La lluita pel mallot verd, més oberta que mai
El Tour va augmentar la puntuació dels esprints intermitjos l'any passat, fet que va multiplicar la lluita pel mallot de la regularitat, al que Sagan i Cavendish aspiren
BarcelonaEls esprintadors cada any han de tenir unes motivacions diferents al Tour de França. Sempre han de guanyar etapes, però els canvis en el reglament els canvien les cirumstàncies. Enguany s'han eliminat les bonificacions, cosa que evita que puguin aspirar a vestir el mallot groc de líder després del pròleg. I des de l'any passat, les tàctiques per endur-se el mallot de la regularitat també han canviat.
Vestir el mallot verd sempre ha estat símbol de ser el millor esprintador perquè, bàsicament, les posicions d'arribada a meta eren les decisives per decidir la classificació. Tanmateix, l'any passat l'organització va augmentar la puntuació dels esprints intermitjos (s'hi reparteixen entre 20 i 1 punts, i per guanyar una etapa com a màxim se'n poden aconseguir 45), i en conseqüència va passar a haver-hi gairebé dos esprints per etapa i es va veure els equips lluitar per evitar que els escapats poguessin arribar destacats per aquests punts situats enmig de les etapes.
A més, aquest 2012 s'ha apostat per finals més accidentats. Aquest diumenge, per exemple, la primera etapa en línia s'acabarà a Seraing dalt d'un port de quarta categoria, i dimarts passarà el mateix a Boulogne-Sur-Mer, amb l'agreujant que abans s'hauran superat quatre cotes més. És per això que aquesta primera setmana de Tour de França s'haurà d'estar ben atent als moviments dels esprintadors i dels seus respectius equips.
- Mark Cavendish (Sky): És l'any en què el campió del món correrà menys ajudat pel seu equip, centrat completament en les seves opcions de Wiggins a la general. Cavendish té el seu gran objectiu de la temporada als Jocs Olímpics de Londres, que es disputen tot just una setmana després del Tour, però ha declarat que intentarà acabar la cursa. Per guanyar versatilitat s'ha aprimat i fa quinze dies va guanyar la general del ZLM Tour. El dubte és si ha perdut la velocitat que l'ha fet avançar a pas de rècord.
- Peter Sagan (Liquigas-Cannondale): L'eslovac és el segon ciclista més jove en aquest Tour de França però el seu debut ha generat una gran expectació, i és que s'ha presentat a la línia de sortida amb 10 victòries en els últims 18 dies de competició entre les voltes a Califòrnia i Suïssa i el seu campionat nacional. És el velocista que millor supera les muntanyes i a la Vuelta a Espanya de l'any passat ja va demostrar que les grans voltes no són problemes per a la seva joventut, amb tres triomfs d'etapa.
- Matthew Goss (Orica-GreenEdge): El vencedor de la Milà-Sanremo 2011 i medallista mundial és també un dels esprintadors més sòlids del panorama internaiconal, però en aquesta temporada s'està posant més en dubte que mai la seva velocitat en arribades massives. L'etapa del Giro d'Itàlia de la caiguda de Cavendish és el seu únic triomf en el darrer any natural. En canvi, té a favor que el seu equip no té una aposta clara a la general i se centraran del tot en donar-li suport.
- André Greipel (Lotto-Belisol): L'alemany, ex-llançador de Cavendish igual que Goss, vol qüestionar al britànic la condició de ciclista més ràpid del món i en aquesta temporada 2012 és, juntament amb Sagan, l'home amb més victòries oficials, un total de 13. El seu tren de llançadors (Sieberg, Henderson) serà millor que el d'un Cavendish a qui ja va batre en una etapa del recent ZLM Tour, però la seva corpulència d'esprintador pur li pot fer restar opcions en les etapes trampes que hi ha dissenyades.
- Marcel Kittel (Argos-Shimano): A la revelació de la temporada passada, amb 17 triomfs en el seu any de debut plenament professional –un d'ells a la Vuelta a Espanya–, el mallot verd li queda lluny, perquè encara no ha acabat cap gran volta a la seva carrera. En canvi, se l'haurà de tenir molt en compte en les arribades massives per la seva extraordinària punta de velocitat i perquè serà el ciclista major número de llançadors a la seva disposició en els últims quilòmetres, com mostra el gràfic que va publicar el diari neerlandès De Volkskrant.