Lenglet, l’únic francès que no grinyola del tot

BarcelonaLa temporada vinent, el francès deixarà de ser una llengua important al vestidor del Barça. I qui sap si també als despatxos. Que important era guanyar al camp del Betis, treure’s de sobre la por d’una nova derrota, llepar-se les ferides. Però també dins de les victòries, alguns perden les seves batalles. El triomf de Sevilla servirà per reforçar la feina de Quique Setién, per exemple, encertat amb els canvis per passar a controlar el partit a la segona part, després de la ruleta russa de la primera. La victòria servirà per recordar al món, com si fes falta, que Lionel Messi és un líder marqui o no marqui gols. I que De Jong, de mica en mica, està aprenent a dialogar amb el geni argentí. I el partit també ens serveix per tenir clar que encara que passin els anys, Piqué segueix sent el millor central de l’equip. Sense ell, la defensa pateix.

La defensa pateix perquè la planificació esportiva d’Abidal no ha reforçat aquesta posició. Todibo va marxar aquest gener, no es confia gaire en l’uruguaià del filial Araujo i, ara mateix, Umtiti és un dels jugadors més qüestionats del projecte. Queda Lenglet com a únic soci de Piqué. I queda Lenglet com a únic francès a un nivell acceptable, ja que la victòria al camp del Betis va arribar amb una nova actuació voluntariosa, però amb poca transcendència, de Griezmann. A l’exjugador de l’Atlètic de Madrid se li posa cada cop més cara de Coutinho. És a dir, un geni amb molt de talent que va costar més de 100 milions, però que no troba el seu lloc en l’atac blaugrana. El seu nom serà protagonista del pròxim mercat de fitxatges, segur, ja que per fitxar car, caldrà vendre abans. I els francesos queden assenyalats, excepte Lenglet. El problema és que el preu de mercat d’Umtiti i Dembélé no ha fet res més que baixar. Griezmann encara té bon mercat. Que no sigui ofert per marxar al PSG en una operació amb Neymar... El Barça, amb menys catalans que el Betis sobre la gespa, guanya temps per seguir creixent. I per treure conclusions sobre qui mereixerà seguir en el futur al Camp Nou. I qui no.