El Liverpool derrota el Chelsea als penals i també regna a la Supercopa europea (2-2, 5-4)

BarcelonaNo importa l’estadi que sigui que, si juga el Liverpool, la seva sempre nombrosa afició s’omple els pulmons d’aire per deixar-lo anar entonant de forma deliciosa el You’ll never walk alone. El Besiktas Park d’Istanbul va acollir ahir la final de la Supercopa Europea entre el conjunt de Jürgen Kloppi el Chelsea de Frank Lampard en un duel que va escriure un abans i un després en la història del futbol, ja que, instants després que els aficionats red cantessin el seu himne amb fervor, la col·legiada francesa Stéphanie Frappart va fer sonar el xiulet i es va convertir en la primera dona que arbitra una final continental masculina. Després de 120 minuts de pur futbol anglès, la final es va decidir als penals a favor del Liverpool, el vigent campió de la Champions (2-2, 5-4). Frappart i les seves assistents, Michelle O’Neill i Manuela Nicolosi, van aconseguir la millor recompensa per als àrbitres: passar desapercebuts en un partit complex, senyal que van fer la seva feina amb encert.

La primera Supercopa europea entre dos finalistes anglesos des que el 1998 es va establir el format a partit únic va començar elèctrica, gràcies a les posades en escena sempre vibrants del Liverpool de Klopp. Malgrat que Firimino era a la banqueta, ja que el tècnic alemany va apostar per Oxlade-Chamberlain, Mané i Salah van rondar l’àrea blue i l’egipci va fer lluir Kepa. Mentre que el Chelsea topava amb les cames fermes de Van Dijk i Matip, el Liverpool amenaçava amb obrir el marcador.

Però el guió inicial del partit va canviar quan l’exblaugrana Pedro va prendre la batuta del seu equip i, ajudat per un incombustible Kanté i un elèctric Pulisic, va començar a fer rutllar el conjunt que dirigeix Frank Lampard. Adrián San Miguel, titular ahir a la porteria red substituint el lesionat Ederson, va començar a haver d’intervenir i, als 20 minuts, va desviar al travesser una rematada amb poc angle de Pedro. Deu minuts després, Adrián va haver d’aparèixer de nou per evitar una rematada a boca de canó de Kovacic després d’una passada plena de fantasia del jugador canari. A la tercera arribaria la vençuda: una conducció elèctrica de Pulisic va acabar amb una assistència que Giroud, amb encert, no va desaprofitar per obrir la llauna (0-1, min 36). Amb el Liverpool noquejat, l’arribada del descans va ser un bàlsam per al conjunt de Klopp.

La reacció del Liverpool no trigaria a arribar i va dur el nom de Firimino. El davanter brasiler, que va substituir un desaparegut Oxlade-Chamberlain després de passar pels vestidors, no va tardar ni dos minuts a assistir, amb toc subtil, Mané perquè empatés el partit (1-1, min 47). L’equip red va imposar el seu setge característic, però el Chelsea, amb grans aturades de Kepa, va poder defensar-se davant les entremaliadures que intentaven Salah, Firmino i Mané. A mesura que els minuts anaven passant, la benzina començava a faltar a les cames d’uns jugadors poc rodats a mitjans d’agost i la intensitat del partit va anar decaient fins a l’esperó emocional que va suposar la pròrroga.

Un inici de pròrroga emocionant

Al temps extra, una veloç paret entre Mané i Firmino va acabar amb un doblet del senegalès que avançava els reds (2-1, min 94). Lluny d’arronsar-se, el Chelsea, ja amb els joves protegits de Lampard, Jason Maout i Tammy Abraham, damunt la gespa, va reaccionar en menys de cinc minuts. Un penal clar d’Adrián sobre Abraham va servir a Jorginho per empatar el partit (2-2, min 99).

El mateix Abraham va tenir la victòria pocs minuts després, però la seva rematada va sortir desviada per poc. Maout i Pedro també van fer lluir amb xuts llunyans un Adrián San Miguel que minuts més tard es convertiria en heroi en aturar el penal decisiu a Abraham. Feia poc més d’una setmana que el porter espanyol no tenia ni equip. La grandesa del futbol.