L'Espanyol es carrega un tòpic recurrent entre el barcelonisme

BarcelonaPer rebatre qualsevol tòpic no hi ha res millor que les dades. La victòria de l’Espanyol contra el Reial Madrid serveix per desmentir una frase que en els últims anys s’ha anat repetint com un mantra entre part de l’afició del Barça, disposada a provocar els seus eterns rivals ciutadans: “El Reial Madrid comença les Lligues amb sis punts, els que suma contra el seu filial, l’Espanyol, que sempre li posa les coses més difícils al Barça”. 

L’estadística, irrefutable, diu justament el contrari: en tots els partits de la història de la Lliga (173 contra els blancs i 172 contra els blaugranes), l’Espanyol ha sumat més punts contra el Reial Madrid (114) que contra el Barça (113). Les xifres són força similars, i varien en funció de quin sigui l’equip que juga com a local. L’Espanyol és un amfitrió més perillós per al Madrid (91 punts sumats) que per al Barça (82). Els blancs han perdut en 32 de les 87 visites als diferents camps dels periquitos, mentre que els blaugranes ho han fet en 25 dels 86 desplaçaments. 

Els registres es capgiren pel que fa a les xifres de l’Espanyol com a conjunt visitant dels dos gegants de la Lliga: els blanc-i-blaus han sumat més punts en terreny blaugrana (28) que en blanc (23), fruit de nou victòries i nou empats, per quatre triomfs i 14 empats als estadis del Madrid. 

Si es té en compte el que ha passat els últims cinc anys, des del 2016, els precedents reafirmen encara més que últimament a l’Espanyol se li està donant millor el Madrid (sis punts de 15) que el Barça (tres de 15). En el mateix període, per cert, el conjunt blaugrana només ha aconseguit un triomf contra els blancs al Camp Nou (hi ha obtingut sis dels 18 punts disputats).

L’exhibició del conjunt de Vicente Moreno serveix per refermar les bones sensacions que els espanyolistes ja havien mostrat en aquest curs de retorn a Primera davant d’altres equips de pes, com el Vila-real i l’Atlètic, que van haver de suar de valent per esgarrapar punts de Cornellà-El Prat. Aconseguir que l’estadi blanc-i-blau torni a ser un fortí és clau per mantenir-se amb regularitat a la màxima categoria. 

El que passa com a local determina bona part de les opcions en Lliga. Només cal veure què li ha passat a l’Espanyol en les dues anteriors temporades a Primera: la temporada 2018-19 va classificar-se per a l’Europa League després de batre el rècord de punts a Cornellà-El Prat (36) i el curs següent (2019-20) va descendir després de firmar-hi la xifra més baixa (12).

Aleix Vidal no ha vingut per ser suplent

Un dels jugadors que més van destacar contra el Reial Madrid és Aleix Vidal, que va firmar el seu segon gol com a espanyolista contra un dels diversos equips on va jugar en la seva etapa formativa. L’extrem de Puigpelat havia marcat el gol inicial de l’empat al Benito Villamarín, on va haver de rebre 15 punts de sutura per una dura entrada de Pezzella que va ser clau en el resultat final, ja que arran de l’expulsió del central argentí l’Espanyol va capgirar el domini bètic.

Ja sigui com a extrem o com a lateral dret, Vidal està demostrant amb fets les intencions que va anticipar en la seva presentació: “Si vinc aquí és per ser un jugador important. Tot i tenir 32 anys em veig en un moment personal i físic molt bo. La meva experiència li pot anar bé a l’equip”. Tot i haver fet la pretemporada en solitari, Vicente Moreno ho ha tingut clar i l’ha alineat com a titular en els últims quatre partits en què ha estat disponible. El rendiment del jugador li ha donat la raó. Una alternativa més per a un atac amb cada cop més competència.