L’Espanyol torna a competir a Primera (0-0)

L’Espanyol torna a competir a Primera. Els blanc-i-blaus van esgarrapar un punt al Sadar (0-0) en el partit que suposava el seu retorn a la màxima categoria després d’un any a Segona. En un partit força disputat i sense treva, l’Espanyol va voler demostrar que torna a l’elit disposat a no repetir els errors que el van condemnar al seu cinquè descens. 

Vicente Moreno va sorprendre apostant per Óscar Gil, que va formar d’inici sense haver participat en cap dels cinc amistosos de pretemporada. Amb només quatre entrenaments amb la resta de grup, el flamant medalla de plata als Jocs Olímpics de Tòquio va passar al davant de Miguelón i de Víctor Gómez. 

Els blanc-i-blaus van enyorar la creativitat per dins del sancionat Darder. Sense el d’Artà, l’única via per fer mal a l'Osasuna va ser el joc directe als dos puntes, Raúl de Tomás i Wu Lei, un recurs que massa sovint va resultar poc eficaç. Els navarresos van neutralitzar força bé aquesta via, que va estar a punt de donar rèdit en una perillosa rematada d’Embarba frustrada per Herrera. 

S’espera molt més en atac d’un Espanyol que va passar-se bona part del partit intentant resistir les envestides d’un Osasuna amb les idees més clares. Els navarresos avançaven molts metres amb poques passades verticals que sempre tenien sentit. Kike García, de cap, va tenir la més clara dels locals, un conjunt amb grans centradors i millors rematadors. Els blanc-i-blaus van patir, protegits a l’àrea pròpia, però van saber resoldre de forma eficient les nombroses centrades laterals de l’Osasuna, que afortunadament pels interessos espanyolistes va mostrar-se força desencertat en les rematades finals. Els navarresos van disposar de molts intents, però no van aconseguir dirigir-ne cap entre els tres pals. 

Dimata, revulsiu

Malgrat que les ocasions més clares van ser per a l’Espanyol, van ser els d’Arrasate els que més sensació de perill constant van transmetre, empesos pels prop de 7.000 espectadors que van tornar a donar vida al Sadar un any i mig després. El retorn del Chimy Ávila, després de superar dues greus lesions al genoll, va suposar un al·licient afegit per un Osasuna que no va trobar la manera de trencar el mur blanc-i-blau. 

Perduda la batalla al mig del camp, Vicente Moreno va saber trobar el seu particular revulsiu amb l'entrada de Dimata, un davanter que gairebé sempre aporta registres diferents a l'atac espanyolista. El punta, desequilibrant en diverses transicions, va generar dues bones ocasions que ni Embarba ni RdT van saber aprofitar. Es manté el malefici inaugural a domicili d'un Espanyol que suma un bon punt de partida.