El lideratge silenciós dels entrenadors
Ara que el Baskonia i l’Alabès comparteixen propietari és interessant estudiar algunes de les sinergies que es van creant entre el club de bàsquet i el de futbol. Una de les últimes complicitats és Inside talks, unes entrevistes que reuneixen els pals de paller de cada entitat. La xerrada entre els entrenadors Pedro Martínez i Abelardo Fernández és una delícia, per treure’s el barret. Un poc per l’estil de preguntes que fem els periodistes, un poc per l’afany d’autoprotecció dels tècnics i un poc per la bunquerització dels clubs, costa veure’ls analitzar la seva feina amb tanta naturalitat.
La conversa comença amb la trajectòria dels dos preparadors, però ben aviat es converteix en una reflexió sobre com liderar un grup. “A mi em preocupa molt com ajudar el jugador que pitjor ho està passant, el que està en un mal moment. A la resta no tocant-los n’hi ha prou. El nostre objectiu no és només tenir cinc jugadors contents, perquè l’experiència et diu que pel camí necessitaràs la resta”, confessa Martínez. “Els títols i els objectius els marquen les plantilles, no els equips titulars. Els estats de forma i d’ànim van canviant durant la temporada”, recorda Abelardo. Tot i que un va ser jugador d’elit i l’altre no, els dos tècnics coincideixen en la manera de gestionar un vestidor.
“La motivació estil pel·lícula no casa amb el meu caràcter. Jo estic obsessionat per millorar els meus jugadors perquè millorin en l’entrenament. El dia del partit clau no has de fer res extraordinari o diferent. T’has de comportar amb naturalitat. Quan has de tenir l’equip motivat és el primer dia de la pretemporada”, opina Martínez, que discrepa de la manera de fer que va posar de moda Pep Guardiola en la seva etapa al Barça. “Posar un vídeo motivacional em sembla perillós. Quan arriba el partit important, els jugadors ja estan motivats. Si tu els extramotives, no saps com poden sortir”.
La millor part arriba quan parlen sobre com valorar la feina dels tècnics. “Els entrenadors es mesuren per resultats, però jo he tingut tècnics bons que no guanyaven tant com altres de pitjors”, reconeix Abelardo. “Jo intento allunyar-me de la teoria que el millor entrenador és el que obté millors resultats. És injust. M’agrada valorar si un entrenador és bo en funció del que fa per millorar els seus jugadors durant un període llarg. També pels valors que té un entrenador i que és capaç de transmetre al grup fins que els interioritza i els transforma en hàbits”, sentencia Martínez.