Lorenzo torna a plantar la seva bandera

BarcelonaLa bandera del “Lorenzo’s Land”, la que el pilot mallorquí planta a cada circuit quan guanya, va tornar ahir a aparèixer, a Jerez. Feia sis mesos, des del Gran Premi del Japó de l’any passat, a l’octubre, que Jorge Lorenzo no guanyava una cursa, però ahir ho va tornar a fer i va plantar la seva bandera, de nou, al traçat andalús. Un cap de setmana perfecte per a un pilot que necessitava un Gran Premi així per tornar a ser el Lorenzo de sempre. A Jerez, el mallorquí va firmar una cursa marca de la casa, un triomf dels que a ell li agraden: arrencant des de la pole, mantenint la primera posició en el primer revolt, sent líder en el primer pas per la línia de meta, anant distanciant-se dels rivals i fins i tot va tenir temps d’aixecar el braç i saludar l’afició en l’últim gir, abans de dedicar un cavallet al seu equip quan va veure la bandera de quadres. Dissabte Lorenzo somreia, conscient que aquest havia de ser el seu cap de setmana. I ahir va reblar el clau amb una cursa perfecta. “Quan tens un període de no estar al podi, un bon resultat et permet enfortir aquesta confiança. Espero que a Le Mans torni a pilotar igual que ho acostumo a fer”, va afirmar.

Darrere del mallorquí van acabar Marc Márquez i Valentino Rossi. El català, després d’haver-se d’operar d’una fractura del dit petit de la mà esquerra fa tot just una setmana, havia avisat que acabant segon ja en tenia prou. Ell, que mai es conforma, deixava clar que no estava al cent per cent. I, tot i que va poder aguantar la cursa, ràpidament va veure com Jorge Lorenzo s’allunyava cada cop més, fins gairebé perdre’l de vista.

A mitja cursa el de Cervera va baixar el ritme a causa del dolor. Però no a la mà esquerra -on havia sigut operat del dit petit- sinó al braç dret. Conscient que no havia de forçar la mà acabada d’operar, Márquez va estressar el braç dret: “He començat a notar molt dolor al braç i gairebé no podia moure els dits”, va comentar el català després de baixar de la moto. Per això va decidir abaixar el ritme, relaxar-se i guardar forces per al final. Tot i això, per darrere, qui s’acostava perillosament era Valentino Rossi. Després de desempallegar-se de Pol Espargaró, l’italià va voler repetir el que havia fet feia 15 dies a l’Argentina. Però aquest cop no va poder. A sis voltes per al final, tot va canviar: Márquez va recuperar el ritme inicial i Rossi va patir problemes amb el pneumàtic del davant, uns problemes que el van fer renunciar a un nou duel amb l’actual campió de la categoria.

Valentino Rossi, que no estava satisfet amb el tercer lloc -no s’havia sentit tan còmode sobre la moto com el seu company a Yamaha en tot el cap de setmana-, va aconseguir el seu podi número 200 al Mundial.

El decisiu últim revolt

A Moto2 i a Moto3, l’últim revolt abans de la línia de meta, el batejat amb el nom de Jorge Lorenzo, va ser decisiu. A Moto3, el guanyador va ser Danny Kent, que tot i això va patir un ensurt en aquest revolt en l’última volta. Fins a quatre pilots van arribar-hi amb opcions de guanyar la cursa. Fabio Quartararo, un debutant que porta aire fresc a la categoria, va intentar l’atac amb una maniobra complicada. I quan llances una moneda a l’aire, pot sortir cara... o pot sortir creu, com va ser. El francès va xocar amb Kent i va haver d’aixecar la moto per no caure. La maniobra li va costar el podi, però li va valer una lliçó. A Moto2, la situació va ser similar: també un debutant, Álex Rins, va atacar en l’últim revolt de la cursa Tito Rabat per mirar de situar-se segon. Els dos van xocar i Rins va acabar rodolant per terra, mentre que Rabat va perdre una posició en benefici de Johann Zarco, que és encara més líder del Mundial. El triomf va ser per a un emocionat Jonas Folger.