El fitxatge de Mbappé pel Reial Madrid, sumat al talent i joventut que ja tenen els blancs, amb un bloc físicament insuperable i elèctric a l’últim tram, potser fa que la gent del Barça vegi el futur amb cert temor. Venen anys d’ostracisme. I més per la delicada situació econòmica de l’entitat catalana, a la deriva, sense capacitat d'acudir al mercat per fer un gir brusc a la dinàmica negativa actual. Però al futbol, com també passa en la majoria d’àrees de la vida, dos més dos mai són quatre. Tenir els millors futbolistes del planeta no garanteix res. I si no, que l'hi preguntin al PSG.
L'experiència ens demostra que la prioritat és formar un bon bloc. I això vol dir tenir un entrenador capaç de fer-ho girar tot al voltant d’una idea, i que el grup es converteixi en un engranatge precís. A Barcelona, de fet, durant anys, els detractors de Guardiola van escarrassar-se a menystenir la feina del de Santpedor. Tot era mèrit dels jugadors, deien. Amb aquella plantilla, qui no guanyava?, repetien. Eren els mateixos que oblidaven que aquell grup de futbolistes portava un parell d’anys d’ostracisme.
L’entrenador és la peça diferencial en tot projecte. La seva gestió futbolística, però sobretot emocional, marca la diferència. El Barça s’ha d’aferrar a això de cara al curs que ve si no vol caure en una profunda depressió, veient com s’ha d’acostumar a les engrunes del mercat, a vegades rampoines, i el Madrid s’endú les millors peces de l'aparador.
No fa falta acudir a l’exemple del Girona. Se n'ha parlat molt. Anem més lluny. Quants jugadors del Bayer Leverkusen coneixeu? Grimaldo pel seu passat blaugrana? Potser als que són fanàtics d’aquest esport també els sonen els noms de Xhaka, Schick o Frimpong. Cap d’ells, Grimaldo a banda, podria jugar al Barça, però, tanmateix, el Bayer Leverkusen és líder de la Bundesliga amb vuit punts sobre el totpoderós Bayern Munic. Xabi Alonso ha sabut donar una identitat i una personalitat a l’equip, i ha fet millors els seus jugadors gràcies a una idea que tothom ha fet seva. El grup per sobre de qualsevol individualitat. Això és el que necessita el Barça, que de talent en continua tenint a dojo, i ha d’esprémer al màxim tota la saba nova que surt de la Masia.
Òbviament, no serem il·lusos. Tenir èxits al Bayer Leverkusen o al Girona, sense pressió ni cracs, no garanteix triomfar en un gran club. Però si el Barça l’encerta amb la persona que ha de liderar el projecte, ni Mbappé ni el Madrid han de fer por a ningú.
