Laporta i la crema d'entrenadors
Un dels arguments que es repeteixen sobre el futur a la banqueta del Barça és que portar un entrenador de primer nivell ara, a l’octubre, podria suposar cremar-lo i que malgasti la seva oportunitat. Més que un argument, sona a excusa. La gent ha assumit que enguany l’equip no està per a grans gestes, sinó per posar les bases del futur. Per tant, quin millor context que aquest per arrencar el projecte de veritat de Laporta, el que duri els cinc anys que li queden de mandat. Posar ara l’entrenador en qui creus és donar-li vuit mesos de més perquè pugui començar a aplicar la seva idea, sense la pressió dels resultats. Ajornar la decisió fins al juny seria perdre temps i jugar-te-la perquè potser l’estiu que ve la situació és molt pitjor.
Koeman s’aferra a l’argument que no té plantilla. Té raó quan diu que no té extrems ni futbolistes desequilibrants. Però el Barça, amb el que té, no és cap equip de fireta. Potser ara com ara no en té prou per guanyar el Bayern, però sí per superar el Granada, el Cadis o el Benfica i competir contra els bavaresos en lloc de rendir-se abans d’hora. No et cal tenir un extrem pur per obrir el camp i jugar per fora. Koeman en tenia l’any passat i tampoc els utilitzava, i el millor Barça de la història tenia dos davanters que partien des de la banda: Villa i Pedro. L’equip jugava obert perquè Guardiola els exigia jugar així. Fins al punt que recordo un comentari de Juanma Lillo a la final de Wembley del 2011: "Pedro no l’està tocant i tot i això és el que més està ajudant l’equip". I afegia: "Que no es mogui d’allà". El canari a la línia de calç fixant el lateral per crear passadissos interiors. I als grans partits lluny del Camp Nou, qui jugava a l’extrem esquerre? Un interior. Andrés Iniesta. I la idea seguia funcionant perquè s'hi creia fermament i es treballava. Òbviament, aquella plantilla no té res a veure amb l’actual, però recordem que el 2008 l’equip també va haver de refer-se després de dos anys d’autocomplaença.
L’entrenador és la peça més important perquè un grup funcioni. Perquè la idea depèn d’ell. Amb Koeman, més enllà de donar oportunitats als joves, no sabem quina és aquesta idea. Hem vist un 4-3-3, 5-3-2, 4-4-2, 4-2-3-1... Hem vist joc associatiu –poc treballat– i futbol directe. Hi ha jugadors cabdals, com De Jong, que van perduts perquè ja no saben què són. Com la majoria de culers. L’últim moviment de Laporta ratificant Koeman ha descol·locat a tothom. Una decisió que té dues lectures: o no pot portar qui voldria o prefereix passar l’assemblea i aconseguir que l’holandès caigui pel seu propi pes.