L’Espanyol no remata la feina i claudica davant del campió de Lliga (1-2)

El futbol continua sent massa cruel amb l’Espanyol, que haurà d’esperar una jornada més per sumar el primer triomf en aquesta Lliga. Els blanc-i-blaus han estat molt a prop de sumar almenys un punt davant del vigent campió de Lliga, un Atlètic de Madrid que ha anat de menys a més i que ha acabat obtenint una remuntada cruel (1-2) amb els mèrits fets per l’Espanyol. El conjunt de Vicente Moreno ha completat un primer temps de notable molt alt, en què ha arribat a dominar l’Atlètic, i ha acabat resistint davant l’empenta dels madrilenys, que han revolucionat el partit en el segon temps i han acabat capgirant el marcador firmant el gol marcat més tard en la història de la Lliga (99'). Ha arribat el primer gol a favor de l'Espanyol, però no encara la primera victòria del curs, que es continua resistint. 

Els blanc-i-blaus han demostrat haver aprofitat l’aturada de seleccions per acabar d’encaixar els nouvinguts i de treballar alguns automatismes. Vicente Moreno ha sorprès presentant un onze que, a diferència dels anteriors, ha donat un pes específic al mig del camp. Amb un innovador 4-1-4-1, l’Espanyol ha aconseguit governar durant la primera part tot un Atlètic de Madrid. 

Moreno ha plantejat un trivot de perfil associatiu que ha assumit una missió, la d’iniciar el joc, que fins ara havien d’assumir els dos centrals. L’Espanyol ha rifat menys pilotes i l’equip ho ha agraït. Sempre és una bona aposta confiar en migcampistes de bon peu. Amb Morlanes de pivot, l’Espanyol ha vist notablement millorada la sortida en curt des de darrere. Darder ha marejat Llorente amb les seves característiques voltes protegint la pilota, mentre que Melendo, que ha tingut els seus primers minuts d’aquest curs, ha tornat a mostrar la versió que va exhibir amb Rubi, movent-se entre línies, i oxigenant l’equip amb criteri. Els millors moments de l’Espanyol han arribat quan ha atacat –i alhora s’ha defensat– amb la pilota jugada per baix. 

L’Atlètic amb prou feines ha sabut fer mal a un Espanyol que ha sabut protegir-se per dins, amb el mencionat trivot, i també per fora, gràcies al sacrifici defensiu d’Aleix Vidal i Embarba. Els matalassers han disposat de llargues possessions en estàtic, però les ocasions més perilloses del primer temps les ha tingut l’Espanyol. Embarba ha exigit dues sensacionals estirades d’Oblak, la segona de les quals ha acabat al córner on ha nascut el primer gol d’aquest curs dels blanc-i-blaus. Raúl de Tomás ha girat el coll amb precisió per dirigir la centrada al fons de la xarxa. El punta ha trencat la sequera golejadora de l’Espanyol en aquest inici de Lliga. La marca ha quedat, finalment, en 220 minuts sense marcar. 

El fons d’armari revoluciona el partit

L’Espanyol ha marxat als vestidors amb un guió del partit immaculat, amb poquíssimes errades i molts encerts. La feina, però, encara estava a mitges. Obligat a reaccionar, Simeone ha mogut peça sacsejant el seu equip amb tres canvis al descans. L’Atlètic del segon temps no ha tingut res a veure amb el del primer: ha sortit a mossegar i ha buscat l’empat fins que l’ha trobat. Primer ho ha intentat Lemar, a qui l’àrbitre ha anul·lat un gol amb l’ajuda del VAR per fora de joc previ de Suárez. Ni l’uruguaià ni Griezmann, que ha debutat en la seva segona etapa a l’Atlètic, han tingut el dia. Però la plantilla matalassera, farcida de recursos, no ha notat aquestes dues absències de pes i ha trobat nous arguments amb els quals sotmetre un Espanyol físicament fos. Carrasco primer i Lemar després, aquest últim en l'última acció d’un desorbitat temps afegit de deu minuts, han acabat tombant la resistència blanc-i-blava.