"És culpa meva. Una gran mentida que he repetit moltes vegades": la confessió d'Armstrong en 10 claus

BarcelonaL'exciclista nord-americà Lance Amstrong ha admès en l'entrevista concedida a la periodista Oprah Winfrey que es va dopar des de mitjans dels anys 90, que va prendre tota mena de substàncies prohibides i que es va fer transfusions de sang. Armstrong assegura que es vivia la "cultura" del dopatge dins de l'esport.

1. La confessió

"Tot el que es va dir de mi en l'informe que va presentar la USADA [Agència Antidopatge dels Estats Units] és correcte, menys que em vaig dopar el 2009 i el 2010, i això va ser el que em va fer enfurismar".

Oprah: "Alguna vegada va prendre substàncies prohibides per millorar el seu rendiment?"

Armstrong: "Sí".

Oprah: "Alguna d'aquestes substàncies va ser EPO?".

Armstrong: "Sí".

Oprah: "Alguna vegada es va fer transfusions de sang per millorar el seu rendiment?".

Armstrong: "Sí".

Oprah: "Alguna vegada va utilitzar qualsevol altra substància prohibida com testosterona, cortisona o l'hormona del creixement humà?".

Armstrong: "Sí".

Oprah: "En les set victòries del Tour de França, va prendre mai substàncies prohibides o es va fer transfusions de sang?".

Armstrong: "Sí".

Oprah: "Segons la seva opinió, era humanament possible guanyar el Tour de França sense dopar-se? Set vegades seguides?".

Armstrong: "No, al meu entendre".

2. Les pràctiques

"Tot el sistema [de dopatge] estava molt ben organitzat. Era una pràctica professional, molt llest. Però sempre vam ser molt conservadors, no corríem riscos".

"El meu còctel consistia en EPO, transfusions i testosterona".

"Jo ho veia molt senzill, jo veia aquests mètodes per millorar el meu rendiment i anar més ràpid".

"El sistema de proves no era tan complicat i hi havia pocs exàmens fora de competència. En cursa estàvem nets".

3. L'equip

"Jo mai vaig incitar ningú a dur a terme pràctiques dopants. Érem tots homes adults, i cadascú prenia les seves decisions. Jo vaig decidir prendre EPO, testosterona i cortisona i fer-me transfusions de sang".

"Si em preguntes si obligava algú de l'equip a dopar-se o l'acomiadava, puc dir que no. No hi havia instruccions o ordres. Jo no era el mànager de l'equip".

"Hi ha persones en aquesta història que eren bones persones, no són monstres, no són malvats i no són dolents. Ferrari [el doctor italià Michele Ferrari] és un home intel·ligent, encara ho penso".

"Podrien pensar que sóc un imbècil o un humanitari, jo diria que sóc les dues coses, però no puc parlar malament de Ferrari".

4. La Unió Ciclista Internacional (UCI) no hi està implicada

"Hi havia alguns assumptes tèrbols, però aquest no era un d'ells. No vaig pagar a l'UCI perquè ignoressin les proves de 2001 [...] Mai vaig donar positiu. Algunes proves van ser analitzades de manera retroactiva, però vaig passar totes les proves.

5. El dòping i l'esport

"El dopatge formava part de la cultura de l'esport, del ciclisme i d'altres modalitats. Era aquí, era part de les curses. Era una cosa normal. Era fàcil, fluïa. Inflàvem els pneumàtics, omplíem les ampolles d'aigua i ja està, ja havia passat".

6. El penediment

"És culpa meva. Estic assegut avui aquí per reconèixer-ho i dir que ho sento". "No vull acusar ningú, va ser la meva decisió".

"He viscut aquesta situació com una gran mentida que he repetit moltes vegades, i com vostè ha dit, era com si hagués acceptat el no, i no volia sortir d'aquesta situació".

"Aquesta història va ser perfecta durant massa temps". "Vences al càncer, et cases feliçment, ganes set Tours... Ara la història ja és massa tòxica i tràgica".

"L'actitud de guanyar-ho tot la vaig prendre primer davant el càncer i la vaig traslladar al ciclisme. I això és dolent, vaig voler perpetuar la història. Guanyar era important i encara m'agrada, però ara veig el triomf d'una altra manera. Dopar-me era part de la feina, així és com jo ho veia".

"Em sento molt millor, sóc més feliç perquè em sento alleujat d'haver dit la veritat i haver reconegut tot el que ha succeït en la meva vida professional com a ciclista".

[Quan veu el seu discurs des del podi del Tour, als Camps Elisis de París:] "Em veig com un estúpid arrogant".

7. El retard

Oprah: "Des de fa 13 anys no ha parat de negar, de manera descarada i desafiadora, que s'hagués dopat. Ara, en aquest moment, acaba d'admetre tot el contrari. Per què ho admet, ara?".

Armstrong: "Aquesta és la millor pregunta. És la pregunta més lògica. No ho sé, no crec que tingui una gran resposta. Començaré responent que arriba [la confessió] massa tard. També és massa tard, probablement, per a la majoria de la gent, i això és culpa meva".

8. La nova etapa

"L'última vegada que vaig creuar aquesta línia va ser el 2005, i això va ser el que em va fer enfurismar de l'informe de la USADA, on se m'acusa que també em vaig dopar el 2009 i el 2010".

"Quan vaig tornar el 2009 vaig córrer net".

9. Col·laboració

"Estimo el ciclisme. Si hi hagués una comissió de la veritat, seriosa, responsable, per aclarir tot l'assumpte i ajudar el ciclisme, seria el primer a ajudar".

10. La reacció de la gent

"Sé que no serà fàcil, perquè vaig deixar en evidència moltes persones que van dir la veritat, per això hi haurà gent que sentirà això i mai em perdonarà, ho entenc".

"Veig l'enuig de la gent, hi és, i aquesta gent que va creure en mi, no només va creure en mi, sinó en el que jo era. Tenen tot el dret de sentir-se traïts, i és culpa meva. Passaré la resta de la meva vida tractant de disculpar-me perquè la gent torni a confiar en mi".