Laporta fulmina el màxim responsable executiu de l'Espai Barça
Bill Mannarelli va arribar al Camp Nou de la mà de Bartomeu per liderar el projecte patrimonial més ambiciós de la història del club
BarcelonaLa directiva de Joan Laporta segueix amb els canvis a l'estructura executiva del Barça. Després dels acomiadaments d'Òscar Grau, Albert Soler, Pere Jansà, Román Gómez Ponti o Jordi Joly, tots ells alts empleats de la confiança de les juntes de Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, el club ha comunicat internament aquest dilluns la sortida de Bill Mannarelli, director patrimonial i màxim responsable de l'Espai Barça. L'executiu nord-americà va ser contractat per Bartomeu el 2014, després que els socis aprovessin en referèndum el projecte de reforma integral del Camp Nou i la construcció d'un nou Palau Blaugrana i d'un estadi a la ciutat esportiva de Sant Joan Despí.
L'acomiadament de Mannarelli és una de les primeres decisions que pren Maribel Meléndez, la nova directora corporativa del Barça, una professional de la confiança del nou CEO, Ferran Reverter. La mesura arriba mentre s'està fent una auditoria per fer un diagnòstic acurat de la situació en què està el club després del canvi de junta i de com s'han gastat els diners en les diferents àrees de gestió, entre les quals el mateix Espai Barça. En aquest sentit, l'ARA va publicar els dubtes que hi ha al Barça sobre les inversions que s'han fet els últims anys en el projecte patrimonial més gran de la història del club.
D'acord amb el contingut de l'última memòria econòmica, el Barça hi ha invertit 109 milions des del referèndum, 29,2 dels quals durant l'exercici 2019/2020. "Les inversions s'han concentrat principalment en la realització de treballs preliminars a la zona de les Corts i altres inversions destinades al compliment dels requeriments establerts en la modificació del pla general metropolità", s'indica al dossier adjunt a l'últim tancament de comptes. Però les fonts consultades observen que el club hauria pagat massa diners per determinades feines. En concret, i tenint en compte la naturalesa dels treballs duts a terme, calculen que el seu preu de mercat hauria d'haver vorejat els 50 milions i no els 109 que s'hi han dedicat fins ara.
Factures trossejades per evitar controls interns, segons 'Goal'
La due diligence no qüestiona que l'estadi Johan Cruyff, que per ara és l'única obra inaugurada de l'Espai Barça, hagi costat 12 milions. En canvi, no entén per què, per exemple, Mannarelli destinava uns 120.000 euros mensuals a contractar especialistes externs per avaluar un projecte que es va adjudicar el 2016 al despatx japonès Nikken Sekkei en col·laboració amb els catalans Pascual i Ausió Arquitectes, que després van saltar de l'acord. Abans de l'acomiadament de Mannarelli, la institució ja havia donat ordres perquè es revisessin els emoluments de "cinc o sis professionals" que cobraven per tasques de consultoria dirigides, entre altres coses, a orientar el pla de negoci d'un estadi que, sent molt optimistes, es reinaugurarà el 2023 després d'un probable pas per Montjuïc. L'auditoria encara no està acabada, però ja està concloent que hi ha pogut haver malbaratament de recursos a les beceroles del projecte patrimonial. Una iniciativa que el 2014 havia de costar 600 milions i que ara ja s'enfila per sobre dels 815, amb finançament inclòs de Goldman Sachs, una entitat bancària d'inversió que ja ha avançat 90 milions.
D'altra banda, segons va informar el portal Goal fa uns dies, la mateixa due diligence ha detectat maniobres per driblar controls interns mitjançant la fragmentació de factures, cosa que també s'investiga en el cas Barçagate. Sempre d'acord amb la informació que firma el periodista Adrià Soldevila, hi hauria desenes de contractes de 196.000, 198.000 i 199.000 euros, tots per sota dels 200.000 que obliguen a passar pel comitè d'adjudicacions. Aquests contractes pertanyen a l'àrea social, presidència, serveis jurídics i també a l'Espai Barça.