L’estiu en què tot es va tòrcer
L’estiu del 87 els germans Norris van aterrar junts a Barcelona. Audie s’havia compromès amb el Barça i Sylvester, deu centímetres més alt, havia de fer una prova amb l’Espanyol. El club blanc-i-blau comptava amb un grapat de joves de gran projecció i necessitava fitxar un parell de jugadors estrangers per acompanyar-los, però no se’n va sortir. El nivell de Sylvester Norris era tan limitat que la seva incorporació es va descartar. L’aposta final va ser per Alvin Scott i Jack Haley, una de les pitjors parelles de nord-americans de la competició.
Scott tan sols va disputar un partit amb l’Espanyol. Estava tan fora de forma i tenia tan poques opcions de millorar que el club només va necessitar veure’l jugar durant deu minuts per tallar-lo. Uns mesos després de l’efímera aventura europea, es va posar a treballar com a capatàs d’obra a Phoenix. Les estadístiques de Haley, que va fer de figurant a la pel·lícula Eddie, van ser millors, però tampoc va aconseguir acabar la temporada.
Aquella any l’Espanyol no va poder evitar el descens a les pistes, però una ampliació d’equips li va permetre mantenir la plaça a l’elit. El divorci de l’equip amb el club, però, va començar a ser molt visible. Es van abandonar les franges blanc-i-blaves, es va optar per una vestimenta totalment verda i es va fer desaparèixer l’escut. Un any més tard, el 1989, el conjunt es va traslladar a Granollers.
Els millors anys del projecte, pel qual van passar noms tan carismàtics com Mike Phillips, Ferran Martínez, Albert Illa, Jordi Freixanet, Toni Tramullas, Manel Bosch, Óscar Cervantes, Pepe Collins i Santi Abad, van ser els 80. L’equip va arribar a guanyar la Copa i a disputar la Korac, però finalment no va poder evitar la desaparició. El 30 d’abril del 1989 va disputar el seu últim partit oficial. La història de la mítica secció, que va néixer el 1923, va acabar amb una derrota al Palau dels Esports de Montjuïc contra el Barça (89-106). L’última espurna del club relacionada amb el bàsquet va ser la vinculació amb l’Olesa femení.
