Gestor d'egos Luis Enrique

BarcelonaEl 21 de maig de l'any passat, en un Auditori 1899 ple de gom a gom, el nou i flamant tècnic del Barça, Luis Enrique Martínez, relativitzava la dificultat que comporta gestionar un vestidor de primer nivell com el blaugrana. Era la seva presentació, predominaven les rialles –fins i tot amb la premsa–, i el barcelonisme girava full a l'etapa de Gerardo Martino. "Mai he tingut problemes importants en un vestidor", defensava l'asturià, que negava que la seva relació amb Francesco Totti a la Roma, a diferència del que deia l'opinió pública, hagués estat dolenta. El tècnic, però, ja assumia que al Camp Nou, un dels reptes més importants seria ser un bon "gestor d'egos". Onze mesos més tard, Luis Enrique en pot donar bona fe. La seva relació amb el grup ha estat una de les dificultats més grans amb les quals ha topat. El difícil entorn del Barça i el caràcter específic dels cracs blaugranes és un desafiament majúscul que li ha portat més d'un maldecap.

Durant aquesta temporada el tècnic ha hagut de gestionar diverses situacions tenses amb els seus futbolistes. L'última, amb Neymar.

1. Els canvis de Neymar (abril 2015)

A Sevilla es va repetir una escena habitual aquest curs. El brasiler Neymar va marxar enfadat del terreny de joc, evidenciant el seu malestar amb la decisió de Luis Enrique de canviar-lo, tot i que és una actitud normal dels futbolistes que volen jugar sempre. Els gestos i les faccions del davanter parlaven per si sols, com havia passat contra l'Eibar o l'Elx uns mesos enrere, quan ja va mostrar el seu rebuig a la decisió de Luis Enrique, i que va secundar a la zona mixta posterior al partit contra els il·licitans: "No m'agrada sortir del camp abans d'hora". Aquesta temporada, el brasiler és el tercer jugador més substituït de la plantilla, en 14 partits ha vist com el quart àrbitre aixecava el seu dorsal i marxava amb cara de pocs amics.

La relació entre Neymar i Luis Enrique mai ha estat excel·lent. Sempre hi ha hagut una certa tensió entre tots dos, i això que l'asturià, amb el seu dibuix tàctic, ha satisfet en part les pretensions de Neymar sobre la gespa. Amb Gerardo Martino, el futbolista se sentia incòmode. Neymar va fer palès el seu malestar perquè l'obligava a jugar molt obert a la banda. Amb Luis Enrique, tot i que el punt de partida és el mateix, el brasiler se sent més còmode, més alliberat, amb permís per jugar per dins i deixar la banda per a les incorporacions de Jordi Alba. Aquesta sintonia tàctica, no s'ha traslladat en química personal. A l'entrenador asturià li ha costat sempre lloar públicament la figura de Neymar, i durant els primers mesos de l'any evitava elogiar Neymar, repetint que no individualitzava les anàlisis. En canvi, quan es tractava de Messi, no tenia problemes per personalitzar, marcant d'aquesta manera les jerarquies dins del grup.

2. La topada amb Messi(gener 2015)

El moment més tens de la temporada, però, va ser precisament després d'una topada amb Leo Messi. Una situació de tibantor màxima que va acabar amb la convocatòria d'eleccions i missatges clars de la directiva a l'opinió pública: Luis Enrique no seguirà l'any que ve. Això era gener, la setmana en la qual l'entrenador deixa a la banqueta Leo Messi, que acaba de tornar de l'Argentina de passar les festes, i el de Rosario explota. Messi no va anar a l'entrenament de portes obertes de l'endemà al Miniestadi, i va deixar clar que la seva relació amb el tècnic no era bona. Va ser una bomba de rellotgeria que acabava amb una treva temporal entre el grup i l'entrenador. L'equip va reaccionar a la derrota de Sant Sebastià i va encadenar victòria rere victòria per reconstituir la calma perduda. Abans, però, van haver d'actuar els capitans, que van aturar un expedient a Messi que volia imposar Luis Enrique.

