L’altra cara de guanyar-ho tot

BarcelonaLa dinàmica guanyadora de l’actual generació de futbolistes del Barça ha representat l’era més daurada de la història del club, però alhora ha encetat una espiral perillosa que sembla que no s’acabi mai. Cada triomf comporta una negociació. Cada títol, una millora de contracte d’un futbolista. Renovació rere renovació que fan créixer la massa salarial fins a uns límits difícils d’assumir.

En el futbol hi ha una regla no escrita que consisteix a renovar el futbolista durant el tercer any del seu contracte. Hi ha excepcions. En el cas de Sergio Busquets, els tempos s’han accelerat, i tot just un any després que estampés la seva signatura al contracte que el vinculava al Barça fins a l’estiu del 2019, amb opció a un any més i una clàusula de 175 milions, el jugador juga amb força les seves cartes per obtenir una millora.

Una signatura, una promesa

Fa tot just un any, a mitjans de febrer del 2015, el migcampista de Badia va signar el seu últim contracte. Des de llavors, pels despatxos del Camp Nou hi han anat desfilant diferents jugadors per millorar la seva situació, un fet que ha portat Busquets a reivindicar allò que sent seu. El jugador considera que ha d’estar entre els més ben pagats de la plantilla, a la tercera escala salarial, i ara se sap desfasat. Per això, menys d’un any després de renovar amb l’equip de la seva vida, va enviar un missatge clar apuntant al mateix president Josep Maria Bartomeu.

Busquets ho va fer perquè se sent fort, peça fonamental dins del vestidor, però també perquè l’han sondejat diferents equips europeus, entre els quals el PSG, que li oferien unes condicions molt superiors a les que té al Barça. A més, el de Badia s’aferra a la promesa que li va fer el mateix Bartomeu en el desplaçament a Madrid per jugar el clàssic contra els blancs, en una conversa privada al mateix aeroport, la tardor passada. El president, que també va trucar a l’agent de Busquets -Josep Maria Orobitg- uns dies més tard, va comprometre’s a millorar-li la situació, unes paraules a les quals s’ha agafat el jugador per reivindicar un augment del seu salari. Aquell dia, però, Bartomeu li va deixar dues coses clares al futbolista: la millora s’abordarà a final de curs i anirà supeditada a l’acord amb el nou patrocinador per a la samarreta, una qüestió que s’ha anat ajornant per falta d’entesa amb Qatar Airways.

Ningú dubta que el Barça li oferirà aquesta millora, però no podrà executar res fins a la temporada que ve, un cop es tanqui aquest exercici. La necessitat de frenar el creixement de la massa salarial i mantenir l’equilibri patrimonial que es va autoimposar la junta frenen qualsevol acord que afecti aquesta parcel·la. Per aquest motiu, al Camp Nou, tenint encara quatre mesos de marge, no entenen la pressió que està exercint Busquets públicament. Als despatxos d’Arístides Maillol però, no tothom considera les paraules del jugador com una manera de pressionar al club, sinó que hi ha veus autoritzades que rebaixen el cas: simplement diu la veritat, se li va prometre i es limita a respondre a les preguntes.

Tres missatges públics

Després de la conversa a l’aeroport, Busquets va deixar passar dos mesos abans de pronunciar-se sobre el tema, i va aprofitar un acte publicitari per llançar el primer avís. Va ser al gener, en una conversa amb Mundo Deportivo, en què va referir-se al president blaugrana. “És veritat que el club s’hi va comprometre, i suposo que voldran complir. Espero que compleixin la seva paraula al més aviat possible”, va dir. Era la primera bala de les tres que ha utilitzat fins ara, destapant les seves cartes i situant la negociació en el focus públic.

Un parell de setmanes més tard, a l’ESPN, s’afegia més pressió de manera indirecta. Just quan alguns atiaven els fantasmes sobre Pep Guardiola i la seva voluntat de pescar al Camp Nou per al seu nou Manchester City, el migcampista se sincerava: “Només hi ha dues persones que em poden fer canviar la decisió de ser aquí, la meva dona i Guardiola, a qui li dec molt”. El de Badia va matisar les seves paraules, deixant clar que era una opció remota: “Ell sap que el meu club és aquest i no crec que m’ho demani”. Busquets comparteix representant amb l’entrenador de Santpedor, i això va dimensionar encara més el seu missatge.

Dimarts, a Londres, va arribar el tercer capítol. “És un tema que depèn del president. Espero que compleixi la seva paraula, però confio que tot se solucioni. Jo sé on vull jugar. Em sento molt valorat per la gent del Barça i pel club”, va defensar el futbolista que veu “el futbol a 360 graus”, com el defineix el segon entrenador, Juan Carlos Unzué, que emparenta el de Badia amb Xavi i el que significava l’egarenc per al Barça. Busquets és també l’home que va assumir el lideratge de deixava Carles Puyol quan es va retirar, simbolitzat en el dorsal 5 que el de la Pobla li va llegar.

El Barça assumeix que no pot deixar escapar Busquets, futbolista on conflueixen dues figures com Xavi i Puyol, i farà l’esforç per situar-lo on li toca. Això sí, caldrà abordar la seva negociació quan toca, és a dir, quan el club tingui prou recursos per fer front a la millora promesa. L’any passat la massa salarial es va disparar per sobre dels 420 milions, i les previsions de cara al curs que ve són d’un augment superior al 3%, que seria el màxim desitjable. Amb la possibilitat d’un nou triplet a la vista, que dispararia la massa salarial, cal trobar nous ingressos que compensin uns salaris que superen el 70% dels ingressos ordinaris del club, un fet que preocupa i molt, i que pot posar en risc la continuïtat de la mateixa junta. Calen diners per afrontar les millores de Neymar i Busquets, que representaran un fort impacte en les finances del club. És l’altra cara de guanyar-ho tot.