L’equip de beisbol que planta cara a Trump amb himnes folk

BarcelonaBaltimore, una de les ciutats més colpejades pel conflicte racial que ha marcat els últims mesos de mandat de Barack Obama, ha recuperat un vell himne com a símbol d’unió. El 2015 la mort de Freddie Gray a mans de la policia va marcar l’inici d’unes setmanes de manifestacions, enfrontaments amb la policia i desplegament de la Guàrdia Nacional pels carrers d’una ciutat on el 63% de la població és afroamericana. I la resposta de l’equip de beisbol local, els Baltimore Orioles, va ser fer sonar al seu estadi, Camden Yards, la cançó This land is your land, escrita el 1940 pel cantant folk Woody Guthrie This land is your land. Un gest simbòlic que, de passada, va recuperar una vella polèmica al voltant de dues cançons que expliquen els Estats Units.

L’11 de setembre del 2001, després dels atacs terroristes que van marcar per sempre més la societat nord-americana, els equips de beisbol van fer sonar l’himne patriòtic God bless America. Però després dels fets de Baltimore del 2015, els Orioles van decidir fer sonar This land is your land (Aquesta terra és la teva terra), una cançó relacionada amb una visió més progressista de la societat nord-americana. Guthrie, de fet, va decidir escriure aquesta cançó precisament com a resposta a God bless America (Déu beneeixi Amèrica), himne amb el qual no s’identificava.

Quan després dels atacs del 2001 es va fer sonar God bless America en estadis esportius, tenia sentit. Aquesta cançó havia sigut escrita per Irving Berlin, un jueu rus, “per mostrar l’agraïment per tenir una nova llar, lluny d’una Europa on els jueus patien pogroms, però amb el temps va associar-se amb un patriotisme passional i una visió conservadora del país”, diu l’expert John Shaw. La versió de Kate Smith del 1938 va tenir un gran èxit amb l’esclat de patriotisme de la Segona Guerra Mundial, però no va ser adoptada per ciutadans com Woody Guthrie, que havia creuat el país durant els anys de la Gran Depressió per barrejar-se amb els perdedors del Somni Americà. Guthrie, que portava escrit a la seva guitarra la frase “Aquesta màquina mata feixistes” i era comunista, va “acabar tip de la cançó”, segons Shaw. El cantant, que inspiraria artistes com Bob Dylan, Pete Seeger o Bruce Springsteen, va decidir escriure This land is your land com a resposta a This land is your landGod bless America. La primera versió de la lletra se’n fotia de la lletra de Berlin i criticava la propietat privada, però la segona, popularitzada pel seu fill, era més suau, i es limitava a dir que “aquesta terra és per a tu i per a mi”, en relació amb totes les races i estrats socials dels Estats Units. Va passar a ser un himne dels moviments progressistes nord-americans durant els anys 50 i 60, amb moltes versions que van acabar de relacionar-la amb la lluita pels drets de tots els nord-americans, independentment del color de la seva pell.

John Angelos, fill del propietari dels Orioles i director general del club, creu que God bless America parla “del nostre país, però aquest país evoluciona, part de la societat vol progressar i volem estar a l’altura del moment”. Per aquest motiu van decidir recuperar This land is your land. Durant els últims mesos, han convidat diferents artistes, com ara la jove de 17 anys Dije Coxson, després de veure un vídeo seu a Youtube cantant la cançó amb una samarreta de l’equip.

Els Orioles, després dels fets del 2015, van decidir desmarcar-se d’altres clubs amb actes simbòlics com aquest o modificant una altra tradició del beisbol, la de dedicar un partit als soldats i veterans de guerra de la ciutat. “També fem un homenatge als ciutadans, no només als militars, exemplars. Com un conductor de bus que va salvar nens d’un incendi. Al nostre estadi hi ve gent amb estils de vida diferents. Els volem a tots. No volem deixar ningú fora. L’Amèrica que volem és la casa de tothom, no és l’Amèrica de Trump”, diu John Angelos. El seu avi era un mariner nascut a l’illa grega de Kàrpathos que treballava en un bar. El seu pare, Peter, és un advocat que va representar els treballadors de les drassanes locals i va fer costat als sindicats de la ciutat. Militant demòcrata, va fer-se ric, va comprar els Orioles i s’ha convertit en un dels principals donants de diners a organitzacions progressistes. A més, el 1999 va desafiar els conservadors organitzant un doble amistós amb la selecció cubana de beisbol, un a l’Havana i un altre a Baltimore.

Quan li van preguntar si molts aficionats dels Orioles podien no conèixer bé la història de la cançó i qui era Guthrie, Angelos va dir: “El que és important és treballar per a la comunitat”. “Volem i podem honorar un veterà de guerra a l’estadi, però també podem honorar un veterà que ha decidit posicionar-se en contra d’una guerra en concret. Aquesta cançó simbolitza precisament la diversitat”, va explicar sobre el fet de convidar veterans de guerra que han fet campanya contra la guerra de l’Afganistan, on havien servit.

L’estadi dels Orioles també és famós pel costum dels aficionats, criticat per cercles conservadors, de cridar “Oh!” just a la meitat de l’himne nord-americà quan sona al camp. Un himne escrit per un fill de la ciutat, Francis Scott Key, inspirant-se en la batalla de la ciutat del 1812.