És l’hora del videoàrbitre?

BarcelonaA priori, l’ajuda només hauria de ser benvinguda. Però no sempre és fàcil trobar la manera de donar suport, per molt que el cop de mà sembli necessari i, fins i tot, urgent. El món del futbol fa temps que està encallat en aquest dilema més aviat filosòfic que els últims dies ha tornat a recuperar força. Els aires de canvi a la FIFA amb l’arribada de Gianni Infantino a la presidència han recuperat alguns vells debats i els han fet revifar amb cert desig de modernitat, d’innovació, de transparència. Que cada cap de setmana -i especialment l’últim al Madrigal i al Santiago Bernabéu- hi hagi actuacions arbitrals que generin polèmica en els dos bàndols no fa més que exagerar la necessitat de plantejar-se la inclusió d’un assistent d’àrbitre de vídeo (VARs) en els partits de futbol. És l’últim retoc que està estudiant la International Football Association Board (IFAB), l’òrgan que revisa els canvis reglamentaris de la FIFA.

Afegir un videoàrbitre al futbol? Però qui seria, el quart àrbitre o un cinquè? Quan intervindria? I quants cops? Qui el podria reclamar? Seria com al bàsquet? Com l’ull de falcó del tenis? ¿Serviria només com a complement a la tecnologia de la línia de gol que ja s’està implantant?

La tecnologia al servei de l’arbitratgeLes preguntes són infinites i no hi ha res clar. Si més no, de manera oficial. “No s’ha fet cap comunicació oficial”, assegura el president del comitè tècnic d’àrbitres de la Federació Catalana de Futbol, Xavier Moreno Delgado. L’excol·legiat se suma a les preguntes sense resposta que planteja una qüestió tan delicada. “Sóc dels que pensen que com més ajudes ofereixis a l’àrbitre millor. És positiu que alguna tecnologia pugui ajudar a veure el que no has pogut veure en directe”, apunta. Però de seguida afegeix: “Però el tema és com ho integres sense trencar la dinàmica del joc. Si atures el partit i resulta que no era fora de joc, per exemple, com el reprens? S’hauria de pensar molt bé com cal reglamentar aquest videoàrbitre”.

I aquest és el procés que genera més debat i, alhora, és el més complex de resoldre. Tampoc està previst que la IFAB trobi la fórmula de manera immediata i sembla difícil que s’arribi a temps a fer cap prova oficial en una gran competició, com podria ser aquest estiu l’Eurocopa de França. Els canvis en la reglamentació es formalitzen cada 1 de juliol, quan arrenquen oficialment les noves temporades.

Durant anys la FIFA ha mantingut una postura radical contra la inclusió de tecnologia de vídeo en el futbol, com ja fan altres esports d’equip com el bàsquet, el rugbi o l’hoquei. El màxim organisme del futbol europeu s’ha escudat sempre en dos arguments: que el futbol és un esport que no es pot interrompre tan fàcilment i que s’ha de vetllar per un futbol global i democràtic, idèntic a l’elit i en el futbol aficionat. Cap tecnologia de vídeo seria aplicable a milions d’estadis i camps de futbol. “Jo l’únic que sé és que no tindrem vídeo en el futbol amateur”, insisteix Moreno.

Però Infantino va obrir la porta a la revolució al març, després de la 130a assemblea general, celebrada a Cardiff. “Estem liderant el debat i no el volem aturar. Volem demostrar que escoltem els aficionats i els jugadors i que actuem amb sentit comú. Hem de ser cautelosos, i ho som, però també estem oberts a fer passos endavant en aquesta nova etapa. No podem tancar els ulls al futur, a la tecnologia”, va afirmar.

