L’home del mètode

BarcelonaMètode i disciplina. Exigència i experiència. Això és el que ha intentat garantir-se el Barça amb la contractació de Josep Segura (Olesa de Montserrat, 1961), l’home escollit per redreçar el rumb del planter blaugrana. El nou secretari tècnic del futbol formatiu tindrà la responsabilitat de guiar l’últim pas dels jugadors més experimentats, els del filial i el juvenil -les categories inferiors fins a cadets de moment continuen sota la batuta de Jordi Roura-, i ho farà seguint el mateix procés rigorós i estudiós amb què ha convençut clubs, companys i alumnes al llarg de la seva carrera com a entrenador i professor.

Un “guru” del futbol

I és que quan Josep Maria Bartomeu i Jordi Mestre van anunciar que el futbol base blaugrana el controlaria un guru del futbol no van fer servir una definició gratuïta. Josep Segura és un “acadèmic”, un tècnic que es va formar en el món de l’esport sent professor de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC) a Lleida -va entrar-hi el curs 1983-1984- abans de fer el salt al Barça en una primera etapa el 1997, de la mà de Llorenç Serra Ferrer. “És una persona molt vàlida, molt preparada -confessa el tècnic mallorquí-. És un estudiós, una persona molt centrada, que barreja la teoria acumulada dels seus anys a l’INEFC i l’experiència al futbol formatiu, forjada al Barça i al Liverpool, i la del futbol professional a Grècia”.

L’ex del Mallorca, que lloa la “capacitat d’anàlisi i l’habilitat d’aplicar la teoria al terreny de joc” de Segura, va apostar per ell quan va fer el salt al Camp Nou per recomanació del seu preparador físic Pep Alomar, que el coneixia d’haver sigut alumne seu a Lleida. “Quan era professor, transmetia molt coneixement i ensenyava com ser professional -apunta Alomar, actualment coordinador de la categoria sub-19 a l’acadèmia del Baniyas SC d’Abu Dhabi-. Coneix tots els vessants futbolístics i sap gestionar el procés de formació”.

Oriol Tort i Martínez Vilaseca

Alomar, a més, reivindica el transcendental paper metodològic que Segura va tenir juntament amb Oriol Tort i Joan Martínez Vilaseca a finals dels 90 per instaurar el model que, anys més tard, va acabar donant una de les millors tongades de futbolistes del Barça. Ara el club torna a reclamar-li que guiï el procés, aprofitant, com recorda el preparador físic, “que coneix la casa, ha desgranat el futbol i té bon ull per filtrar jugadors”.

Segura “domina aquesta edat (dels 17 als 20 anys) com ningú, tant de la seva faceta a la universitat com pels seus anys en el futbol de base, i sabrà com tractar els joves que pugen del planter”, assegura Juanjo Rovira, que va coincidir amb ell en l’etapa de Pere Gratacós a la selecció catalana el 2003, i que en destaca el “coneixement teòric i la serietat en el dia a dia”.

La de la selecció catalana no és l’única experiència lluny del Barça de Segura. El d’Olesa de Montserrat va marxar amb Rafa Benítez -ara, rival al Reial Madrid- a Liverpool per treballar a l’Acadèmia, i d’allà va passar per les banquetes de l’AEK i l’Olympiacos per fer d’assistent i primer entrenador, en la que ha sigut la seva gran experiència en el futbol professional.

Primeres decisions

Ara, en un organigrama fortament parcel·lat, el d’Olesa haurà de fer de paraigua del nou tècnic del filial, Gerard López, i Gabri i Quique Álvarez, els entrenadors del juvenil A i B respectivament. Una de les primeres decisions de Segura va ser precisament decidir qui s’asseuria a les banquetes, partint de la base que el nom de Gerard venia decidit pel mateix Bartomeu. El nou tècnic del filial coneix Segura de l’època de Serra Ferrer, i quan se li pregunta pel seu superior Gerard repeteix l’adjectiu que tothom esgrimeix: “Molt treballador i amb ganes de fer coses sempre”.

Però qui ha compartit més hores de feina amb Segura és l’entrenador Emili Vicente. L’extècnic del Lleida i el Reus l’ha conegut com a alumne, i posteriorment, va compartir-hi despatx a la Universitat de Lleida durant gairebé 15 anys. “Quan el Pep va anar al Barça de la mà de Serra Ferrer no tenia experiència d’entrenador, només de quan va estar a l’Olesa, al seu poble, però l’hauries de veure donant classes: eren sessions molt pràctiques, de molta exigència, i aconseguia tenir els alumnes sempre molt atents”, explica Vicente sobre el seu mentor. Altres estudiants de l’INEFC a Barcelona, on Segura ha seguit i seguirà fent classes, sobretot en les àrees de metodologia de l’entrenament, repeteixen aquesta mateixa idea: que en la part teòrica és molt metòdic, molt precís en les situacions reduïdes del joc i en temes defensius, i que en les sessions pràctiques reclama intensitat i exigència a l’estudiant com si es tractés d’un jugador de primer nivell. I això és, precisament, el que el Barça busca d’ell en aquest últim esglaó previ al Camp Nou.

Passió, estudi i coherència

“És un apassionat de l’esport, un home inquiet, que sempre està investigant per intentar trobar noves solucions”, afegeix Vicente, que destaca l’interès que connecta Segura amb el bàsquet, un esport que admira i que també ha estudiat. I que, quan era jove i passava les tardes al pavelló del poble, fins i tot havia jugat amb destresa, destil·lant el caràcter guanyador que també el defineix. “És competitiu fins al límit. Difícilment el guanyaves encara que no fos alt ni corpulent. Posava el cos com calia en cada acció i mai en tenia prou”.

Dominador dels fonaments del joc i de la tàctica col·lectiva, amb especial cura per als aspectes d’organització defensiva, amb Segura no hi haurà improvisació. Tot tindrà un perquè. Cada exercici, cada decisió serà presa després de donar-hi moltes voltes, després de preguntar-se molts cops com passen les coses, què hi ha al darrere. Vicente el considera “el mestre” dels mestres i deixa clar que de la seva arribada a la Ciutat Esportiva no se’n beneficiaran només els jugadors, sinó “també moltíssim els entrenadors”. Alomar, també optimista, considera un “gran encert” que el Barça l’hagi repescat anys després per a aquesta nova tasca en la formació i creu que “ajudarà a aclarir el futur del Barça”. Amb Pep Segura ha arribat l’home del mètode i l’hora de tornar a ser metòdics.