L’apòstol que va explicar el naixement del Barça

BarcelonaLa imatge de Josep Elias i Juncosa entrant corrent a la redacció de La Veu de Catalunya per posar-se a escriure una notícia es va fer tan habitual que un company de feina, Raimon Casellas, el va batejar amb el sobrenom de Corredisses. I Elias, agraït, va començar a signar els articles amb aquest sobrenom. Articles que van deixar constància dels primers anys del Barça i d’una època daurada de l’esport català.

Més d’un segle després del primer article signat per en Corredisses, els seus descendents lluiten per reivindicar una figura que “va més enllà del periodisme”. “Va ser una persona clau en l’esport català, va participar activament en la lluita per intentar organitzar per primer cop uns Jocs Olímpics a Barcelona. Com a periodista, va escriure a Los Deportes, Stadium, La Veu de Catalunya... i va fundar el Sindicat de Periodistes Esportius. A més, va donar xerrades i va escriure manuals per millorar la pràctica esportiva, i així es va convertir en una figura molt destacada de la Barcelona d’aquella època”, explica Quim Elias, net d’aquest periodista nascut a Tarragona l’any 1888. De fet, 12 nets, 22 besnets i 11 rebesnets d’Elias han signat una carta enviada al president del Barça, Josep Maria Bartomeu, en què demanen “el reconeixement formal” del seu avantpassat “com a fundador del club l’any 1899”. La presència d’Elias i Juncosa a la reunió on va néixer està acreditada, però va trigar uns dies a apuntar-se com a soci, i això fa que el Barça no l’inclogui a la llista de socis fundadors, els coneguts com a 12 apòstols : Joan Gamper, Bartomeu Terrades, Walter Wild, Lluís d’Ossó, Pere Cabot, Otto Maier, Enrique Ducay, Carles Pujol, Josep Llobet, Otto Künzli i els germans John i William Parsons. Elias apareix per primer cop com a soci del Barça el 5 de desembre del 1899, sis dies després de la considerada reunió fundacional, tot i que la data d’inscripció del club és posterior.

“La seva obra no pot continuar sent desconeguda. Per això ens agradaria tenir la complicitat de les institucions que ell va crear o impulsar. En total va escriure quasi 500 articles sobre el Barça del 1899 al 1936, va ser-ne soci i va jugar sis partits amb el club”, afegeix Quim Elias, que ha anat buscant un per un els articles del seu avi per entregar-los al Centre de Documentació Barcelonista. “Encara hi ha feina per fer per acabar d’explicar amb cura el naixement del club. Fa relativament poc l’expert Josep Bobé va descobrir que l’edifici on es va fer la famosa reunió fundacional, seu del gimnàs Solé, no és aquell on hi ha la placa del club, perquè el gimnàs es va traslladar de lloc després de la fundació”, explica Quim Elias mentre recorda que el 1924 un dels periodistes que també va viure en primera persona el naixement del club, Daniel Carbó, conegut com a Correcuita, va escriure que “a la reunió de constitució hi eren presents dotze individus que foren els dotze socis fundadors”. “Als dotze s’hi ajuntaren de seguida altres elements entusiastes que bé mereixen també el nom de fundadors, com ara W. Parsons, Elias i Juncosa, Adolf López, E. Witty, N. Witty, Urruela, Lomba, Shilling, Cruzate i molts altres”.

Elias tenia una bona relació amb Gamper, que l’any 1914 va publicar el manual de futbol Futbol Association, amb pròleg, precisament, del suís. I el 1920 ells dos, amb les seves dones, van viatjar fins a Anvers per defensar la candidatura olímpica de Barcelona per als Jocs del 1924. “Tampoc té un espai al Museu”, es queixen els familiars. “Sembla que costi molt recuperar les figures que van fer gran el club”, sentencien. Juncosa, catalanista i catòlic, va patir durant la Guerra Civil: va perdre la feina el 1939, quan les autoritats franquistes li van obrir un expedient polític. Va morir el 1944 a Barcelona, envoltat d’un silenci que els seus descendents volen trencar.