L’èxit de l’obra mestra de Xavi Pascual
El tècnic culmina amb la Champions una estudiada planificació
ColòniaEl Lanxess Arena de Colònia va tancar les portes i va embalar la seva màgica essència fins a la temporada que ve. Allà, el conjunt de Xavi Pascual va aixecar el títol més valuós i es va doctorar gràcies a la planificació del cos tècnic barceloní, que ha sigut capaç de materialitzar una plantilla estudiada i dissenyada amb seny. “Som en un moment òptim. Guanyem com un equip, bé, durament i fent un handbol increïble. No és casualitat. Tenim un gran entrenador. Si no se’l valora, és un error. Es mereix aquest títol, fa un treball enorme”, explica a l’ARA Nikola Karabatic. El francès elogia la feina i el paper d’un preparador que sempre ha treballat en un segon pla, amb les idees molt clares. “Fa molts anys que fa una feina extraordinària. Els resultats no arriben per casualitat”, apunta el president del club, Josep Maria Bartomeu.
El Barça ha arribat al seu zenit sis temporades després d’arrencar l’era Pascual. L’any 2009 el tècnic heretava un bloc que deambulava sense rumb, trencat. Amb Oneto com a home revelació, Pascual aconseguia aixecar mesos després la Copa del Rei a Granollers. Des de llavors, els encarregats de la gestió del vestidor han anat polint les peces del trencaclosques barceloní. No era senzill. S’han hagut de prendre decisions difícils i trobar solucions. Pascual volia una plantilla sòlida en defensa, amb capacitat de jugar al contraatac i hàbil en la circulació de la pilota. L’arribada de Rutenka, Dani Sarmiento i Igropulo l’estiu del 2009 va traçar els primers passos de l’esquema tècnic. L’equip guanyava en velocitat i penetració amb tres jugadors amb gran capacitat de fixació i un contra un. El posterior subcampionat europeu reafirmava els canvis.
El Barça necessitava un director d’orquestra capaç d’aportar dosis d’intel·ligència i va confiar en un experimentat Raúl Entrerríos per al càrrec i per assumir el protagonisme d’un secundari Iker Romero. Amb ell a pista i ja sense Hansen, genial però amb un perfil allunyat del que necessitava l’equip, els catalans van aixecar la seva primera Champions a Colònia, clau per entendre l’èxit d’aquesta temporada. El fitxatge de Sorhaindo i els posteriors de Viran, Gurbindo i Karabatic completaven un sistema 6:0 inexpugnable. La cirereta ha sigut la gestió d’un Gonzalo Pérez de Vargas ple de talent i l’encert en els fitxatges d’homes com Saric, Sterbik, Lazarov i Sigurdsson. Seguretat, velocitat i fiabilitat golejadora. El tauler, finalment, s’ha completat. Pascual té l’equip que havia dissenyat, sense fissures, el millor en dècades. El món de l’handbol ho celebra.