L’única manera d’aturar Messi
Cornellà de LlobregatLa imatge de Rubén Duarte perseguint Leo Messi al mig del camp del RCD Stadium sense poder-lo atrapar, amb el braç estirat com un rellevista incapaç de passar el testimoni en una cursa agònica, totalment impotent per no poder caçar la carrera imparable de l’argentí, explica el que representa avui en dia Messi. La distància que s’eixamplava metre a metre entre els dos futbolistes simbolitza la diferència actual entre el Barça i l’Espanyol. L’única manera d’aturar Messi la va trobar el central Álvaro, amb quatre placatges efectius -cos rígid, espatlla violenta- que van desdibuixar el rostre impassible del davanter blaugrana i el van deixar abatut sobre el terreny de joc. Messi, irat i ferit, va acabar evidenciant el seu malestar.
El conjunt de Luis Enrique, protegit pel 4 a 1 de l’anada i la rendició inicial de Constantin Galca amb la seva alineació, en va tenir prou amb dues pinzellades de Messi per classificar-se per als quarts de final de la Copa. A la mitja hora de joc, l’argentí va ajudar en tasques defensives, impedint un xut rival a la frontal de l’àrea. Deu segons més tard aixecava el cap a la medul·lar per filtrar una passada precisa a l’espai per a Munir, que després de driblar Bardi va fer emmudir l’animosa afició local.
Piqué, objectiu principal
Cornellà-El Prat va donar la benvinguda al nou president de Catalunya, Carles Puigdemont, amb moltes més banderes espanyoles que senyeres, però el principal objectiu de la grada espanyolista va ser Gerard Piqué, suplent ahir, insubstituïble a les graderies mig buides de l’estadi, amb poc més de 20.000 espectadors. Després del partit d’anada, Piqué va emplaçar la meravellosa minoria perica -lema blanc-i-blau per reforçar la seva identitat- a millorar l’entrada del partit de Lliga, però l’afició rival, entestada a contradir sempre el central, no va omplir el RCD Stadium i va oferir la pitjor entrada de la història dels derbis jugats al nou feu espanyolista. Tot i la buidor de les graderies, la sonora xiulada a Piqué abans de l’inici del partit va anticipar el que vindria: crits i múltiples pancartes que es desplegaven contra el central, especialment des de la zona de la Curva Jove. “Shakira és de tots”, deia un dels escrits. A la segona meitat, emulant el que va passar al Santiago Bernabéu en l’etapa de José Mourinho, el lema que va aparèixer entre els joves aficionats espanyolistes va ser “Pau, el teu peu ens assenyala el camí”.
Un nou Barça
Com si es tractés d’un vi escumós, l’Espanyol va sortir al terreny de joc amb una efervescència inicial que va embafar el delicat paladar blaugrana. L’ímpetu perico, estimulat per un túnel de Marco Asensio a Arda, acompanyat dels dubtes del Barça pel canvi de sistema que va dibuixar Luis Enrique, van plantejar un primer quart d’hora d’imprecisions i pèrdues constants, amb un Barça en què les conduccions de Sergi Roberto estaven més presents que el toc habitual. El Barça no s’aconseguia ordenar a través de la pilota. La pressió alta de l’Espanyol, amb una actitud similar a la del partit de Lliga, dificultava la sortida des del darrere, i el doble pivot que formaven el reusenc i Rakitic no trobava la manera de connectar amb la línia de tres que dibuixaven per davant Messi, Arda i Aleix Vidal, amb Munir com a punta de llança. Els dos nous fitxatges del Barça van tenir una actuació discreta, corregits des de la banda per un Luis Enrique que contemplava com les peces no encaixaven com havia previst amb el seu plantejament inicial.
A poc a poc el Barça va recuperar la iniciativa, i amb dos fuetades de Messi va tirar enrere el rival fins a engabiar-lo a prop de la porteria del gairebé inèdit fins ahir Bardi. El conjunt blaugrana va temperar el joc, pivotant sempre al voltant d’un Messi que s’amagava entre els centrals i els migcampistes. Amb el gol de Munir qui va guanyar protagonisme va ser Marc-André ter Stegen, immens en els duels directes amb Felipe Caicedo. El davanter blanc-i-blau va deixar anar l’espatlla al rostre de l’alemany en una pressió, i encara mig estabornit Ter Stegen va veure com Caicedo es plantava sol davant seu uns segons més tard, amb tot a favor per empatar. El blaugrana, però, va reaccionar amb una gran mà per evitar l’empat. A la segona meitat Ter Stegen va tornar a imposar-se al potent davanter perico i, aquesta vegada amb el peu esquerre, va desviar la conducció d’un Caicedo que havia guanyat l’esquena als centrals blaugranes amb inusual comoditat.
Als minuts finals Munir, al límit del fora de joc, va tornar a marcar, a plaer, assistit per Aleix Vidal. En cinc minuts, el Barça va disposar de tres ocasions per completar la golejada. Messi, cansat que de ser diana rival, va dedicar algun gest a la graderia perica, i abans de servir un córner va dedicar-se a fer tocs amb la pilota, reptant l’afició local. Els derbis s’aparquen, el regnat de Messi continua malgrat la voluntat d’Álvaro per impedir-ho.
