l'oceà Índic. Després d'uns anys allunyat, ha tornat a la Copa Amèrica a Barcelona, el port escollit pels seus grans rivals, Nova Zelanda, amb qui sempre acaba competint. Dos vaixells, dos continents i dos projectes que es poden d'acord en una cosa: Barcelona.