Llums i ombres del primer Dakar a l’Aràbia Saudita
Hi han participat menys dones en una edició marcada pel fred i la velocitat
BarcelonaLa major part dels integrants de la caravana del Dakar s’han mostrat meravellats pels escenaris de la primera edició del Dakar a l’Aràbia Saudita, tot i que uns quants pilots s’han queixat per la velocitat de les últimes etapes. “M’ha sorprès positivament. El desert és meravellós. Hi ha paisatges on fa ràbia anar a tota velocitat perquè et quedaries mirant-los”, explicava Nani Roma, que afegia: “Hem descobert un país fantàstic. Hi venia una mica a la defensiva i m’he trobat amb una gent meravellosa i un escenari ideal per a les curses”.
Les dones que han participat en la prova també aposten per continuar a l’Aràbia Saudita, país que té un contracte amb la prova per a quatre anys més. Però admeten que, pel fet de ser estrangeres de pas, no poden emetre un judici acurat sobre el país. “No hem pogut veure la realitat del país, però en general l’experiència ha sigut positiva. Hi havia un treballador que insistia en carregar la meva bossa sempre. Quan li vaig recordar que porto una moto de 150 kg, va deixar de fer-ho”, bromejava la catalana Laia Sanz, que ha acabat la prova per desena vegada. “Crec que la majoria de les noies ens esperàvem estar més incòmodes”. I admet: “Abans de començar la cursa no em van deixar entrar en un gimnàs perquè era dona i havia d’anar a un altre, molt pitjor, només per a dones”.
La importància d’haver acabat deu Dakars
Menys públic, millors paisatges
En aquest Dakar hi havia 12 dones d’un total de 571 participants, una xifra inferior a les anteriors edicions en països com el Perú, l’Argentina i Bolívia. “La primera setmana va ser espectacular, amb un llibre de ruta molt ben fet: cal felicitar els organitzadors. Els paisatges del país són increïbles, però hem trobat una mica a faltar la passió del públic que teníem a Sud-amèrica. Amb tot, veig molt positivament que la cursa es mantingui a l’Aràbia Saudita. Hi ha molt de terreny per explorar i per descobrir. Era la primera edició en aquest escenari i segur que l’organització n’ha après moltes coses i aplicaran aquest aprenentatge a les edicions següents”, va afegir Sanz a la seva arribada a Barcelona, on va ser rebuda pels amics.
Gairebé tota la ruta va estar marcada per un intens fred, que a les nits va arribar a mínimes de 3 graus. I els últimes dies, amb l’entrada en una zona plana, va arribar la velocitat. El xilè Ignacio Casale, que va guanyar el Dakar en quads, ha arribat a demanar una limitació de la velocitat per a les motos, com ja passa amb els quads, els camions i els buguis lleugers. “Les motos estan arribant a velocitats punta de 185 quilòmetres. Si no hi posem una mica de fre serà perillós”, va dir en referència a la mort de l’experimentat pilot portuguès Paulo Gonçalves “L’etapa en què va morir era innecessàriament ràpida. Vam córrer tot el dia a fons, sense cap obstacle ni exigència”.
El director del Dakar, David Castera, que organitzava la prova per primera vegada, ha reconegut que ho analitzarien de cara a les pròximes edicions de la cursa.
