Leganés i Girona, dos contes de fades que anhelen continuar somiant

GironaQui els havia de dir, als aficionats del Leganés i del Girona, fa menys de cinc anys que tal dia com avui es veurien les cares, per quarta vegada, a la Primera Divisió. Es van enfrontar per primera vegada un llunyà 15 de novembre del 2014. El conjunt madrileny acabava d'aterrar a Segona després d'una dècada a la Segona B, mentre que els blanc-i-vermells, sense saber-ho, encetaven una època gloriosa que els acabaria portant al màxim nivell. Dotze mesos abans, això sí, hi arribaria el Leganés, que també ha destrossat qualsevol lògica i afronta el seu tercer curs entre els millors. Butarque tornarà a comprovar (20.45 hores, BeIN LaLiga) que els contes de fades, si es desitgen molt, es poden convertir en realitat. I que ni l'adeu d'Asier Garitano i de Pablo Machín a les banquetes, els homes miracle de les dues entitats, permet que trontollin.

Separats per només dos punts en la classificació, el Leganés i el Girona lluiten per arribar al final de temporada amb els deures fets. A vuit i sis punts, respectivament, de la zona de descens, saben que el seu duel directe és una oportunitat per augmentar una diferència que, passi el que passi, no serà ni de bon tros definitiva. La permanència sembla que serà la més cara dels últims anys, perquè així ho diuen els números: l'any passat el Deportivo va baixar amb 29 punts, i ara baixaria el Celta amb 25. Amb 11 jornades per disputar i 33 punts en joc, molt malament ho hauria de fer tothom per no superar aquest llistó.

El Girona es planta a Madrid recordant que hi ha obtingut dos triomfs clau les últimes setmanes. Van ser al Bernabéu (1-2) i a Vallecas (0-2). A més, contra el Leganés no ha perdut mai, i el seu primer punt de la història com a visitant a la Primera Divisió va ser a Butarque (0-0). Són petits motius per a un optimisme que també senten els de Pellegrino, que al costat de la seva afició multipliquen el seu potencial: porten 11 partits consecutius –sis victòries i cinc empats– sense perdre, els que més de Primera. Dels 33 punts que tenen n'han lligat 24 al seu estadi, el 73%. Un percentatge més gran que el dels gironins quan juguen lluny de Montilivi, on han sumat 19 dels 31 punts, el 61%.

Pedro Porro, convocat amb la selecció espanyola sub-21

Eusebio no pot comptar amb Raúl García al lateral esquerre, fruit del pacte entre el Leganés i el Girona d'aquest mercat d'hivern que va permetre al defensa gallec fitxar a cost zero pels blanc-i-vermells, incloent-hi la famosa clàusula de la por. García podria jugar a Butarque, però el Girona hauria de pagar una quantitat que no està disposat a afrontar. El tècnic val·lisoletà, doncs, haurà de decidir a qui dona l'alternativa. El retorn de Valery agafa força: l'escalenc està a 45 minuts de ser membre del primer equip a tots els nivells. L'altra opció seria situar Muniesa o Carles Planas, inactiu des del novembre. Qui no jugarà és Patrick Roberts, descartat per decisió tècnica.

Aquest podria no ser l'únic canvi respecte a l'alineació que va perdre contra el València (2-3), en un final cruel en què els gironins creuen haver après la lliçó. Juanpe truca a la porta de l'eix central, i Pedro Porro, que ha estat convocat per primera vegada amb la selecció espanyola sub-21, truca a la del lateral dret. Stuani, convertit ja en el màxim golejador històric del Girona a la LFP, continuarà liderant la davantera. I al mig del camp Pere Pons complirà el seu partit 200 amb el club on va arribar en edat aleví i al qual somia mantenir a Primera a final de temporada.