L’empenta de Messi abans del Mundial

Barcelona“El cap ja sap que el Mundial s’acosta”. Leo Messi té entre cella i cella el Mundial de Rússia d’aquest estiu, com li admetia al seu compatriota Luis Majul en una entrevista al programa La cornisa, d’América TV, i ja fa setmanes que va descomptant dies perquè arribi el 14 de juny i l’atenció futbolística se centri en el que passi a la màxima competició de la FIFA. Encara li fa mal recordar les llàgrimes vessades després de perdre la final a la pròrroga contra Alemanya al Brasil fa quatre anys. En aquesta edició, Islàndia, Croàcia i Nigèria seran els primers obstacles de l’ albiceleste, que és tan candidata al títol com ho és sempre amb el de Rosario a la gespa.

Durant el torneig, Messi complirà 31 anys i tothom dona per fet que serà el seu últim Mundial amb garanties de ser decisiu. Per això s’ha assumit que s’ho juga tot a una carta. Aquesta carta. “Però guanyar un Mundial no passa sempre, és molt difícil”, matisa el futbolista. Sovint sembla que Messi és qui més rebaixa el poder que té Messi.

Guanyar un Mundial és tan difícil com il·lusionant. És una mena d’obsessió que persegueix el futbolista des que era petit, quan somiava guanyar contra tots els països. “Cada cop que arriba un Mundial el desig es fa més fort”, insistia. S’imagina aixecant la copa de campió, amb tota l’Argentina al carrer celebrant l’èxit, eufòrica i feliç. La imatge és poderosa i està sent un motor per a Messi en el seu dia a dia, una motivació que, lluny de tensionar-lo i afegir-li pressió, l’anima a competir al millor nivell. “Tinc la sort d’estar-me jugant coses importants amb el Barça i això em manté centrat”, afirma.

I aquest és el punt clau que situa Rússia 2018 en un context diferent del que hi havia per a Brasil 2014. No són iguals les sensacions que transmet aquest Barça, amb Valverde, i les que predominaven en l’any de Gerardo Martino. Si més no, no són les mateixes sensacions pel que fa a Leo Messi. A aquestes altures Messi ha jugat pràcticament els mateixos minuts (3.663) i partits (43) que amb el tècnic argentí a la banqueta (3.742 minuts i 46 partits). I encara queden els dos mesos més determinants de la temporada.

El curs 2013/14 es recorda per les lesions musculars que van anar interrompent l’any pre-Mundial de Messi. Al mes d’octubre, el 10 blaugrana ja havia passat dos cops per la infermeria. A l’agost, per atendre unes molèsties a l’adductor que el van privar de la segona jornada de Lliga, i a finals de setembre per culpa d’una lesió al bíceps femoral de la cama dreta que el va fer marxar abans d’hora contra l’Almeria i que el va tenir quinze dies més aturat. Es va perdre un partit de Lliga contra el Valladolid i la segona cita de Champions a Glasgow contra el Celtic. Però la interrupció més greu va venir a la tardor, a finals de novembre, quan va haver de demanar el canvi en un partit contra el Betis. S’havia trencat muscularment altre cop. Altre cop el bíceps femoral, però ara de la cama bona, la cama esquerra. Va estar-se 59 dies de baixa -amb les vacances de Nadal pel mig- i es va perdre cinc partits de Lliga, dos de Champions i l’eliminatòria de setzens de la Copa del Rei.

Quan va tornar a entrar en dinàmica, ja a finals de gener, va encadenar una de les seves pitjors ratxes golejadores, amb cinc jornades de Lliga sense veure porteria. Tot i que va acabar bé la temporada, amb gols i titularitats sense ensurts físics, l’anàlisi posterior al Mundial -en el qual Messi va marcar quatre gols però cap durant les eliminatòries- va repartir moltes culpes a la preparació que havia tingut a Barcelona amb Martino. Tant pel que afectava el seu punt de forma com per la seva incidència tàctica en els partits. Martino, ofegat pels plantejaments defensius de Simeone amb l’Atlètic de Madrid, va acabar retornant Messi a la banda dreta per limitar-lo a les accions de desequilibri individual contra el seu lateral. Volia allunyar-lo dels marcatges i va acabar allunyant-lo, també, del joc. “Abans robava la pilota i feia la meva jugada. Ara intento fer jugar més l’equip, que la pilota passi més per mi i no ser tan definidor ni tan egoista”, s’autoanalitzava durant l’entrevista. Aquesta llibertat, més constructiva que golejadora, ja la va començar a teixir Luis Enrique, i ara Valverde l’està enriquint amb millors mecanismes defensius perquè Messi només s’hagi de preocupar de participar i ser decisiu.

Descansos tàctics i mentals

L’altra cara de la gestió de Valverde té a veure amb la selecció de descansos. Martino va preferir reservar Messi en alguns partits que ja estaven decidits (contra el Llevant en la seva estrena, 7-0, o davant del Rayo, 6-0) argumentant que amb 20 minuts d’aquí i 30 d’allà acabaria descansant com si fos un partit sencer. En canvi, Valverde li ha estalviat desplaçaments incòmodes (Màlaga fa uns dies, per disfrutar del naixement del seu tercer fill, o Vigo a l’anada de la Copa, en plena voràgine de duels decisius per a la Lliga) i primeres meitats de picar pedra (la més sonada, la de Torí a la Champions, i la del derbi de Lliga). “Prevèiem que el partit seria tancat a l’inici i després es podria obrir més, crèiem que era el dia perquè descansés i sortís al segon temps”, va explicar el tècnic després del 0-0 amb la Juve.

La conseqüència és un Messi fresc i continu en el seu joc. I molt més madur. “No m’agrada perdre ni empatar, però des del naixement del meu primer fill he entès que hi ha coses més importants que un resultat. Al final això no és més que un joc”, li confessava a Majul.

I en el joc que ha decidit jugar hi ha un parell de buits que s’ha decidit a omplir: més títols amb el Barça -especialment la Lliga i la Champions, on va trencar fins i tot el malefici de Stamford Bridge- i la corona mundialista a l’estiu. Rússia espera el Messi més fet, el més ambiciós, el més rodat. Perquè, apresa la lliçó del 2014, sap que l’èxit es guanya mentre se segueix guanyant.