El llegat d'Allyson Felix
Allyson Felix ha guanyat la seva dinovena medalla en un Mundial i l'última d'una carrera esplendorosa a la qual cal sumar les onze aconseguides en Jocs Olímpics. És l'atleta més llorejada de la història, un portent tècnic a qui donava gust veure córrer, l'elegància personificada. I malgrat tots els seus mèrits esportius, el seu llegat no serà únicament el de les pistes, sinó també el que ha aconseguit fora d'elles.
“Les nostres veus són poderoses”. Així començava Allyson Felix un post a Instagram l'agost del 2019 en el qual publicava una carta que li havia enviat el vicepresident de màrqueting de Nike en què es comprometia a una nova política contractual no discriminatòria amb les esportistes embarassades. La signatura havia llançat aquell any una campanya, Dream crazier, i un espot de televisió amb imatges de dones esportistes que va ser un gran èxit. Era inspirador, però resulta que la gran bogeria no era ser la més veloç, forta o resistent, sinó quedar-se embarassada si tenies un contracte amb Nike, perquè immediatament et renovaven a la baixa.
L'atleta Alysia Montaño, també olímpica, va ser la primera a denunciar-ho, i ho va fer a The New York Times amb el següent titular: “Nike em va dir que tingués somnis bojos fins que vaig voler un bebè”, i Allyson Felix va decidir seguir el seu exemple: “Les atletes sentim massa por de dir públicament que si tenim fills correm el risc que els nostres patrocinadors ens retallin el salari durant el nostre embaràs i després. És un clar exemple d'una indústria esportiva on les regles estan fetes majoritàriament per homes”. Al final de l'article fins i tot es preguntava: “Si jo, una de les atletes més comercialitzades de Nike, no vaig poder aconseguir proteccions, qui podria?” Va trencar amb la marca, que pretenia rebaixar-li el sou un 70%, va signar per Athleta (una marca feminista) i va denunciar públicament la política de Nike, que davant l'escàndol no va tenir més remei que canviar-la.
Allyson Felix va demostrar que era una mica més que una atleta, va ser conscient que tenia veu i la va utilitzar. “Espero que se'm recordi com una competidora feroç, però el més important per a mi ha estat tractar de deixar aquest esport millor del que el vaig trobar”, va dir després de la seva última cursa. I així serà, ho ha aconseguit. No hi ha llegat més gran ni millor.