Lindsey Vonn, el comiat d’una campiona eterna
La millor esquiadora de tots els temps es penja un bronze als Mundials d’Are amb 34 anys
BarcelonaQuan tenia deu anys, Lindsey Vonn va trobar-se Picabo Street, doble medallista olímpica. La menuda, gran admiradora de Street, se li va dirigir i li va dir que ella també seria campiona olímpica. Picabo Street, més tard, va admetre que no va poder oblidar aquella nena, tan decidida. I anys més tard la va entrenar. Lindsey Vonn (St. Paul, Estats Units, 1984) ja tenia molt caràcter quan era petita. I a mesura que va créixer, encara més. Ahir va penjar-se la medalla de bronze a la prova de descens dels Mundials d’esquí alpí d’Are (Suècia), un títol que va posar punt final a la carrera de la millor esquiadora de tots els temps.
Vonn ha sigut la nòvia d’Amèrica. Excèntrica, amb personalitat, presumida i sense por de dir el que pensa, com quan va dir que no pensava visitar la Casa Blanca per oferir els seus títols amb Donald Trump de president. Però, per sobre de tot, més enllà de les seves relacions mediàtiques, com la que va tenir amb el jugador de golf Tiger Woods, Vonn ha sigut una campiona capaç de tornar a les pistes després de lesions i caigudes. Dimecres va debutar als Mundials d’Are amb una caiguda a la prova de súper gegant. Però ahir va volar per aconseguir un bronze inesperat, un títol que va celebrar amb un dels seus tres gossos, la Lucy, animal que va adoptar del carrer i que porta per les pistes, ben abrigat. Els altres gossos, el Leo i el Bear, eren a casa. “Els gossos no són hipòcrites”, sol dir una esportista dotada d’un talent increïble. Amb dos anys ja entrenava sota la mirada del seu pare, un campió juvenil que no va poder triomfar per una lesió al genoll. A ella les lesions també l’han acabat afectant. “Estic trencada, sento massa dolor després de tants cops”, va dir abans dels Mundials.
La nord-americana va escriure la penúltima pàgina de la seva història -ja que encara participarà en unes últimes proves de la Copa del Món aquest any abans de retirar-se- amb un bronze amb regust d’or, per darrere de la vigent campiona, l’eslovena Ilka Stuhec, que va revalidar el títol per davant de la suïssa Corinne Suter.
Com que es retira, Vonn no podrà superar el rècord de 86 victòries en proves de la Copa del Món que va establir el 1986 el suec Ingemar Stenmark. Amb 34 anys, l’esquiadora de Minnesota ha guanyat 82 proves de la Copa del Món i dues medalles olímpiques, una de les quals d’or, palmarès que la converteix en l’esquiadora més competitiva de tots els temps. De fet, quan va acabar el seu descens que li donava el bronze (en aquell moment se situava segona), va ser rebuda a peu de pista pel mateix Ingermanr Stenmark, amb un ram de flors. Els dos esquiadors amb més triomfs, cara a cara en un moment emotiu. “Ets un exemple de superació, un exemple de com estimar aquest esport”, li va dir el suec, un home amb fama de ser fred. Vonn, amb un caràcter oposat, es va emocionar. Amb aquest bronze, Vonn es retira amb vuit medalles als Mundials, dues d’or.
També l’esperava a peu de pista la seva compatriota Mikaela Shiffrin, que als 23 anys buscarà el 16 de febrer ser la primera dona que guanya quatre ors consecutius a la prova d’eslàlom. Shiffrin ja ha guanyat 56 proves de la Copa del Món, un ritme que obre la porta a la possibilitat que pugui superar la marca de 82 victòries de Vonn.