Fa més de 50 anys que el video-replay és una possibilitat que enriqueix les retransmissions televisives. De les repeticions que inicialment trigaven uns cinc o set minuts a poder-se emetre es va passar a un replay gairebé instantani, que, amb els anys, ha derivat en un ventall infinit de tirs de càmera per recrear-se en cada acció poc clara d’un partit. Imatges congelades, repeticions des de tots els angles, panoràmiques de 360º per aclarir tots els dubtes... Els recursos audiovisuals i informàtics són immensos, especialment quan es tracta d’un partit important.

Això, però, va quedar exclusivament en mans dels espectadors durant dècades fins que alguns esports van començar a incloure-ho com a complement arbitral. Una ajuda extra que l’ull humà agraïa, en la línia del que manifesta Moreno i del que obertament sempre han reconegut els esportistes. “Endavant amb tot el que serveixi per ajudar els àrbitres i per millorar el futbol -va verbalitzar Luis Enrique fa uns mesos-. Però ja m’agradaria veure si això els ajuda o no en aquest país de pandereta”, va dir, després d’una àmplia resposta en què demanava comprensió per l’errada arbitral, que ell entén dins d’un procés humà “lògic i normal”.

No trencar la fluïdesa del joc

Però no tots els esports han volgut humanitzar tant l’errada i fa anys que alguns hi intenten posar remei. La NBA ja va instaurar l’ús del vídeo per determinar si un últim llançament havia entrat o no, l’any 2002, i de mica en mica n’ha anat ampliant l’ús per revisar, també, altres accions conflictives. En bàsquet ja és habitual veure els àrbitres al voltant d’un monitor a la taula de control. Passa també al rugbi o a l’hoquei. Però al futbol encara no. “S’estan fent molts testos i hem de ser molt curosos amb la protecció del joc del futbol, és crucial que les innovacions el mantinguin fluid i continu. I encara hem de veure com impactaria la tecnologia en vídeo sobre això”, va dir Infantino. Que el futbol no deixi de ser futbol és el que preocupa a la FIFA.

Algunes solucions passen per adaptar a la lògica del futbol els mecanismes que ja estan funcionant actualment en altres esports, com, per exemple, fer ús del videoàrbitre només per revisar accions amb el joc aturat o que cada equip només disposi d’una opció per recórrer al VAR. “I què fas amb els fores de joc? O amb les faltes o targetes? No és fàcil determinar quan, on i com. Un videoàrbitre sona molt bé però s’ha de tenir molt clar on poses els límits i com els apliques”, insisteix Moreno. Si és l’hora del videoàrbitre o no encara no se sap del cert, però el que sí que s’exigeix la FIFA, almenys, és que sigui l’hora de començar a plantejar-s’ho.

L’ús del vídeo en altres esports d’equip

Bàsquet

Dins o fora del temps? Tir de dos o triple?

L’any 2002 la NBA va instaurar l’ús del vídeo per determinar si un últim llançament havia entrat o no dins el temps reglamentari, i de mica en mica el món del bàsquet n’ha anat ampliant l’ús per revisar, també, altres accions conflictives. Ja és habitual veure els àrbitres al voltant d’un monitor a la taula de control al final d’un quart.

Rugbi

El pioner sistema del ‘video ref’

El ‘video ref’ funciona en el rugbi des del 1996, amb Austràlia com a pionera. És un àrbitre que pot resoldre si un assaig és legal o no, a més de revisar obstruccions, bloquejos o si un jugador queda inhabilitat per un avant. El ‘video ref’ no s’utilitza autònomament i només s’activa a petició expressa de l’àrbitre principal, quan té dubtes en una jugada.

Hoquei herba

Una sala per al ‘video umpire’ a l’hoquei herba

L’hoquei herba compta amb un ‘video umpire’, un àrbitre extra a més dels que ja hi ha al terreny de joc. Es pot consultar per resoldre si una acció ha acabat en gol o no, tant per veure si la pilota creua la línia com per valorar la correcció o no de la jugada. Cada equip disposa d’una oportunitat per reclamar-ne l’ús, i la manté si té raó, sense límit.