L’Ana, de Terrassa al cim dels esports electrònics
La seva passió és la seva feina: és l’encarregada de gestionar la lliga espanyola ESL Masters d’esports electrònics de la multinacional alemanya ESL
BarcelonaA mitjans dels anys noranta, l’Ana Oliveras tenia 16 anys i va trepitjar per primer cop un cibercafè a Barcelona. Aficionada a jugar a videojocs d’acció en primera persona i d’estratègia, un hobby de part de pare, estava cansada d’enfrontar-se contra l’ordinador. Competitiva de mena, necessitava rivalitzar. Una quedada a través d’un xat la va dur a agafar el tren des de Terrassa fins a Barcelona per plantar-se a un cibercafè on, mitjançant una petita xarxa local, els jugadors podien enfrontar-se. Des de llavors que no ha deixat de competir fins ara que, amb 38 anys, la seva passió és la seva feina: és l’encarregada de gestionar la lliga espanyola ESL Masters d’esports electrònics -anomenats e-sports - de la multinacional alemanya ESL.
“Els e-sports estan en un gran moment. Volem estructurar competicions fortes per equiparar el nivell de les internacionals. L’Ana és un referent tant pel seu historial com a jugadora, com perquè té molta iniciativa”, explica Manuel Moreno, director general d’ESL Espanya. Oliveras, abans de fitxar per ESL, havia gestionat Atlantis, un club de jugadors que va absorbir Baskonia, propietari de l’equip de bàsquet d’Àlaba que té el mateix nom i de l’Alabès de futbol. “La irrupció dels canals de streaming que permeten seguir les competicions i l’aparició de videojocs de fàcil accés en què es pot competir en línia són alguns dels principals factors de l’expansió dels e-sports. A Espanya hi ha uns 25 milions d’aficionats als videojocs. D’aquests, més de 7 milions ho són dels e-sports ”, detalla Moreno. Són e-sports els videojocs amb l’opció de multijugador, el mode observador i que afavoreixin la competició.
El primer club femení
La trajectòria d’Oliveras s’explica per la seva empenta des que va trepitjar aquell cibercafè de Barcelona. Els anys següents va descobrir les Campus Party, una multitudinària trobada anual d’aficionats als jocs d’ordinador. Ben aviat va sol·licitar entrar a un club de jugadors on va començar com a administradora. Va passar a ser jugadora i va crear un club femení per potenciar la presència de jugadores, que va transcendir més enllà d’Espanya. “Sempre ha sigut un món molt masculí. Sembla que les nenes havien de jugar a altres coses. A més, tradicionalment, la dona ha estat molt cosificada als videojocs. Això està canviant”, explica Oliveras. L’any 2000 va ser especial: es va convertir en la primera persona que fitxava per un club estranger, el prestigiós SK Gaming alemany. “Vaig buscar un patrocinador per poder anar a competir a França amb l’SK”, recorda.
La voluntat de l’Ana de ser professional en un sector popularment atribuït a l’oci costava d’entendre al seu entorn. “Em feia molta ràbia que no pogués quedar perquè havia d’entrenar-se perquè tenia competicions. Pensava que ja jugaria en un altre moment. No entenia que s’anés fent gran i que no deixés de jugar”, comenta la Laura, amiga de l’Ana des dels 12 anys i que, amb perspectiva, està molt orgullosa d’ella. “No vaig deixar d’estudiar, ni de treballar [tenia un programa de radiofórmula a Matadepera Ràdio i, després, a Flaix FM i a Ona Catalana], ni de fer exercici”, explica l’Ana, llicenciada en comunicació audiovisual i en filologia alemanya. “M’he perdut aniversaris o he ajornat exàmens, però quan vols aconseguir una cosa, implica sacrificis”, explica.
La comprensió dels pares
Fitxar per un club estranger va suposar viatjar molt i els seus pares s’hi van haver d’acostumar. La Montse, la seva mare, recorda alegrement com s’interessava pels videojocs als quals jugava l’Ana, com el Counter strike, però que no se’n sortia. També explica que convidava els amics de la seva filla a casa. “Algunes de les noies del club de jugadores s’han quedat a dormir. Sempre li hem deixat llibertat perquè pogués fer el que li agradava, però ens hi hem interessat -explica-. Que hagi compaginat els videojocs amb els estudis i més activitats ens tranquil·litzava”. Oliveras recomana fer “un horari de joc” i tenir uns hàbits saludables per evitar l’addicció, una etiqueta que sovint s’associa als videojocs. L’Ana, una persona “atípica i molt decidida”, com la descriu carinyosament la seva mare, ha fet de la seva passió la seva professió.