3. Piqué i el mòbil (octubre 2014)

El 29 d'octubre del 2014, al camp gironí de Montilivi, les càmeres de televisió van caçar Gerard Piqué mirant el mòbil a la banqueta. Era la Supercopa de Catalunya entre Barça i Espanyol, i en la tanda de penals decisiva, el central es va saltar el codi de conducta del grup. Luis Enrique va dir prou. Després d'una convivència complicada durant els primers mesos de temporada amb el defensa, el tècnic va decidir fer-li un toc d'atenció. Piqué va deixar de ser imprescindible, i la seva imatge a la banqueta va passar a ser més habitual del que els aficionats estaven acostumats. Després del càstig, que ambdós van negar reiteradament, el central va tornar a l'onze titular i el seu rendiment va anar en augment, fins a convertir-se en pal de paller de l'equip durant el darrer trimestre.

4. Montoya explota (desembre 2014)

La topada més pública entre Luis Enrique i un dels seus futbolistes ha estat la que va tenir a finals d'any amb Martín Montoya. A principis de desembre, veient que no participava dels plans del tècnic, el representant de Montoya, Juan de Dios Carrasco, va assenyalar la porta de sortida. "L'entrenador no confia en ell", va dir l'agent al programa 'Què t'hi jugues', de la Cadena SER. L'estira i arronsa entre els dos passava a l'opinió pública, i el representant deixava clar que al mercat d'hivern el lateral dret marxaria de Barcelona. Al tècnic asturià no li va tremolar el pols, va mantenir la seva planificació, concedint partits esporàdics al jugador, i la situació es va reconduir. El mateix agent de Montoya va matisar les seves declaracions uns dies més tard, sabedor que no podia aconseguir que cap equip pagués el que demanava el Barça pel seu futbolista.

5. Suárez el desacredita (abril 2015)

En el cas de l'uruguaià no hi va haver topada directa, sinó una situació incòmoda per les declaracions de Luis Suárez a la Cadena Cope la setmana passada. El davanter va explicar com va acabar jugant de '9' i relegant Messi a la banda dreta de l'atac. La idea va sorgir després d'una conversa amb el de Rosario, més que com una idea del mateix Luis Enrique. "Sincerament, un dia em vaig quedar jo en la posició de '9' durant un partit, perquè rotem molt. I Leo em va dir: 'Queda't aquí'. Després, l'entrenador va veure que havíem tingut una bona solució i va començar a provar-ho", va comentar Suárez. La rèplica de Luis Enrique va venir amb certa sorna. "Sí, els jugadors del Barça també decideixen les alineacions, les rotacions, la tàctica... Si es guanya! Si es perd, aquell dia ho he decidit jo", va deixar anar abans de visitar el Sánchez Pizjuan de Sevilla. A l'igual que Neymar, el davanter uruguaià va evidenciar la seva decepció després de ser canviat contra l'Eibar a Ipurúa.

6. Mathieu confirma el cas Messi (gener 2015)

Jérémy Mathieu, com Suárez, no ha tingut problemes directes amb l'entrenador, sinó derivats de les seves intervencions públiques. Quan l'enfrontament entre Messi i Luis Enrique s'havia diluït, el francès el va reviure amb unes declaracions a Radio Montecarlo. "Va passar durant un entrenament a principis de mes. De sobte, Messi va perdre els papers en rebre una falta que no li van xiular. La situació es va posar tensa i llavors l'entrenador i Messi van intercanviar algunes paraules fortes", va dir Mathieu. El jugador fitxat del València ha provocat més d'una situació compromesa per a Luis Enrique, com quan va dir públicament que li havia sorprès jugar de lateral contra el Reial Madrid.

