La llegenda de Laia Sanz segueix creixent
BarcelonaLaia Sanz va guanyar ahir l’última prova del Gran Premi de França d’enduro i es va proclamar campiona del món per cinquena vegada consecutiva. Amb els tretze títols de trial, la catalana n’acumula divuit de mundials, a prop dels 20 que té l’altre català que domina aquest esport, Toni Bou. Si fa una setmana Bou tocava el cel de nou, ahir va ser el torn de la dona que s’ha revoltat per fer-se espai, guanyar i superar-se a si mateixa. Aquest títol, de fet, l’ha disfrutat d’una manera diferent, ja que admet que “no ha sigut fàcil”. “Després de les proves de Finlàndia i Suècia vaig arribar a veure’m sense el títol. Es van ajuntar massa coses: després del Dakar i els ral·lis d’Abu Dhabi i de Qatar no havia pogut entrenar-me, tenia una moto nova i no havia tingut temps d’adaptar-m’hi”, explica Sanz. En algun moment va semblar que perdria la seva corona de campiona, però no ha sigut així. “Sóc molt competitiva. M’agraden els reptes”, explica Sanz, que competeix amb una polsera que és un regal del seu pare en què es pot llegir: “Qui té la voluntat, té la força”, una frase que també ha utilitzat per titular el seu llibre. “Vaig patir una lesió al genoll i no m’aconseguia recuperar, patia molt. El meu pare va regalar-me aquesta polsera, ja que defineix a la perfecció quin és el meu caràcter”, diu.
A l’abril Sanz va caure al Ral·li de Qatar i va patir una lesió al braç. Però no es va aturar, i durant tot l’estiu no ha deixat de participar en un munt de proves, ja que és una de les pilots més polivalents que hi ha. Al juliol, al País Basc, recuperava el lideratge del Mundial d’enduro, malgrat que arribava a l’última prova amb tot just dos punts sobre la segona classificada, la britànica Jane Daniels. Després va arribar el torn de volar a Xile per ser al Ral·li d’Atacama, prova puntuable del Campionat Mundial de cross-country. I després va arribar el torn de rodar sobre asfalt per participar a les 24 hores d’Automobilisme al Circuit de Catalunya. Aquest cap de setmana, a l’última prova del Mundial d’enduro, calia superar un terreny bastant sec, amb molta pedra, on, a diferència d’altres proves del calendari, no sol haver-hi fang.
Guanyar aquest Mundial d’enduro, però, no ha sigut senzill. La pilot de Corbera de Llobregat va acabar l’última prova en primera posició, superant Maria Franke i la catalana Mireia Badia, però abans li havia tocat concentrar-se molt. La pilot de KH-7 i de l’equip KTM Enduro Factory Racing tenia una diferència de només dos punts abans d’arribar a França, i patia per les bones actuacions de la britànica Jane Daniels i l’alemanya Maria Franke (100). En les sis cites anteriors, aquestes tres pilots havien ocupat sempre el podi, fet que deixava Franke i Daniels amb opcions de superar Sanz si la catalana no estava encertada en les dues jornades del trial de Cahors. Dissabte Sanz ja va posar les coses al seu lloc amb una actuació solvent, en què va consolidar el lideratge, i ahir va tancar un cap de setmana impecable enduent-se el Mundial. La tercera posició de la manresana Mirea Badia va ser l’altra gran notícia del dia per al motor català.
Dura competència
“Mai m’havia enfrontat a una final de Mundial tan igualada. Des que vaig començar a participar en les proves d’enduro no havia trobat tanta competència, ha sigut un repte. No pots sortir a competir pensant en la calculadora, cal fer-ho pensant a guanyar, malgrat que un error hauria sigut fatal”, deia la catalana, ambiciosa com sempre. “L’experiència sumada segurament hi ajuda, estic molt satisfeta”, diu Sanz, que seguirà competint fins Nadal, quan arribarà el torn de tornar a participar en el Dakar. I de seguir escrivint pàgines del seu llibre particular, el que parla de la millor pilot de la història.
