La lleona que va jugar en un equip d’homes

Cap / D’esportsHeu vist mai com cacen els lleons? Planifiquen el seu atac de manera metòdica. Diferents lleones ocupen diferents posicions, estudiant el vent, per evitar ser delatades per l’olor, avançant amagades metre a metre, pas a pas. I quan arriba el moment, ataquen. Unes espanten la víctima, d’altres li barren el pas i una li salta al coll. I un cop han mort l’animal, l’obren. I el lleó? El lleó no fa res. S’ho mira, mig adormit, de lluny. I quan arriba el moment, s’acosta per menjar. De vegades, si hi ha gana, pot ajudar, però són les lleones les que fan tota la feina. I són fascinants.

Als anys 80 i 90, la selecció masculina de futbol del Camerun va seduir el món amb una generació daurada de futbolistes, capaç d’arribar als quarts de final d’un Mundial el 1990. La seva estrella era el veterà Roger Milla, cabdill d’aquells lleons indomables. Ara els toca el torn a les lleones indomables, la selecció femenina, que repeteix presència als vuitens de final d’un Mundial després de l’èxit d’ara fa quatre anys al Mundial del 2015. Els dos gols contra Nova Zelanda d’Ajara Nchout, una davantera que ha rodat per mig món fins a acabar als Estats Units, van permetre a les lleones citar-se amb les angleses als vuitens de final. I ho van fer amb les històriques armes del futbol camerunès: individualitats, ritme alegre i errades defensives.

Malgrat que la gran potència del futbol femení a l’Àfrica és la veïna Nigèria, el Camerun té certa tradició, ja que als anys 70 diverses jugadores ja van ser prou conegudes. El cas camerunès, però, és excepcional, ja que una dona, la davantera Emilienne Mbango, va rebre permís per jugar en un equip masculí partits oficials. “No hi ha gaire informació sobre com va anar tot plegat, però l’Emilienne Mbango va jugar amb el Léopard, un club de la ciutat de Douala, i sabem que va coincidir a la plantilla amb un jove Roger Milla. I el 1972 van guanyar la lliga, tot i que no en queden gaires entrevistes”, diu la periodista camerunesa Nadine Guepi, que es queixa de la falta de documentació en una època en què “no tenim constància que equips de televisió anessin als estadis”. “Queden cròniques en diaris de paper que no s’han digitalitzat, així que la millor font són els protagonistes”, afirma. Mbango va rebre un premi de la Confederació Africana de Futbol (CAF) fa un any per la seva tasca com a “pionera del futbol femení”, però la memòria li falla. Roger Milla va dir d’ella en una entrevista: “No hi havia gaire diferència, m’oblidava que era una dona, ja que era molt ràpida”. Però la major part d’històries sobre ella, que parlen de gols impossibles que feia o del fet que arribava abans a l’estadi per canviar-se sola, són més “llegendes que s’han anat exagerant”, segons Guepi, que no pas fets documentals. “Va ser batejada com la lleona, tot i que l’equip té el nom d’un lleopard. Tenim cròniques on apareix. Però hi ha cert misteri sobre la seva vida”, conclou sobre la primera lleona indomable de la història del Camerun.