La Lliga de Tebas s'emborratxa de ciment mentre perd pistonada a Europa
Els clubs de futbol, regats pels fons de CVC, inverteixen en els seus estadis el que no poden gastar en fitxatges
BarcelonaEl 2008 va estrenar-se, al Canadà, Love it or list it, un èxit televisiu en què un agent immobiliari i una dissenyadora han d’intentar convèncer els participants de seguir vivint a la seva actual casa, reformada, o bé mudar-se en una de nova. El programa podria perfectament tenir una adaptació amb cadascun dels 20 equips de la lliga espanyola. De moment, 11 ja s’han decantat per seguir al seu estadi després d’implementar-hi una reforma integral, mentre que només quatre han optat per marxar a una nova casa. Els altres cinc encara dubten: ¿mudança o reforma?
Els últims 15 anys han sigut especialment actius, pel que fa als moviments de reforma i creació de nous estadis protagonitzats pels clubs de Primera Divisió. L’arribada dels fons de CVC, de fet, ha contribuït al fet que molts clubs enllesteixin, donin un impuls o es posin mans a l’obra amb projectes d’aquest tipus, ja que el 70% dels recursos s’han de destinar a infraestructures o innovacions tecnològiques, mentre que només un 15% es poden destinar a fitxatges o renovacions. La Lliga renova els seus estadis -la majoria d'entitats ho ha començat a fer aconsellats per Javier Tebas, president de la patronal des del 2013- en un moment en què els seus clubs registren un nivell esportiu més baix dels darrers anys, com ho demostra el fet que només el Reial Madrid jugarà als vuitens de final de la Champions League. El Barça, l'Atlètic de Madrid i el Sevilla hauran de conformar-se amb l'Europa League.
Aquest mateix cap de setmana, els tres equips catalans de la Lliga seran testimonis de la borratxera de ciment que ha viscut el futbol espanyol. Divendres l’Espanyol visitarà un Mallorca que espera acabar d’aquí dos anys les reformes de Son Moix. La principal novetat que viurà aquest estadi és l’acostament del públic a la gespa eliminant les pistes d’atletisme, un procés que també han viscut altres recintes com el Reale Arena (ja reformat) o Abanca Balaídos (encara en obres). El conjunt blanc-i-blau és un dels pocs que han optat per estrenar estadi: Cornellà-El Prat va suposar una inversió total d’uns 83 milions d’euros, cosa que el situa com el sisè camp més car de Primera si es tenen en compte els projectes ja completats o aprovats.
En el moment d’inaugurar-se l’RCDE Stadium, el 2009, a la Lliga només hi havia dos estadis amb menys de deu anys de vida i cinc amb menys de 20. Més de la meitat, 12, es movien entre els 42 i els 101 anys d’existència. L’elit del futbol espanyol necessitava alguna cosa més que una rentada de cara als seus estadis per poder oferir una millor experiència als espectadors, maximitzar els ingressos del seu principal actiu patrimonial i, de pas, optar a acollir partits de competicions internacionals i espectacles d'altres tipus.
El nou Mestalla, 13 anys aturat
El Barça visitarà aquest dissabte un València que va ser la gran víctima de la bombolla immobiliària al futbol espanyol. El club xe va començar, el 2007, les reformes del nou Mestalla, però estan aturades des del 2009 davant la impossibilitat de fer front al sobrecost de les obres. Sense vendre l’antic camp de Mestalla, i amb els problemes financers que arrossegava, l'entitat no ha pogut plantejar-se desbloquejar el projecte del nou estadi, actualment un esquelet, fins a l’arribada dels fons de CVC. El projecte va aixecar força reticències entre l’afició valencianista, que és partidària de mantenir-se en un recinte amb tanta història i personalitat com Mestalla. “És un estadi que m’encanta, per la seva atmosfera i per tot, encara que el millor per al club serà acabar les obres i tenir-ne un de nou”, va manifestar el tècnic valencianista, Gennaro Gattuso, que no va voler discutir públicament el criteri de la propietat singapuresa (el conglomerat Meriton, liderat per Peter Lim) que regeix el club.
Es preveu que el nou Mestalla acabi suposant un cost total aproximat d’uns 350 milions d’euros. Quan s’inauguri –el 2024, si no hi ha nous ajornaments–, serà el segon estadi més car de Primera. Aquest registre, però, tot just li durarà un any, perquè el curs 2025-26 està previst que ja estiguin completades les reformes de l'Spotify Camp Nou, que es cruspiran 900 dels 1.500 milions d’euros que costarà l’Espai Barça. Només els superarà el Santiago Bernabéu, l’estadi que visitarà diumenge el Girona. Les obres per reformar el coliseu blanc, que van iniciar-se el 2019 i està previst que acabin el 2023, podrien arribar a disparar-se fins als 1.000 milions d’euros, tenint en compte l’alça dels preus dels materials i els interessos derivats del finançament que ha treballat Florentino Pérez.
3.100 milions en nous estadis
Avui dia són 10 els clubs de la Lliga immersos de ple en processos d’obra dels seus estadis. Uns altres cinc (Espanyol, Athletic, Atlètic, Reial Societat i Osasuna) han completat processos similars en els últims mesos o anys. Entre aquest total de 15, i si cap de les obres en marxa pateix noves modificacions pressupostàries, hauran invertit més de 3.100 milions d’euros. La reforma més barata, la del Power Horse Stadium, de l’Almeria, en costarà uns 15.
A aquest grapat de milions caldrà afegir-hi, en els pròxims anys, el cost dels projectes de renovació d’estadis o de creació de nous dels cinc equips que encara no han definit quina estratègia seguiran. Entre ells hi ha el Girona. Club i Ajuntament admeten que Montilivi, que ha viscut algunes millores puntuals en els últims anys, necessita reformes profundes, la major part de les quals ja estan planificades, però encara hauran d'esperar. "De moment la prioritat és la ciutat esportiva, acabar de tancar tot el tema dels terrenys, i després ja ens focalitzarem en la rehabilitació de Montilivi", expliquen a l'ARA fonts del club gironí.
També debat sobre el futur del seu estadi el Sevilla, que a principis d’aquest 2022 va encarregar a una empresa d’assessorament de recintes esportius, Legends, un informe per conèixer les preferències dels abonats sobre si era més convenient una reforma integral del Sánchez Pizjuán (costaria uns 350 milions) o bé mudar-se en un estadi nou (uns 500 milions). Malgrat que l’informe encara no s’ha fet públic, s’han filtrat algunes conclusions, com ara que és millor fer un estadi nou en uns altres terrenys, si bé es puntualitza que ara per ara no hi ha diners per afrontar aquesta obra. De fet, el club sevillà ha hagut de vendre futbolistes com Kounde aquest estiu per arreglar els seus números.