La Lliga de Luis Suárez
El periodisme no espera. Les rutines professionals i la lògica previsió dels mitjans de comunicació provoca que aquests dies els diaris, les ràdios i les teles estiguin preparant edicions especials per si el Barça, dissabte a tres quarts de vuit, es proclama campió de Lliga. Esperem que, en aquesta ocasió, tota la feina que s’està produint no es quedi al calaix sense fons de les redaccions. Sigui com sigui, més val treballar amb discreció i que no passi com a l’aeroport d’Atenes, el maig de 1994, que després que el Milan ens en fotés quatre i mentre esperàvem pujar a l’assalt del primer avió que trobéssim a la pista vam veure un paquet de diaris de Barcelona, relligats, que eren edicions especials per la segona Copa d’Europa aconseguida pel Barça. Aquella visió va ser feridora, humiliant, contraproduent per al mitjà en qüestió. La segona Champions va haver d’esperar dotze anys més, però el diari especial ja el tenien fet.
En aquesta preparació -toquem fusta- de l’especial campions a Granada, tothom busca l’etiqueta que defineixi aquest títol de la temporada 2015-16. Per a uns serà la Lliga del 0-4, per a altres serà la segona Lliga de Luis Enrique, o potser la segona Lliga del trident (en aquesta opció m’hi trobo còmode) o la Lliga de Luis Suárez...
L’uruguaià no només ha superat Messi com a golejador sinó que a més, si Cristiano Ronaldo no fa una proesa de les seves a Riazor, l’ariet del Barça es convertirà en Pilota d’Or europeu. Un premi afegit que si no ve acompanyat del títol col·lectiu ja en podrà tirar un bon tros a l’olla. En una entrevista a El Gráfico, publicada ara però feta uns dies enrere, Suárez revela que “si Leo gaudeix, gaudim tots”. Es refereix als companys, al terreny de joc, però aquesta és una gran veritat que fa deu anys que dura i que va molt més enllà de la gespa. Si Messi s’ho passa bé -aquesta seria la seva vuitena Lliga- tots vivim més feliços. I no descartem que, com va fer l’any passat al Vicente Calderón, sigui ell qui marqui el gol que concedeixi una Lliga tan merescuda com aquesta.
Potser, ben mirat, l’heroi encara està per arribar. Dependrà del guió de Granada que encara s’ha d’escriure. A Valladolid, la primavera del 85, quan semblava que el Barça guanyaria l’anomenada Lliga de Terry Venables, l’aturada d’un penal salvador i la perícia del Puyal va convertir-la en la Lliga de “l’Urruti t’estimo”. Ves per on, aquesta encara podria esdevenir la Lliga de Ter Stegen. Si pot ser, però, no cal que patim tant per aconseguir la Lliga número 24 del Barça. Això sí que sona bé.