L'intocable Florentino Pérez

Barcelona"Sembla que Florentino s'estigui protegint d'ell mateix". La frase la va dir Ramón Calderón, expresident del Reial Madrid (2006-09), després que s'aprovés el 2012 la reforma estatutària del conjunt blanc. Una modificació que enduria les condicions per ser president i que adobaven el camí perquè, l'any següent, l'empresari pogués continuar a la llotja del Bernabéu sense passar per les urnes. No seria l'únic cop. Aquesta matinada, a les 00.01 h, el club blanc emetia un comunicat explicant que s'havia acabat el procés electoral perquè Florentino Pérez havia estat l'únic que hi havia presentat candidatura. No feia falta convocar els socis a votar. Als 74 anys, l'empresari, president i conseller delegat d'ACS, continuarà manant a Chamartín fins al 2025. "¿Quants empresaris multimilionaris espanyols hi ha, que siguin del Madrid, socis, amb vint anys d'antiguitat i vulguin ser presidents? Ben pocs. Aquesta és la clau".

En realitat, sí que hi havia oposició a Florentino. Però el mandatari va saber moure bé els fils i jugar amb el calendari electoral per evitar que ningú li pogués fer ombra. Vicente Boluda, un empresari naval que ja havia ocupat el càrrec de manera interina el 2009 –va passar a la història per vaticinar un chorreo al Liverpool en una eliminatòria que acabaria amb el global de 0-5 per als anglesos–, aspirava a presentar-s'hi però va declinar-hi per la pandèmia. En canvi, més seriosa va ser l'amenaça d'Enrique Riquelme, un empresari de les renovables de tan sols 32 anys, però que va fer-se enrere a última hora després de saber que s'havia iniciat el procediment electoral molt abans del que tots s'imaginaven: el Dijous Sant, de tal manera que hi hagués només deu dies hàbils perquè els rivals moguessin fitxa. Al final, Riquelme va explicar que ho deixava per a més endavant, per d'aquí quatre anys, perquè ara mateix no tenia temps material per donar-se a conèixer entre els socis i organitzar una campanya per aspirar seriosament a la presidència. I menys contra un Florentino que té l'aval de ser el vigent campió de Lliga, que avança amb pas ferm a la Champions i que els pròxims mesos deixarà enllestida la remodelació del Bernabéu.

Florentino ha aconseguit que el seu nom s'associï directament a la presidència del Reial Madrid, club al qual va accedir el 2000 després d'imposar-se a Lorenzo Sanz a les urnes. En realitat, ja volia presentar-se el 1997, però va declinar fer el pas a última hora, perquè preferia retirar-se a caure derrotat a les urnes. La primera etapa de Florentino, la dels Galàctics, es va acabar el 2006 quan es va veure obligat a dimitir pels mals resultats del Madrid en contraposició amb un Barça que, amb Laporta a la llotja, Rijkaard a la banqueta i Ronaldinho com a gran figura, guanyava Lliga i Champions. Seria un comiat breu: ben aviat faria saber que volia tornar a la llotja del Bernabéu i el 2009, quan Ramón Calderón va dimitir acusat de manipular l'assemblea de compromissaris, Florentino seria escollit president com a únic candidat. Seria reelegit el 2013, el 2017 i el 2021 per la mateixa circumstància. Des del 2006 al Bernabéu no s'escull un president a les urnes. I Florentino, que amb aquest ja sumarà sis mandats, tan sols ha passat per dues eleccions.

Ningú ha pogut fer-li ombra. O, dels pocs que podien, cap s'hi ha atrevit. Almenys de moment. Molts assenyalen com a punt clau aquella reforma estatutària en què, al·legant que pretenia protegir el club de "xeics àrabs o multimilionaris russos", va endurir les condicions per ser president: calien vint anys d'antiguitat ininterrompuda de soci i la directiva havia d'avalar amb el seu patrimoni personal, a través d'un banc espanyol, en el moment de formalitzar la candidatura, el 15% del pressupost –uns 125 milions aquest any–. "Simplement, hem evitat que vingui un tercer a avalar un altre tio", deia textualment en aquella assemblea. Des de llavors, diversos socis van intentar, sense èxit, que la justícia ordinària anul·lés aquella reforma perquè limitava excessivament el nombre de candidats que podien optar a la presidència.

"Serà president fins que vulgui"

Tal com explicava Albert Llimós a l'ARA al reportatge La cort del 'rei sol' Florentino, l'empresari acumula absolutament tot el poder del club blanc. La junta, lluny de ser un òrgan de presa de decisions, és un tràmit on cap directiu discuteix res al president madridista, que governa sense cap mena d'oposició al Bernabéu. Ara continuarà al timó d'un club que controla internament i externament. Perquè un dels poders de Florentino, segons analitzen els seus rivals, ha sigut la seva capacitat per teixir complicitats amb els poders legislatiu, executiu i judicial –abans de la pandèmia era habitual veure jutges i polítics de tots els signes a la llotja–. També ha sabut dominar els mitjans de comunicació –té bona relació i comparteix periòdicament taula amb els líders d'opinió–, s'ha fet respectar a tots els estaments futbolístics, espanyols i internacionals, i domina el mercat de fitxatges. "Se li pot discutir si en sap més o menys, de futbol, però és evident que ha après a fer anar el negoci. Sap quines tecles tocar", conclou un exdirectiu del Barça durant la presidència de Bartomeu. A Madrid no hi ha limitació de mandats: "Que ningú ho dubti, serà president fins que vulgui".