L’esport reforça la lluita contra el dopatge per recuperar la credibilitat

BarcelonaDamián Musto, Craig Hoare, Justin Gatlin i, sobretot, Chris Froome han sigut els últims esportistes que han esquitxat l’esport amb casos de dopatge. La credibilitat d’un negoci multimilionari està en joc i, per tant, un dels grans reptes del 2018 és el d’assegurar les bones pràctiques en un entramat de disciplines, federacions i equips de característiques ben diferents. Els nous mètodes són cada vegada més sofisticats i obliguen els responsables de la lluita contra el frau a reinventar-se permanentment.

“El dopatge és un negoci i els estats emparen molts casos”. Les alarmistes previsions que Anabel Medina, autora d’una investigació real transformada en un thriller de ficció (Sangre de barro ), va deixar anar el juny del 2016 a l’ARA s’han confirmat. L’any 2017, de fet, va estar marcat per la suspensió del Comitè Olímpic Rus per dopatge d’estat. El Comitè Olímpic Internacional (COI) permetrà que els esportistes russos disputin els Jocs Olímpics d’Hivern de Pyeongchang, encara que sota una bandera neutral i sense himne. “Es tracta d’un atac sense precedents contra la integritat dels Jocs Olímpics i de l’esport. Com a atleta, estic molt trist per tots els esportistes que han patit per aquesta manipulació”, va assenyalar el president del COI, l’alemany Thomas Bach. A més, l’executiva del COI va castigar el ministre d’Esports rus, Vitali Mutko; el seu viceministre, Iuri Nagornikh; el director del comitè organitzador dels Jocs de Sotxi del 2014, Dmitri Txernixenko, i el president del Comitè Olímpic Rus, Aleksandr Zubkov. A aquestes sancions s’hi va sumar una multa de 15 milions de dòlars (uns 12,7 milions d’euros), que es destinaran a l’establiment d’una autoritat independent de control antidopatge.

“L’any 2017 ha estat marcat per l’escàndol de dopatge rus. A més de gestionar els resultats desafiants de la investigació McLaren i treballar de valent per intentar tornar a fer complir l’Agència de Lluita Antidopatge de Rússia, el nostre equip ha desenvolupat alguns programes molt ambiciosos. Junts hem establert les bases per canviar el joc i aconseguir un esport net”, diuen Craig Reedie i Olivier Niggli, president i director general de l’Agència Mundial Antidopatge (AMA), una associació que ha augmentat en un 8% el seu pressupost. Els Jocs Olímpics d’Hivern i el Mundial de futbol de Rússia són els esdeveniments que centraran els seus esforços en un 2018 amb dos objectius complementaris: assegurar un esport net i recuperar la confiança d’un espectador cada vegada més incrèdul.

L’AMA va anunciar al setembre les substàncies i els mètodes prohibits per al 2018. La llista és una de les sis normes internacionals que són obligatòries per a tots els signataris del codi mundial antidopatge. Algunes de les principals novetats són la major flexibilitat del volum i la freqüència permesa de les injeccions intravenoses, els nous paràmetres de dosificació del salbutamol, l’exclusió del glicerol de la llista de substàncies prohibides i la nova regulació del canabidiol. A més, l’alcohol s’ha exclòs de la llista negra.

A finals de setembre la Unió Ciclista Internacional (UCI) va canviar de president. El francès David Lappartient, que va apostar per un programa que reforçava la lluita contra el dopatge, és qui ara lidera l’organisme. Alguns especialistes pronostiquen que l’equip Sky, gran dominador dels últims temps, perdrà pistonada. El cas amb Froome completa una cadena de polèmiques que els últims mesos han anat embrutant la seva imatge. A mitjans de novembre, l’Agència Britànica Antidopatge va investigar Bradley Wiggins per haver rebut un paquet mèdic sospitós durant el Critèrium del Dauphiné del 2011. Tot i realitzar desenes d’entrevistes, l’agència va ser incapaç de trobar cap registre mèdic que aclarís el procés. A principis d’any, la sospita era per dopatge tecnològic. L’enginyer hongarès Stefano Varjas va explicar en un documental de la cadena CBS que feia anys que fabricava bicicletes amb motor i que s’havien fet servir al Tour de França del 2015. Tot i que no va entrar en detalls, sí que va explicar que les seves rodes manipulades pesaven aproximadament 800 grams més que una roda normal. Durant el Tour que va guanyar precisament Chris Froome, es va saber que les bicicletes dels participants de l’equip Sky pesaven, precisament, 800 grams més que les de la resta. Mai es va provar res.