7. Deulofeu marxa (agost 2014)

A mitjans d'agost Gerard Deulofeu va buscar una sortida a la seva mala relació amb Luis Enrique. El davanter de Riudarenes marxava cedit a Sevilla perquè no tenia 'feeling' amb l'entrenador, qui en més d'una ocasió havia assenyalat Deulofeu durant la pretemporada. "Ha de millorar molt en defensa", avisava l'asturià el 6 d'agost després de jugar contra el Niça. "Luis Enrique no comptava amb mi", replicava el davanter tot just aterrat a Sevilla, evidenciant que no hi havia química entre tots dos, i per això marxava del Barça per sumar minuts al conjunt d'Unai Emery. Vuit mesos més tard, la situació de l'extrem a Andalusia no és millor de la que tenia a Barcelona: L'entrenador sevillista no compta amb ell i, per exemple, el va deixar fora de l'última convocatòria contra el mateix Barça.

8. Xavi es reivindica (juny 2014)

Amb el de Terrassa hi ha hagut un llarg serial, més que un cas específic o una topada directa. Tots dos tenen una manera de veure el futbol molt diferent, però el principal problema el van tenir just aterrat Luis Enrique a Barcelona. El futbolista egarenc, que estava pendent de resoldre el seu futur, va manifestar al seu cercle íntim el seu malestar per la tardança del tècnic a parlar amb ell. Quan Xavi estava meditant què fer, si marxar a Qatar o provar fortuna als Estats Units, esperava un diàleg més fluid amb Luis Enrique, amb qui havia compartit vestidor, que aquest li manifestés de manera més clara la seva intenció amb ell. La trucada va arribar i el de Terrassa va decidir finalment quedar-se un any més, però la relació ja havia nascut torçada.

A banda d'aquestes situacions més concretes, com és obvi, el tècnic ha hagut d'afrontar moltes més situacions difícils, inherents a la seva condició d'entrenador, d'home que constantment ha de decidir i marcar les pautes del grup. Ivan Rakitic va passar per un mal moment després de ser suplent al Santiago Bernabéu, una situació que ha hagut de saber gestionar Luis Enrique i que s'ha convertit en anècdota uns mesos més tard, sent Rakitic un jugador imprescindible. El mateix ha passat amb la suplència a la Lliga de Marc-André Ter Stegen, o el cas del desaparegut Douglas, episodis que ha de saber portar l'entrenador, el "líder" del vestidor, com es va autodefinir el mateix asturià el dia de la seva presentació.

Cedir una mica

En tot cas, durant el transcurs de la temporada, el tècnic ha hagut de modificar algunes de les seves conductes per adaptar-se al que exigeix un vestidor com el del Barça. En el primer tram de curs, tots els jugadors havien de presentar-se a la Ciutat Esportiva el dia d'un partit a domicili. Llavors, Luis Enrique donava la llista de convocats, obligant els futbolistes que es quedaven fora de la llista a desplaçar-se fins a Sant Joan Despí. Això ha canviat. Amb la remodelació de l'executiva que va implantar Josep Maria Bartomeu al mes de gener, i que va suposar l'adéu d'Andoni Zubizarreta, també hi va haver canvis que van afectar la manera de funcionar del primer equip. Un home proper a Luis Enrique com Emili Sabadell va marxar del club. Sabadell, que s'ha seguit veient amb l'asturià després de la seva destitució, tenia una manera de treballar i organitzar la plantilla molt d'acord amb les idees de l'entrenador, però topava amb el que reclamaven alguns pesos pesats del vestidor.

Al Camp Nou s'han fet molts esforços, a través de moltes persones diferents, per intentar reconduir el caràcter de l'asturià, fent-li entendre que la seva relació amb els cracs i la premsa requeria més mà esquerra. Alguna cosa s'ha aconseguit, sobretot en la relació amb els futbolistes, però als despatxos d'Arístides Maillol continuen admetent que li falta parlar més amb els jugadors, ser més proper i comunicatiu.