L'equip català que ha derrotat l'oceà Atlàntic amb la força dels seus braços

BarcelonaMartí Ramírez, Sergi Franch, Joaquim Planells i Juan Bautista Romero no havien navegat mai per l'oceà Atlàntic, fins ara. Però això no ha estat cap problema, ja que s'han proclamat campions de la Talisker Whisky Atlantic Challenge, una cursa per a embarcacions de rem entre les illes Canàries i l'illa caribenya d'Antigua. L'equip Ocean Cats, format per tres catalans i un murcià, s'ha imposat a embarcacions amb més experiència després de quatre setmanes de navegació. Van iniciar el periple el passat 12 de desembre a l'illa de la Gomera, a les Canàries, i després de més de 5.000 km han arribat a Antigua amb un temps de 31 dies, 17 hores i 9 minuts.

L’equip català està format per pescadors i mariners que estimen el mar. “Practiquem el rem des de fa molts anys, en competicions de llagut català. El 2010 vam descobrir que hi havia gent que travessava l’Atlàntic. Ens va captivar la idea. El 2017 el meu club, el Club de Rem Santa Cristina de Lloret de Mar, va organitzar una travessia de Lloret a Menorca en llagut català. Van ser 26,5 hores remant, un repte descomunal. El Martí Ramírez, que era a la mateixa barca, va trucar-me uns mesos després i em va preguntar si m’animava a travessar l’Atlàntic. I mira on som ara”, explicava a l'ARA el Quim. "Vam buscar dues persones més, al pensar que la fórmula ideal eren quatre remers. Cal pensar que en aquesta regata hi participen equips d'una persona, de dues, tres, quatre i cinc. Quatre és la categoria reina. I és una xifra òptima per gestionar un projecte com aquest. Així que vam sumar a l’equip el Sergi i el Juanba. Va caldre comprar una embarcació amb la qual vam anar fent travessies, ja que no existia una embarcació d’aquest tipus a Espanya, llavors. Va caldre fer un esforç”, recordava.

Superant problemes

L'embarcació amb la qual han aconseguit aquesta gesta és especial. Fa 8,5 metres, amb plaques solars per estar connectats, una dessalinitzadora per tenir aigua i menjar liofilitzat que dona les 4.500 calories al dia als remers. A escala de seguretat han fet cursos de supervivència en alta mar. "Si la nau es tomba, les dues cabines queden tancades hermèticament, a proa i popa. El disseny de la barca fa que si gira, tornarà a posar-se bé tota sola”, explicava el Quim. Aquestes dues petites cabines, on caben dues persones, són també el refugi on poden descansar. “Per remar, fem torns de dos. Dos dormen a les cabines i dos remen, i es fa el canvi cada dues hores. Durant 35 o 40 dies no dormim més de dues hores seguides”. Estar connectats en tot moment ha estat clau, ja que a mitjan recorregut els va deixar de funcionar la bateria. Mentre dos remaven, en Martí parlava per ràdio amb tècnics per arreglar-la. L'equip català, que havia començat en primera posició, va caure fins a la tercera. I quan semblava que tornava a tenir el vent a favor, se'ls va trencar la part inferior de l'orsa, una mena de timó fix a la part inferior de la barca. Això va dificultar controlar la direcció, però se'n van sortir, i van recuperar el lideratge al tenir una millor estratègia.