Les lliçons de Budapest

Enviada especial a BudapestAl matí tot es veia una mica més clar que a la nit a Budapest. Amb algunes hores de perspectiva, el Barça assimilava més l'impacte d'haver jugat una final de la Champions, i molt menys el dolor d'haver-la perdut. La derrota seguia fent mal, per les expectatives i les formes, però servia més com a recordatori d'on s'havia arribat que com a constatació del que encara falta per aixecar la copa. Tot i així, aquesta realitat que situa l'Olympique de Lió encara en un altar inabastable seguia sent la veritat que els directius del Barça no volien ignorar. Tampoc la plantilla, conscient que les franceses són ara per ara més ràpides, més fortes i més competitives que elles.

"No hem parat de lluitar, no pararem de somiar", deia la samarreta que l'equip va vestir durant el sopar amb la cúpula del club a l'Hotel Intercontinental del centre de la ciutat hongaresa. Al sortir, els familiars encara regalaven abraçades a les protagonistes. Cadascuna d'elles va anar dient-hi la seva per les xarxes socials, ajuntant el dolor i la satisfacció. Dues sensacions contradictòries, barrejades en una mateixa valoració. "Ens queda un sabor agredolç. Estem tristes pel resultat, però orgulloses d'haver arribat fins aquí", escrivia Sandra Paños. També el tècnic Lluís Cortés buscava perspectiva. "Per perdre una final has de jugar-la. Per tenir opcions de guanyar-la has de treballar, treballar i treballar. És el que farem des d'avui amb la mateixa ambició per seguir creixent i creient en aquest projecte".

Una aposta de continuïtat

El projecte no trontolla malgrat el 4-1 contra el Lió. De fet, fins i tot va quedar reforçat per la derrota europea. El club va sortir satisfet per l'impacte mediàtic que va tenir la final, amb moltíssims mitjans catalans desplegats fins a Budapest, amb les grans espases al comandament de retransmissions i cròniques. A banda del patrocini de Stanley, l'aparador de la cita d'ahir al Groupama Arena pot obrir noves portes d'interès per al club. Ja hi ha jugadores que tenen importants acords comercials tancats amb marques esportives i la tendència no fa més que créixer. Apostar pel femení ja no és una aposta arriscada.

L'altra visió era esportiva. Tot i que a l'alineació hi havia essencialment jugadores catalanes (sis catalanes, més Mariona Caldentey, Sandra Paños i Mapi León), la que més va marcar la diferència va ser Asisat Oshoala. La nigeriana ha marcat gol gairebé en cada participació que ha tingut i va demostrar que actualment és l'única preparada per córrer entre gegants en grans escenaris com una final de la Champions. Per a l'estiu, el club ja té tancades les arribades de Jenni Hermoso i Caroline Hansen, dues futbolistes capacitades per jugar els grans partits de l'any. La taca del partit de dissabte era que no estava disponible Kheira Hamraoui, fitxada per sumar en aspectes físics en dies així, i que arribaven molt justes d'adaptació Patri Guijarro i Stephanie van der Gragt. Alguns mitjans van fer-se ressò de l'interès per Amel Majri, lateral esquerre del Lió, tot i que les diferències econòmiques fan difícil que canviï el projecte francès per venir a Barcelona.

Sigui com sigui, el club ha assumit que l'aposta només pot anar a més. Que el model reclama extres si es vol competir de debò a Europa. Markel Zubizarreta ja fa mesos que treballa en el disseny de la plantilla, que durant el dia d'avui anirà aclarint les baixes que encara no s'han confirmat. Moltes de les jugadores no renovades encara tenen difícil continuar.