L'irreductible alcalde de Kíiv, el boxejador que mai va caure per KO

Barcelona"Mai vaig caure al ring i no penso caure" ara, explicava Vitali Klitxkó, l'alcalde de Kíiv. Una de les passions dels ucraïnesos és la boxa i els esports de contacte. Fins fa poc, la capital ucraïnesa era plena de gimnasos i joves amb el nas una mica abonyegat, en xandall, camí dels entrenaments per practicar qualsevol tipus d'art marcial. Tenia sentit que l'alcalde, l'encarregat de liderar la defensa davant l'atac dels russos, fos Puny de Ferro, com era conegut Klitxkó quan era un dels millors boxejadors de la història. En 17 anys de carrera, mai va ser derrotat per KO. Mai el van fer caure a la lona del ring. Dels 47 combats que va protagonitzar en la categoria de pesos pesants, en va guanyar 45. Les dues derrotes van ser perquè no podia tancar-se una ferida que li sagnava a la cella, un cop, i perquè en un combat on havia guanyat els 10 rounds disputats, va dislocar-se una espatlla colpejant. 

Encara avui en dia, Klitxkó és el segon boxejador de tots els temps amb la mitjana més alta de victòries per KO, ja que en un 87,23% dels combats el seu rival va acabar per terra. Només el 87,76% de Rocky Marciano el supera. Una mitjana per davant de Muhammad Alí, George Foreman o Mike Tyson. I no estava sol. El seu germà Wladimir també va ser tres cops campió del món. Durant 20 anys, els germans van dominar l'escena de la boxa, i van rebre un munt d'ofertes per protagonitzar el combat que tots els empresaris somiaven: barallar-se entre ells. Sempre van dir que no, com havien promès a la seva mare. Mai s'enfrontarien, per molts diners que tinguessin sobre la taula. I mai ho van fer, per satisfacció dels seus pares. Els Klitxkó havien nascut al Kazakhstan, on el seu pare estava destinat perquè era general de la força aèria soviètica. Vladimir Klitxkó, el pare, va ser un dels militars que van rebre l'encàrrec de netejar la zona de Txernòbil després de l'accident del 1986, i moriria el 2011 després d'anys lluitant contra un càncer a conseqüència de l'efecte de la radiació nuclear.

Tots dos van començar a boxejar al club CSKA de Kíiv en els últims anys de l'URSS, quan esports com el kick-boxing, que practicaven d'amagat, no estaven permesos. La boxa, en canvi, era respectada a la Unió Soviètica i els germans van ser entrenats per Anatoli Klimanov, medallista de plata als Jocs del 1976. Van ser anys durs, en què Vitali va arribar a treballar en una fàbrica de cotxes, a la cadena de muntatge, fins aconseguir una nova vida dalt dels rings, lluitant, amb l'arribada d'una Ucraïna independent.

El 1996 debutaria com a boxejador professional i marxaria a viure a Alemanya, on tenia el nou representant. I aquell any ja va proclamar-se per primer cop campió del món en pesos pesants. En els primers anys de la Ucraïna independent, amb el nou estat buscant herois per iniciar una nova era, els germans van esdevenir ràpidament estrelles. Eren gegants. Dos boxejadors de dos metres amb uns braços gegants, tan llargs i forts que els rivals no aconseguien acostar-s'hi. Darrere d'aquells dos nois amb cara de pocs amics, però, s'hi amagaven dues persones inquietes. Amb estudis universitaris (Vitali els té de pedagogia) i amb una passió en què també hi ha estratègia com a la boxa, però poc contacte: els escacs.

Vladimir es va retirar amb 40 anys, quan va caure per KO davant el britànic Anthony Joshua davant 90.000 espectadors, a Wembley. Vitali va retirar-se el 2012 sense patir cap KO, després de ser campió mundial en 15 ocasions. I va centrar-se en la política.

Klitxkó va entrar-hi ja l'any 2004, quan encara era boxejador de primer nivell. Aquell any milers de persones van sortir al carrer en la denominada Revolució Taronja, reclamant un acostament a Europa del govern ucraïnès. Els germans, que havien marxat a viure a Alemanya per poder entrenar-se millor, van tornar a casa per sortir al carrer i donar-hi suport. Era una imatge potent. Vladimir havia sigut un dels primers ucraïnesos a guanyar una medalla d'or, als Jocs del 1996 a Atlanta, cita on Vitali no va ser perquè havia donat positiu per dopatge, segons ell, per un medicament. Un positiu que van detectar els ucraïnesos en un control rutinari, i el van apartar uns mesos de qualsevol combat. Aquell any 2004, els Klitxkó van donar suport al candidat a la presidència Víktor Iúsxenko, i Vitali passaria a ser conseller personal seu uns mesos més tard. El seu exemple havia omplert els gimnasos de joves que volien ser boxejadors, com ells.

Vitali Klitxkó va arribar a fundar el seu propi partit, l'UDAR, amb el qual perdria les eleccions de Kíiv el 2006 malgrat aconseguir el 26% dels vots. Però el segon cop que va presentar-s'hi, el 2008, ja va guanyar i va ser reescollit tres cops. El seu programa apostava per atacar la corrupció, mentre el partit de les regions, pro-rus, l'acusava d'haver treballat a principis dels anys 90 a les ordres d'un mafiós, per a qui hauria donat pallisses per encàrrec. L'actual alcalde sempre ho ha negat.

Ambiciós, el 2013 va decidir que aspiraria a ser president del país amb un programa que demanava entrar a la Unió Europea. Gran admirador d'Angela Merkel, Vitali Klitxkó va veure com un jutge arribava a prohibir-li ser candidat, ja que la llei exigia haver viscut els últims 10 anys a Ucraïna, i ell havia tingut la residència a Alemanya fins al 2004. Van ser aquells mesos del 2014 en què tot va esclatar, amb les revoltes contra el govern pro-rus de Ianukóvitx. L'alcalde va esdevenir un dels portaveus de les manifestacions a la plaça Maidan contra el govern, però acabaria escridassat. De fet, li van arribar a llançar tomàquets quan va voler pactar amb el govern fent de mediador després dels primers morts als carrers de Kíiv. Quan va caure el govern, va entrar al partit polític del nou president, l'europeista Petró Poroixenko, i va entrar al seu govern, però acabaria distanciat d'ell quan la seva estrella s'apagava. 

Els últims anys, Vitali ha estat reescollit en les segones voltes de les eleccions amb més del 55% dels vots. Apostant per l'esport, ha portat esdeveniments com la final de la Champions a la seva ciutat, i ha passat de tenir certa rivalitat amb el nou president Zelenski a treballar plegats. Ara, tant ell com el seu germà formen part de la llista negra del president Putin, que els vol veure eliminats. Segons una informació del diari The Times, un equip especial de l'exèrcit rus treballa darrere de les línies ucraïneses per intentar acabar amb la vida d'objectius com aquests germans que han passat d'herois esportius a defensors de la capital. Vladimir, de fet, s'ha allistat a l'exèrcit. Afronten el combat més complicat de la seva vida.